21.05.2014 - 19:08
Només 10.258 catalans residents a l’exterior (el 5,8% del cens) tindran possibilitat de votar a les eleccions europees del 25 de maig. La resta, 165.143 (94,2%) no ho podran fer o bé perquè no ho han demanat seguint el sistema de ‘vot pregat’, o bé perquè no els han acceptat la sol·licitud, o bé perquè no han pogut completar tots els tràmits prevists dins el termini que marca la llei. La Federació Internacional d’Entitats Catalanes calcula que finalment serà només entre l’1% i el 2% del cens, i denuncia la lentitud del sistema establert el 2011, que depèn en gran part de la celeritat de correus, de les ambaixades i de la junta electoral provincial a l’hora de fer-los arribar les butlletes arreu del món.
Les eleccions del novembre del 2012 al Parlament de Catalunya van posar de manifest les mancances del sistema electoral espanyol pel que fa als vots emesos des de l’exterior. Milers de catalans residents a l’estranger no van poder exercir el dret de vot i hi hagué queixes i protestes a tot Europa perquè no havien arribat les butlletes dins el termini que havia establert la junta electoral espanyola, perquè hi faltaven paperetes de partits, o bé perquè havien rebut la notificació el dia abans de la data límit.
Segons la Federació Internacional d’Entitats Catalanes, en aquelles eleccions van acabar exercint el dret de vot només el 3,7% dels censats a l’estranger, i la situació es repetirà en aquests comicis. El secretari general adjunt de la federació, Antoni Montserrat, apunta que només 10.258 catalans (el 5,84% d’un cens total de 175.401) que viuen fora de l’estat espanyol són en disposició d’exercir el vot, perquè els han acceptat la sol·licitud de ‘vot pregat’.
‘Més de la meitat encara no han rebut les paperetes’
Segons els càlculs de les entitats a l’estranger, probablement més de la meitat dels residents encara no han rebut les paperetes.
El sistema de ‘vot pregat’, vigent des de la reforma del 2011, estableix que ha de ser l’interessat que ha de demanar a l’ambaixada, dins el termini i procediment previst, que li enviïn les paperetes per poder efectuar el vot. Amb el sistema anterior, les ambaixades enviaven les butlletes a tots els residents censats a l’estranger perquè aquests exercissin, si volien, el seu dret.
Un cop rebuda la documentació, els residents poden enviar el vot a l’ambaixada (el termini expira demà, dia 23) o bé anar presencialment a votar al consolat o ambaixada (també fins demà).
‘Si a això hi afegim que depenem dels sistemes de correus i que quan es completa el formulari cal que la junta electoral provincial t’enviï els papers, la situació en què ens trobem és que d’entrada el 94,2% dels catalans residents a l’exterior es quedaran sense votar’, diu Montserrat.
Dificultats a l’Amèrica del Sud, Mèxic i Àsia
Segons la federació, les paperetes han arribat de manera ‘raonable’ a Europa, els Estats Units i Canadà, però el retard és considerable a molts llocs del món, com ara a l’Amèrica del Sud, ‘on pràcticament no ha arribat res’, a Mèxic, a Àsia i Oceania on és ‘poc probable’ que els catalans que hi viuen puguin completar els tràmits dins el termini.
D’acord amb el calendari electoral, la documentació havia d’arribar als electors entre els dies 29 d’abril i 5 de maig. A continuació, havien d’enviar el vot per correu al consolat o ambaixada entre el 29 d’abril i el 20 de maig o bé votar presencialment al consolat o ambaixada entre els dies 21 i 23 de maig.
La situació dels catalans a l’estranger és similar a la del conjunt de ciutadans de l’estat espanyol. En total han fet 70.292 sol·licituds (un 3% del cens a l’estranger).
