Iuri Drozdov: la mort derrota finalment l’espia més llegendari de la guerra freda

  • El 1945, com a soldat, va formar part dels escamots de l'Exèrcit Roig que van entrar a Berlín el dia de la derrota dels nazis

VilaWeb
Redacció
22.06.2017 - 22:00
Actualització: 22.06.2017 - 23:39

Dimecres es va morir a Moscou, a noranta-un any, Iuri Drozdov, l’espia soviètic llegendari que va participar en la captura de Berlín contra els nazis i que alhora va inspirar Putin, Forsyth i Spilberg, director de cinema que el va immortalitzar en el film El pont dels espies.

De Drozdov, l’escriptor Frederick Forsyth en va dir que era ‘l’espia soviètic més important de la guerra freda’. El 1945, com a soldat, va formar part dels escamots de l’Exèrcit Roig que van entrar a Berlín el dia de la derrota dels nazis. El 1956 es va unir al servei secret soviètic, el KGB, que l’envià a la República Democràtica Alemanya, des d’on dirigí gran part de l’espionatge soviètic a Alemanya i Europa.

Drozdov és l’home clau d’un dels episodis més dramàtics de la guerra freda, l’intercanvi de l’espia soviètic Rudolf Abel, àlies William Fischer, que feia cinc anys que havia estat capturat pels americans, pel pilot Francis Gary Powers, que havia estat abatut quan participava en un vol espia. Drozdov va organitzar el famós bescanvi dels dos espies el 1962 al pont Glienicke, als afores de Berlín, esdeveniment que Steven Spielberg va reflectir en el seu film.

https://www.youtube.com/watch?v=HIyuCEVJFKs

Aquesta història ja havia estat contada el 1968 en la sèrie russa ‘L’escut i l’espasa‘, que Vladímir Putin sempre ha dit que havia motivat la seva entrada al KGB.

Després d’haver treballat a la Xina i a Nova York, Drozdov va organitzar el 1979 la presa del palau Tajbeg a Kabul, que donà peu a la invasió de l’Afganistan per part de la Unió Soviètica. El final de la seva carrera d’espia va consistir a organitzar el 1981 el grup Vympel, especialitzat en sabotatges i falsos atemptats, que podia operar en qualsevol part del món.

Drozdov va dirigir durant dècades el Directorat S, la branca més secreta del KGB, responsable dels anomenats ‘il·legals’, espies soviètics en països occidentals que treballaven sense cap cobertura, de manera que si eren detinguts la Unió Soviètica negava que hi tingués cap relació. De Drozdov es diu que no tenia cap inconvenient a participar directament en accions d’aquesta xarxa, que van incloure assassinats i segrests. Tot això –real o no– forma part de la llegenda d’aquest mestre de l’espionatge soviètic. Una sèrie televisiva de gran èxit, ‘The Americans‘, precisament parla d’aquest grups d’espies, que sovint fingien ser matrimonis i vivien discretament com si fossin americans o anglesos.

Iuri Ivànovitx Drozdov havia nascut a Minsk l’any 1925 i encara avui se saben pocs detalls de la seva vida privada. La seva mort ha estat anunciada per l’SVR, el servei que va substituir les tasques del KGB a l’exterior de Rússia.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any