Notícies

Dilluns  04.10.2004  09:37

Els Castellers de Vilafranca revaliden el títol de campions del concurs de Tarragona

Men?ame
 

Els Castellers de Vilafranca van lluitar ahir contra la Vella, contra els seus fantasmes i contra un Concurs de desenvolupament exasperant, esgotador físicament i mentalment. Van lluitar i, finalment, van vèncer. No podia ser d'una altra manera: els verds han dominat la temporada, i ahir en van fer prou amb castells ja assolits prèviament per acabar imposant-se, no sense suar i patir. La Vella també va lluitar. Va lluitar a la seva manera, a mossegades, sense deixar un moment de respir al rival, esgotant totes les possibilitats. També va lluitar fins al darrer moment la Joves vallenca per no veure's superada -bases en mà- per uns Capgrossos que ja són, amb tots els ets i uts, un gran colla gran. I a Tarragona hi va faltar un punt de sort.
El guió deia que Vilafranca era la favorita, que tenia els trumfos a la mà i que al final havia de guanyar. El guió també deia que la Vella lluitaria fins al final i que faria patir de valent als verds. I el guió deia que els explosius vermells de la Joves i els elegants blaus mataronins -amb permís de la motivada Jove de Tarragona- es jugarien la tercera plaça. Els actors van seguir el guió a la perfecció i van oferir grans interpretacions, brillants per moments. El que no deia el guió era que el metratge hagués de superar els límits de la tolerabilitat, i aquí és on la pel·lícula que es va poder veure ahir a la plaça de braus de Tarragona va acabar sent coixa i decebent una part del públic.
Fos com fos -tot i que ja cal començar a pensar en fórmules que evitin que el Concurs s'eternitzi, no només pel públic sinó per les mateixes colles-, Vilafranca va revalidar el títol de manera brillant, i ja ha guanyat quatre dels cinc concursos que s'han disputat amb castells de «gamma extra». Que enguany vencessin els verds era gairebé de justícia, com reclamava el seu cap de colla, Lluís Esclassans. Així, els vilafranquins en van fer prou finalment repassant el seu repertori -quatre de nou amb l'agulla i pilar de vuit, tots dos descarregats, i dos de vuit net carregat- i encara hi van afegir, en una mescla de generositat i psicòsi (i si la Vella fa el dos de vuit?) un efímer intent de tres de deu amb folre i manilles.

Men?ame