Quan parlem del finançament local ens hem de remetre al marc jurídic que estableix la Llei espanyola Reguladora de les Hisendes Locals. Aquesta expressa que les fonts de finançament dels ajuntaments estan formades per: Recaptació de tributs (impostos directes, indirectes, taxes...) que poden ser tributs propis o participacions de tributs de l’Estat, i altres ingressos( preus públics, multes), transferències corrents i de capital, ingressos patrimonials i les operacions de capital (deute públic).

Dins de l’estructura financera d’un ajuntament els conceptes que tenen mes pes són els tributs propis o de l’Estat i les transferències corrents i del capital. En el cas dels tributs propis, són les ordenances fiscals de cada consistori les que juguen un paper fonamental, ja que aquestes són l’instrument de regulació.

Des del nostre punt de vista, les ordenances fiscals són una de les eines principals mitjançant les quals els ajuntaments poden tenir un paper important en la redistribució i socialització de la riquesa. En definitiva, poden ser un pas mes cap a la transformació social de Sabadell, marcant una política clara cap a l’accés universal a la cultura i els serveis, la lluita contra l’especulació i per un altre model d’urbanisme, com també l’ideal cap a una societat més sostenible.

Si analitzem l'Impost sobre Béns Immobles (IBI), un dels principals tributs que gestiona un ajuntament, veurem elements que des d'una òptica d'esquerres són d'una injustícia que clama al cel, especialment en aquests temps de crisi. Com pot ser que una persona que cobra 5.000€ al més pagui el mateix tipus impositiu d'IBI que una que està a l'atur o que no cobra cap prestació? Per què els immobles d'ús no residencial (comercial, industrial etc.) que ocupen la franja del 10% de major valor cadastral gaudeixen d'un tipus impositiu similar al de la resta (0,608%)? Per què no paguen el màxim tipus de gravamen possible (1,1%)?

Com pot ser que estigui aprovat a les ordenances del 2011 un recàrrec del 50% de l'IBI pels immobles buits i que ni tant sols hi hagi un reglament que defineixi què és i què no és un habitatge buit?...

Un altre element d'anàlisi que volem destacar i que defineix el model econòmic que impera actualment, és el de la gestió dels serveis municipals. El govern local sistemàticament porta a la pràctica polítiques d'externalització d'aquests i les posa en mans d'empreses privades (recollida de les escombraries, menjadors escolars, zones blaves etc). El més preocupant però, és la normalitat amb la que la opinió pública i els partits dits d'esquerres han acceptat aquesta situació.

Les receptes de la dreta ja les coneixem, menys impostos i privatització dels serveis, mentrestant la social-democràcia es limita a mirar de resistir l'envestida i a veure com salva els mobles de l'estat del benestar. Això sí, sense molestar massa i amb una política de ”gestos” que fa vergonya aliena.

Quin argument tècnic hi ha per justificar per exemple, que es retallin 58.000€ a l'SCAI mentre l'any passat la companyia d'aigües anunciava a bombo i plateret que obtenia 1,3 milions d'Euros de beneficis a repartir entre els accionistes*?

El regidor de l’àrea d'economia aplana el terreny per a noves retallades amb l'objectiu de continuar fent de frontissa entre els que tenen el poder i els que no el tenen. Complint en essència la seva funció; que els primers no “perdin pistonada” i els segons no protestin massa i garantir així la flagrant mentida de la pau social.

Caldrà doncs centrar tots els esforços en fer possible un veritable canvi de rumb en la política econòmica local. És més necessari que mai situar al centre del debat polític les necessitats de les classes populars, és a dir els drets socials i els serveis públics. Per fer-ho pensem que cal introduir elements com la recuperació dels serveis municipals (municipalització), la progressivitat fiscal o la regulació dels pisos buits entre d'altres.

Aquest canvi de rumb ens ha de situar en un marc de transformació política i social profunda, tenint clar l'horitzó: portar al límit la legalitat, només com a estadi previ cap a un veritable escenari de justícia i d'igualtat.





*Només el 24% de les accions de CASSA son de l'Ajuntament de Sabadell, la resta pertanyen a empreses com AGBAR, Banc Sabadell, Unnim o famílies nostrades de la ciutat.

Francesc Andreu i Pablo Moliner son membres de la Candidatura d'Unitat Popular i del Casal Independentista i Popular de Sabadell

(les ordenances fiscals) En definitiva, poden ser un pas mes cap a la transformació social de Sabadell

El regidor de l’àrea d'economia aplana el terreny per a noves retallades amb l'objectiu de continuar fent de frontissa entre els que tenen el poder i els que no el tenen.

Tenint clar l'horitzó: portar al límit la legalitat, només com a estadi previ cap a un veritable escenari de justícia i d'igualtat.