L’advocada Ana Stanič, ara establerta a Barcelona, va fundar el despatx E&A a Londres el 2007. S’ha especialitzat en dret comunitari i energia. VilaWeb s’hi posa en contacte de tant en tant perquè coneix molt bé el procés català i, alhora, la Unió Europea. Ahir Stanič va anar a Brussel·les a fer una conferència sobre les conseqüències del Brexit en el mercat energètic europeu. I també va poder copsar com es veu en aquests moments el procés polític català a la capital europea.

Què hi heu anat a fer a Brussel·les?
—He anat a fer-hi una conferència organitzada per Interfax, revista sobre energia capdavantera a Europa, i a parlar sobre el Brexit i la Unió en relació amb l’energia. Estem preparats? Quan es va posar data a la conferència la gent no estava segura si el Brexit s’activaria al març. Doncs mentre jo parlava la carta que engega el Brexit feia camí cap a Brussel·les. I quan he acabat la conferència, el president Dusk la rebia.

Quines conseqüències té el Brexit, en l’energia?
—La conseqüència és una enorme incertesa. Enorme. Fins al punt de no saber quines normes s’aplicaran, com afectarà la compra pública pel que fa a l’energia, quines repercussions tindrà en les ajudes estatals o en les energies renovables. No hi ha res pitjor que la incertesa, perquè frena la planificació de les companyies energètiques, la posada en funcionament dels projectes d’infrastructures necessaris. En certa manera, els qui ho tenen més malparat són els irlandesos, perquè només formen part del mercat únic energètic de la UE per mitjà del Regne Unit. A la conferència també he parlat del paper dels països que, tot i no ser de la UE, tindran un paper en les negociacions del Brexit.

Quin paper?
—La UE té més de cinquanta acords de lliure mercat amb països de fora de la Unió. Ara s’hauran d’establir acords trilaterals per al repartiment de les quotes d’exportació i importació que hi ha entre la UE i el Regne Unit. També s’haurà de veure si es torna al pla B. L’opció de l’Organització Mundial del Comerç (OMC). És a dir, que el Regne Unit faci comerç amb la resta de països sota les normes de l’OMC.

Us heu vist amb gent a Brussel·les. Són conscients de la situació política actual a Catalunya?
—Avui a la conferència, certament, hi ha hagut gent que s’ha referit a Catalunya quan es parlava de les conseqüències del Brexit a Escòcia, Irlanda, i el Nord d’Irlanda. A Brussel·les veuen que de Catalunya se n’haurà de parlar durant els dos anys que durarà el Brexit. I que el referèndum és una expressió de la voluntat del poble.

Podem preveure l’actitud de la UE respecte de Catalunya veient com es comporta amb el Brexit? Ens dóna indicis?
—Crec que les posicions són força diferents. Així i tot, s’haurà de veure què fa la UE respecte d’Escòcia. També veure si els escocesos fan el referèndum abans del Brexit, el març del 2019. I, si té èxit, veurem si Escòcia podria quedar-se dins la UE tot i que el Regne Unit se n’anés. Això crea paral·lelismes interessants. La principal connexió entre els dos processos que hi veig és el fet que el Brexit es va posar a caminar gràcies a un referèndum i el procés català vol fer això: un referèndum. Que el referèndum és la via perquè la gent expressi la seva voluntat.

Més enllà de l’energia, a Europa de quins altres aspectes es tracta que afectin Catalunya i siguin condicionats pel Brexit?
—Crec que n’hi ha dos, seguretat i agricultura i pesca, que seran d’una importància cabdal per a empreses catalanes i espanyoles. Com a advocada especialitzada en energia i UE, he fet equip amb especialistes capdavanters en aquests camps i també amb advocats mercantils i negociadors per aconsellar-los sobre les conseqüències del Brexit.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]