No se sap encara com ha arribat, si per terra, mar o aire, en un esqueix, dins d’un insecte infectat empès pel vent o arrapat a una planta ornamental. Només, que ja hi és. A Guadalest, a la Marina Baixa, s’hi ha detectat el bacteri fatídic, el maleït Xylella fastidiosa que ja ha obligat a arrencar centenars de milers d’oliveres a Itàlia. I s’han encès totes les alertes. Des del 30 de juny sabem que ja campa pel País Valencià.

Per la fal·lera de trobar imatges colpidores, etiquetes efectistes, l’anomenen ‘la pesta de les oliveres’. Però a Ferran Gregori, tècnic de Sectors Agrícoles de la Unió de Llauradors, aquesta reducció no li agrada gens: ‘Centrar els efectes del Xylella fastidiosa en un sol arbre ha fet més mal que bé: fa que els llauradors que tenen bresquilles o vinya, per exemple, pensen que no els afectarà. Mentida: afecta tota classe de cultius llenyosos. I plantes de jardí.’ Efectivament, tarongers, ametllers, ceps o baladres són el camp que té per córrer el bacteri mortal.

Com que de moment no s’ha descobert la manera de combatre’l, ni es poden atacar els insectes que li serveixen de propagadors perquè n’hi ha de molt diverses espècies, l’única actuació possible, ara per ara, és l’eradicació del medi on creix. És a dir, dels arbres. El protocol estipula que s’han de destruir (arrencar, cremar) els arbres que n’envoltin un d’afectat. En un radi de cent metres. La destrossa, per als cultius, pot ser monumental. A més a més, el fet que no s’hagi aclarit el funcionament de les indemnitzacions per als agricultors afectats pot fer que, quan comencen a detectar indicis d’afectacions pel bacteri maleït (que, per acabar-ho d’arreglar, són diversos i similars a unes altres patologies), no tinguin pressa per a donar-ne avís.

Objectiu bacterià: l’expansió
El seu objectiu no és devastar sinó expandir-se. Només que, lamentablement per als vegetals que en són víctimes i també per als humans que ens en servim, totes dues coses van lligades. L’acció del Xylella fastidiosa causa el pansiment, la dessecació i, finalment, la mort de la planta que té la mala sort d’hostatjar-lo. Morta la planta, mor també l’odiós bacteri. Però a ell, en realitat, li és ben igual: quan això passi, de fet, ja haurà tingut temps d’estendre’s. I d’això es tracta.

‘Es divideix cada 40 o 45… minuts, i la població va creixent.’ Ens ho explica Beatriz Sabater, investigadora de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de plantes de la Universitat Politècnica de València. El Xylella fastidiosa és un bacteri, un microorganisme unicel·lular que no té nucli i que es desenvolupa de manera autònoma. Dit planerament i molt molt succintament. Perquè n’hi ha de tota mena i han colonitzat tots els racons de la Terra. En la seva interacció amb uns altres éssers (humans inclosos), poden ser inofensius, necessaris o patògens.

Aquest darrer cas és el del Xylella fastidiosa: s’instal·la al xilema, el conducte per on es transporta la saba, i l’obstrueix. Quan arriba a determinada població, ‘comença a fer un biofilm, una estructura proteica que no acaba de ser una mucositat i que protegeix els bacteris dels possibles atacs de la planta’. D’aquesta manera, relata Beatriz Sabater, el sistema defensiu contra els patògens de l’organisme colonitzat queda inutilitzat, el bacteri fa ‘taps’ dins els xilemes i la planta que hagi tingut la mala sort de convertir-se en el seu medi s’acaba assecant i, finalment, morint-se sense remei.

Per saltar de planta a planta, el Xylella fa servir ‘insectes vectors’: les bestioles punxen la planta infectada, el bacteri se’ls fica a dins, volen a una altra víctima, tornen a punxar i el bacteri ja té un nou xilema per obturar.

