El 1971, responent a la campanya de mentides sobre la guerra del Vietnam, Hannah Arendt va escriure unes pàgines que aleshores molta gent va considerar il·luses, però que eren brutalment certes. Paraules que ara ha recuperat el gran historiador americà Timothy Synder per al seu llibre meravellós, Sobre la tirania, traduït fa poc al català, que us recomane molt vivament.

Deia Arendt: ‘Un mentider és derrotat per la realitat, per a la qual no hi ha substitut; per molt gran que sigui la trama de falsedats que un mentider experimentat tingui per oferir, mai no serà prou gran, encara que compti amb l’ajuda d’ordinadors, per encobrir la immensitat dels fets reals.’

Això ve a tomb per a comentar l’evident canvi de to de la premsa internacional i l’opinió especialitzada sobre el procés de Catalunya cap a la independència. Aquests darrers dies les proves s’acumulen d’una manera impossible de defugir. Dissabte passat el famós editorial de The New York Times. Abans Politico, Clarín, The Irish Times i Le Monde. Ahir un espectacular macroreportatge al Financial Times i, alerta!, una opinió de la Fundació Konrad Adenauer que a la Moncloa haurien de llegir-se punt per punt –especialment, tenint en compte que l’Adenauer, fundació vinculada a la CDU, és oficialment assessora del Partit Popular espanyol.

El to dels texts, el canvi que impliquen, va en dues direccions, totes dues prou interessants. Per una banda, tothom ha descobert finalment, lloat sia Déu!, que el moviment independentista català no és populista, sinó obert, plural, integrador, europeista i enormement inclusiu –l’admiració de Politico pels new catalans ha tingut un efecte enorme. Per una altra, tothom ja apunta que la crisi política entre Catalunya i Espanya és inevitable i n’assenyala el detonant: la intransigència de Madrid. I això és molt i molt important. Perquè quan el conflicte esclate un factor decantador de les decisions diplomàtiques serà ‘qui en té la culpa’.

Algú es pot preguntar què ha passat. Com és que el mateix corresponsal del Financial Times a Madrid que ahir parlava en termes molt positius de l’independentisme català fa un parell d’anys no ho veia gens clar, tot això. Per exemple. Tornem a la senyora Arendt: la immensitat dels fets reals, sostinguts durant un procés polític que ja fa set anys que dura, s’ha imposat a la mentida. És tan senzill com això. I aquest és el principal problema de Mariano Rajoy.

Ell –és una cosa que passa prou a Madrid– està avesat a creure que la realitat es pot modelar amb imatges falses, difoses pel seu potent aparell propagandístic i ideològic. Però la realitat catalana és extremadament tossuda i la gent ha estat extremadament persistent en el decurs del procés. Sigueu conscients que cada gest que cadascú de vosaltres ha fet i fa, cada dia, al final ha servit per a conformar aquesta ‘immensitat de fets reals’ que avui qualsevol observador mínimament imparcial ha de reconèixer tant sí com no. Simplement perquè és veritat.


[Bon Dia] –Estem molt contents de la recepció que té VilaWeb Paper, ara que ja fa dos dies que ix. Totes dues nits hem tingut dificultats amb les màquines, perquè molta gent provava de descarregar-se’l alhora. Treballem per resoldre-ho, si pot ser, avui mateix. Gràcies per la paciència. Precisament avui, com passarà cada divendres, l’edició de VilaWeb Paper que apareixerà al vespre no serà solament per a subscriptors, sinó per a tots els lectors, amb un contingut que inclourà una guia completa del cap de setmana i una repassada dels millors articles que hem publicat aquests dies. Cada divendres serà així. I recordeu que el dissabte no hi ha VilaWeb Paper, que tornarà a la cita amb els subscriptors diumenge a les deu del vespre en punt.

–El PP va votar ahir a favor d’anul·lar els judicis franquistes. Va trencar la seua tradició, perquè, evidentment, en aquest moment no podia fer res més si no volia regalar un gol mediàtic de dimensions colossals al govern. Vist això, propose que al congrés espanyol també es faça aquesta votació, a veure si s’hi atreveixen, i que al Parlament de Catalunya aprofiten l’avinentesa per aprovar totes aquelles coses en què ara el PP no gosarà de votar que no.

–Atenció als canvis de Mallorca. Des d’avui Palma tindrà un batlle independentista que parla sense embuts de Països Catalans. Ja hi ha una bona colla d’ajuntaments de l’illa que tenen batlles sobiranistes: un fenomen important i impressionant –totes dues coses alhora.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]