22.10.2014 - 06:00
Josep Pitarque és el cinquè protagonista de la sèrie ‘Independentistes de l’Àrea Metropolitana’. Nascut a Sant Adrià del Besòs, i des de fa molts anys resident a Santa Coloma de Gramenet, el senyor Pitarque havia treballat a Endesa i ara està jubilat. Independentista recent, Pitarque milita a l’ANC, el Procés Constituent i la PAH, entre més. Ben pocs espais de Santa Coloma no coneixen aquest activista veïnal. En el passat havia militat al Moviment Comunista. Aquesta és la història del seu pas a l’independentisme explicada en primera persona.
‘Que d’on vinc? Mira, jo vaig tenir una sentència de desterrament als anys vuitanta. Jo era de la PAH d’aleshores. Des de l’Associació de Veïns, que jo presidia, quan hi havia desnonaments ens plantàvem a la porta, igual que ara, i els aturàvem. Parlem d’ajudar gent estafada. A mi em volien desterrar durant un any per defensar una persona que havia estat estafada i em volien fer pagar 300.000 pessetes d’indemnització. Per sort me’n vaig sortir bé (aquí teniu un vídeo de Gramenet TV on s’explica el seu cas). Perquè vegis que això de la lluita contra els desnonaments ve de lluny. Vinc, entre més llocs, d’aquí. Sí, jo havia militat al Moviment Comunista, però ara ja no. El meu pare era d’ERC i li semblava horrorós que jo fos comunista. Però jo ho veia fresc, això del Moviment Comunista. En canvi, el PSUC el veia com una cosa més lenta. Però s’ha de dir que li hem de donar moltes gràcies, al PSUC, perquè va ajudar molt amb la llengua catalana’.
‘Jo vull tenir relacions amb tothom de l’estat espanyol. Només faltaria. I diria que he estat sempre catalanista, però mai no m’havia plantejat el tema de la independència, no. Fins el tema de l’Estatut. I si jo estic per la independència és per a fer alguna cosa diferent. Di-fe-rent. I que ens puguem gestionar nosaltres, la gent normal, i que tinguem més accés i més control damunt els poderosos. Això vull. Molta gent confon catalanisme amb convergència i no, no és així. Jo vull la independència per garantir els drets socials i per tenir una distribució més justa de la riquesa. Ho dèiem avui al matí: potser aquí ens trobem que Artur Mas és qui proclama la República Catalana i, depenent de com reaccioni l’estat espanyol, potser haurem d’anar a defensar aquest fet al parlament. Hi haurà alguna gent, no gaire llesta, que no hi anirà perquè és Mas. Gent dels nostres, de les esquerres, diran ‘Jo pel Mas no em moc’. No entendran la diferència entre una cosa i una altra. Jo sóc el primer que no vol les polítiques del Mas. Però aquí parlem d’una altra cosa. Parlem del parlament i del president.’
‘Jo a l’ANC poso taules, enganxo cartells i el que faci falta. També sóc de Procés Constituent i de la PAH. Respecte a la meva època, jo veig que ara es lluita contra una cosa més organitzada. Sóc dels qui van donar suport a les tancades o a aturar desnonaments. Però estic de suport, eh! Sí que veig que els bancs, i els poders, s’han organitzat més que abans.’