L’amenaça amagada
Fins el 13 de juliol, es fa a València el 7è Congrés de Microbiòlegs Europeus, i el Xylella, amb les seves subspècies, hi té lloc destacat. Sota la direcció de Maria Milagros López, de l’Institut Valencià d’investigacions Agràries, un grup científic de l’IVIA (amb Monterde, Peñalver, Ouertani, Morente, Navarro, Gorris i Marco-Noales), del Laboratori Oficial de Sanitat Vegetal de les Illes Balears (Olmo, Nieto) i de l’Institut d’Agricultura Sostenible de Còrdova (Montes-Borrego, Landa) hi ha presentat un pòster de títol explícit: ‘Xylella fastidiosa, l’amenaça amagada per a l’agricultura mediterrània’.

‘La importància científica i econòmica d’aquest patogen rau en les seves característiques singulars’, expliquen aquests microbiòlegs. I tot seguit enumeren, entre més qüestions, el fet que causi ‘malalties molt greus’ a les plantes, que tingui una ‘llarga llista de vectors’, un ‘comportament diferent en àrees i hostes diferents’ i més de 350 plantes susceptibles de ser-ne hostes (i víctimes, per tant).

Els estudis genòmics comparatius mostren que els bacteris poden haver arribat a Europa amb plantes ornamentals importades de Costa Rica

L’acció d’aquest bacteri es va detectar, d’entrada, al continent americà. Les primeres afectacions a Europa tenen data recent: l’any 2013. Va ser a la Pulla, al sud-est d’Itàlia, on, des d’aleshores, ja s’han hagut d’arrencar centenars de milers d’arbres, arran de la ‘malaltia més greu en oliveres que s’hagi reportat mai’. Els estudis genòmics comparatius mostren que aquestes primeres soques italianes dels bacteris ‘poden haver estat introduïdes amb plantes ornamentals importades de Costa Rica’.

Malgrat els controls que s’han establert, l’any 2015 es van detectar plantes afectades a Còrsega i a la costa de l’estat francès. I, l’any 2016, a banda d’un parell de plantes de jardí a Alemanya, el bacteri ja es va trobar al nostre país: Mallorca, Eivissa i Menorca han encès totes les alarmes. El recentíssim cas del País Valencià no ha fet sinó confirmar les pitjors  prediccions. A les conclusions del pòster, els investigadors coordinats per Maria Milagros López hi apunten que la detecció de diverses subspècies de Xylella fastidiosa a la Unió Europea, en pocs anys, ‘subratlla la presència de diversos genotips i el risc que s’introdueixi diversitat genètica addicional’. Cosa que complicaria encara més la lluita contra una plaga que, de moment, no té remei conegut.

Investigació, precarietat
‘Volia fer un projecte d’investigació sobre Xylella, però no me l’han donat’. El cas de la microbiòloga Beatriz Sabater és paradigmàtic. Parla amb passió de la cerca de bacteriòfags: ‘Molts bacteris tenen virus integrats al genoma: van tenir, en un passat molt llunyà, la capacitat d’infectar el bacteri. Després, diguem que el bacteri els domestica, els manté al genoma i li són útils per a intercanviar material genètic.’ La idea és ‘determinar quins són els virus que té, quins podrien ser actius, mirar de reproduir-los al laboratori. Si hi ha cap bacteriòfag que es puga fer servir. Emprar bacteris filogenèticament pròxims que servesquen de vacuna, per dir-ho molt simplificadament’.

La qüestió és que Beatriz Sabater investigava a l’IVIA. Aquest organisme va ser objecte de les retallades dràstiques en recerca aplicades pel PP. De fet, el País Valencià havia arribat a ser capdavanter en recerca agronòmica, abans de la desfeta.

La seva línia de treball es va tancar i Sabater, com tants altres joves científics, va haver de cercar feina en una altra banda. Durant tres anys, va treballar a Irlanda. Passat aquest temps, ha tornat. No té plaça. És un de tantíssims talents que es mantenen en precari. I, precisament per això, el seu projecte de recerca no ha passat l’avaluació. Ras i curt: perquè ‘no sóc fixa’.

‘La situació és molt greu.’

Sabater parla del Xilella fastidiosa. Però l’afirmació val per a tot.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]