Ahir es va anunciar que la Caixa fitxa Jordi Portabella de dirigent. Fins fa relativament poc Portabella portava Esquerra Republicana a la ciutat de Barcelona. En va ser tinent d’alcalde de 1999 a 2007. Portabella és un dels pocs polítics que he vist plegar en directe per uns mals resultats, els del 2007. Podia repetir tripartit amb el PSC i ICV, però va voler marxar a l’oposició. Encara recordo la roda de premsa on va anunciar-ho. Molts dels periodistes presents no se’l van creure. Mireu si era, i és, estranya la cosa. Però sí, sí, va marxar a l’oposició, on va estar fins al 2014. Consti en acta. Biòleg de formació, Jordi Portabella provenia de la Crida a la Solidaritat. Ara dirigirà l’Àrea de Recerca i Coneixement de la Fundació Bancària la Caixa. La Fundació Bancària és l’àrea de maquillatge de la Caixa. On hi tenen l’Obra Social, la pintura, l’ajuda als pobres, el Caixa Fòrum, els concerts, els seminaris literaris, i ara, en Jordi Portabella. Des del seu departament es porta, per exemple, el Cosmo Caixa.

És evident que deu ser un bon lloc de feina, amb un bon sou, un bon equip, un bon horari, llum natural al despatx i bon pressupost per dur a terme la tasca. Portabella, no en tinc cap dubte, hi surt guanyant des d’un punt de vista laboral. Altra cosa és què coi hi fa, al departament de maquillatge del banc. Departament que diuen que volen impulsar. Moltes exposicions, papers, seminaris i projectes sobre ciència ens hauran de muntar per fer-nos oblidar el paper de la gran banca durant la crisi i el procés. Moltes beques haurà d’entregar d’ara endavant per confondren’s la memòria. Feina no n’hi faltarà, a Jordi Portabella.

A dia d’avui llegim els bancs com si llegíssim l’església: tot gest és senyal de la cúria, que s’ha d’interpretar. I veiem que després de la victòria del 27-S, aquests ascendeixen un d’Esquerra dins del seu organigrama. Portabella, que ja era dins en un dels patronats, ara dirigirà un departament. També veiem que l’home que Portabella substitueix és Enric Banda. Banda, físic de formació, va ser secretari d’estat d’universitats a les ordres de Felipe González. En l’època del tripartit, el govern de Pasqual Maragall el va nomenar per dirigir organismes científics. I després d’anys a la Caixa ara Enric Banda, de 67 anys, s’ha jubilat. Portabella el relleva. Deduïm, doncs, que el departament de maquillatge del banc reserven aquesta cadira pels homes que puguin reforçar la imatge esquerra. I només afegirem, pels xafarders com jo, i ja que parlem de la banda esquerra, que l’Enric Banda que ara es jubila és l’home de la número 2 de Catalunya Sí Que Es Pot, l’escriptora, i ara diputada, Gemma Lienas.

En fi, jo, què voleu que us digui: m’entristeix que els que van començar a la Crida, i després a Esquerra a Barcelona, acabin maquillant el gran capital. Així ho veig jo, moralina inclosa que em deu sortir. Però és tal i com m’ho miro: la feina de Portabella serà fer-nos pensar en exposicions de balenes, i no en execucions hipotecàries, des d’un banc.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]