La desaparició de comerços històrics: la Barcelona que perdem

  • Taula rodona amb botiguers d'establiments emblemàtics de Barcelona, amenaçats de tancament pel venciment de la Llei d'Arrendaments Urbans

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Desenes d’establiments històrics de Barcelona han tancat els darrers mesos: les Joguines Monforte, la llibreria Catalonia, la llibreria Canuda, la sabateria Ampurdanesa… Molts d’altres, es calcula que prop de tres centenars, són encara oberts, però en la mateixa situació: amenaçats pel venciment de la Llei d’Arrendaments Urbans, que fa vint anys va blocar-ne els lloguers. Sense aquesta llei, aquests comerços, la majoria situats al centre de la ciutat en espais molt llaminers per a les grans cadenes comercials, patiran un augment dels lloguers que pot superar el 900%, fent-los inviables i obligant-los a tancar. Alguns, com el colmado Quilez, a la cantonada entre Rambla Catalunya i Aragó, ja va anunciar que abaixaria per sempre més la persiana en els pròxims mesos.

Hem volgut parlar amb alguns d’aquests botiguers, que fa tres anys que alerten les institucions d’aquest problema, en una taula rodona, en la qual també hi participa l’advocat de l’associació que els aplega, Josep Cruanyes. De moment, l’ajuntament ha anunciat l’aprovació d’una moratòria d’un any per a les llicències d’activitat i obres en aquests establiments. Per a als botiguers, però, si bé és una manera de guanyar temps, no és suficient. ‘Benvinguda sigui, la moratòria, almenys així alguns podran respirar, però que no sigui una patata calenta per d’aquí a un any’. 

L’associació, a través de l’advocat, ha fet una proposta legislativa a l’ajuntament, basant-se en les lleis d’altres ciutats com París, Roma, que parlen explícitament de la ‘banalització dels centres urbans’, i Manresa, que el 2011 va protegir aquests comerços patrimonialment declarant-los bé cultural d’interès local.

En els pròxims dies hi ha prevista una reunió decisiva amb el consistori, que ha de servir per a fer una única llista exhaustiva i definitiva dels establiments emblemàtics -els comerciants es queixen que les llistes fetes fins ara no segueixen cap criteri clar- que seran objecte de la moratòria. També esperen que la reunió serveixi per a estudiar la proposta de llei dels botiguers.

‘No es tracta de protegir només la façana’

‘No som només paisatge, sinó també part de la personalitat de la ciutat per la nostra manera de fer’. D’aquesta manera Artemis Latorre, botiguer de l’emblemàtic comerç de roba interior de plaça Universitat, obert el 1900, defineix el que l’advocat Josep Cruanyes anomena ‘valor immaterial d’aquests comerços’. Un valor, diu, que és tan important com l’immoble, perquè forma part de la identitat de la ciutat. És a dir, no es tracta de protegir només l’immoble com a paisatge urbà, sinó també l’activitat, centenària, que s’hi fa. ‘A Manresa i a altres ciutats europees ho han fet molt bé, perquè han entès que protegint només l’edifici, no es protegia tot el valor que aquests comerços tenen per a la ciutat i la gent que hi viu’.

La gran majoria d’aquests comerços figuren, efectivament, a les guies turístiques de la ciutat, pel seu valor històric. ‘Ens felicitem pels milions de turistes que vénen cada any a la ciutat però després ens carreguem un dels motius pels quals vénen, que és la fesomia i la manera de fer de la ciutat’, argüeix Cruanyes. Per a Pere Pina, bodeguer de la Casa Almirall, a Joaquín Costa, i vocal de l’Associació d’Establiments Emblemàtics, és ben senzill: ‘Si no protegim el mar no menjarem sardines’. L’ajuntament, però, de moment només ha accedit a negociar obertament la protecció dels immobles. ‘És com si no els interessés de resoldre-ho, com si no els afectés’, diu Josep Maria Roig, botiguer de La Colmena, la pastisseria de la plaça de l’Àngel, que fa cent cinquanta anys que fa dolços i caramels artesanalment.

La pressió especulativa i la Llei d’Arrendaments Urbans

‘El comerç s’autoregula’. Aquesta és la frase que, segons aquests botiguers, els últims regidors de Comerç de la ciutat, tant del PSC com de CiU, diuen i repeteixen en cadascuna de les quatre reunions que s’han fet fins ara, des que els comerços començaren a fer sonar les alarmes fa tres anys. ‘Això és que potser no coneixen la normativa europea’, diu Cruanyes, que remarca que legislació de la UE especifica clarament que l’administració té el deure d’intervenir i prendre mesures per a mantenir la sostenibilitat del teixit comercial i evitar abusos especulatius.

Precisament això, la pressió especulativa, és el resultat de la Llei d’Arrendaments Urbans que venç a final d’any i que paradoxalment, diu Cruanyes, fou elaborada per a protegir aquests comerços almenys, almenys durant vint anys: ‘la bombolla immobiliària és també conseqüència d’aquesta llei, perquè va forçar la gent a comprar i vendre pisos’. És per això, també, que la proposta dels botiguers vol protegir l’activitat d’aquests comerços, de tal manera que tot nou llogater estigui obligat a mantenir-hi la mateixa activitat. ‘D’aquesta manera, a més de no perdre personalitat ni identitat, s’allunyen totes les pressions derivades de l’especulació, perquè allà ja no s’hi podran vendre samarretes del Barça ni fer-hi ni un Mango’, diu Cruanyes. Que afegeix: ‘no demanem que els lloguers no pugin, sinó que pugin efectivament segons el preu de mercat, sabent que tothom qui vulgui llogar aquell immoble estarà forçat a fer-hi la mateixa activitat’. El preu, aleshores, argüeix, ‘ja no estarà subjecte a l’especulació salvatge de les grans cadenes, perquè com que no hi podran fer el que vulguin els deixarà d’interessar’.

‘Si no ho fem així hi perdem tots’, diu Latorre, que apunta que amb aquesta mena de protecció també en surten beneficiats els ciutadans i fins i tot el propietari, perquè s’assegura el manteniment d’un immoble i d’una activitat històriques.

Tres anys de lluita, cap resultat

Per aquests botiguers, aquests darrers tres anys ha estat un lluita contínua. I critiquen ‘la desídia dels polítics en aquesta qüestió, dedicats a atacar-se els uns als altres en detriment de la ciutat’. ‘Només s’han començat a moure ara, a falta de pocs mesos, quan hi ha hagut pressió mediàtica’, diu Roig, tot recordant que fa més de tres anys que l’associació avisa de la imminent desaparició de centenars de botigues emblemàtiques. El pròxim pas és la reunió que farà l’associació amb l’ajuntament els pròxims dies, de la qual, esperen, en surti alguna cosa més que una nova convocatòria per d’aquí a uns quants mesos més, quan probablement ja sigui massa tard. Mentrestant, el degoteig de botigues històriques que tanquen continua.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any