Opinió

 

1/73>

Xavi Sarrià

20.10.2012

Gràcies, Al Tall

S'acomiada un grup de música que ha fet història. Un grup imprescindible per a entendre els últims quaranta anys d’aquest país. Al Tall ens ha ajudat a entendre l'abast de la nostra cultura popular amb una proposta musical renovadora que ha vestit la tradició amb temes i inquietuds actuals. Al Tall ha contribuït a reescriure la nostra història, a tombar el relat dels vencedors i a ressaltar les resistències i les esperances dels vençuts. Al Tall ens ha ajudat a alliberar-nos de l'autoodi i reconstruir aquest orgull ferit, aquesta identitat esquarterada, aquesta voluntat de ser el que som sense demanar permís ni perdó a ningú. Al Tall ha fet d’altaveu de generacions senceres en el context de la pròpia descoberta nacional. I aquesta actitud, al nostre país, ha resultat clau.


Perquè de vegades ens cal mirar enrere i comprendre que hui s'acaba una etapa que es va iniciar als anys setanta. Uns anys en què molts joves i no tan joves van encetar la titànica tasca de reconstruir les bases d'un projecte de futur. Però una època, també, on les grans il·lusions vam topar amb les vergonyoses renuncies d'uns i la ferotge criminalització d'altres. Però Al Tall, com molts altres, van sobreviure aquesta batalla. I entre totes i tots van començar a vèncer-la. Perquè ara, quaranta anys més tard, la vitalitat dels qui venim darrere i dels qui vénen darrere nostre és fruit de l’esforç i el sacrifici de tantes i tantes persones com ells.


Aquest és el valuós patrimoni que ens llega Al Tall. Unes cançons sembrades a la terra. Un sentiment que cap govern podrà il·legalitzar. Una emoció que es transmetrà inexorablement de generació en generació. Per tot això, hui vos donem les gràcies, Al Tall. Per ser història viva però també una part íntima de tots nosaltres. Potser no tindreu homenatges oficials. Però comptareu amb l'agraïment sincer i emocionat del vostre poble.

Editorial