‘Milers d’afectats del “No vull pagar” viuen en un malson’

  • Entrevista a Emili Roig, president de l'Associació d'Afectats per les Multes del 'No vull pagar', que ha començat una nova estratègia jurídica · Denuncia amenaces i coaccions · També prepara un documental de denúncia sobre el moviment

VilaWeb
Redacció
03.10.2013 - 06:00

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Va començar amb un grup de Facebook i ja són un centenar els membres de l’Associació d’Afectats per les Multes del ‘No vull pagar’, fundada el 30 de juliol passat. ‘La majoria dels afectats ha rebut multes en ferm i molts viuen un autèntic malson, amb comptes i nòmines embargats’, diu a VilaWeb Emili Roig, membre de l’entitat. Amb un bon assessorament jurídic, amb l’advocat Josep Gascon al capdavant i amb l’assessorament del magistrat de l’audiència Santiago Vidal i també d’Alfons López Tena, l’associació presentarà una vintena de contenciosos amb el propòsit d’aconseguir sentències favorables i després aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia declari il·legals totes les multes. El president de l’associació, Emili Roig, ho explica en aquesta entrevista, en què també denuncia coaccions i amenaces anònimes. Així mateix, dóna detalls del documental que prepara l’associació, titulat ‘Els peatges: monopoli, negoci i estafa’.

Quin és l’objectiu concret de l’associació?
—El nostre objectiu és molt clar: posar vint contenciosos administratius i obtenir el màxim de sentències de jutges diferents que declarin il·legals aquestes multes. El 2012 no hi havia cap llei ni en el codi de circulació ni enlloc que digués que no pagar peatges era sancionable. I la prova és que a partir de l’1 de gener d’enguany han canviat la llei de manera que ara l’acció de no pagar un peatge efectivament és sancionable. Nosaltres entenem que amb aquest canvi normatiu l’administració admet que hi havia un buit legal, que vam aprofitar per fer la insubmissió civil contra els peatges. Per tant, volem guanyar sentències que diguin que nosaltres no hem comès res d’il·legal, res de sancionable.

De moment hi ha hagut una sola sentència a València com les que busqueu…
—Sí, hi ha una sentència guanyada contra la DGT de València en la qual el jutge reconeix que no hi ha cap infracció i condemna la DGT a pagar les despeses judicials al ciutadà i a tornar els cent euros de la multa. Nosaltres volem que hi hagi més jutges que diguin que el 2012 no hi va haver infracció en tots els casos d’aquells qui van aturar-se als peatges i que van decidir de no pagar. Penseu que fins i tot els mossos ens van donar la raó quan el conseller Felip Puig va intentar que anessin als peatges. Els mossos es van plantar i van dir que allò no era cap infracció del codi de circulació. El Col·legi d’Advocats va fer un comunicat dient que no se’ns podia sancionar. Evidentment Interior no va fer cas ni dels mossos ni del Col·legi d’Advocats i van començar a fer-nos viure un autèntic malson amb un grapat de multes.  Hi ha gent amb comptes i nòmina embargats.

Per tant, voleu que siguin uns quants jutges que diguin la  mateixa cosa. Quants en calen?
—De moment hem presentat quinze contenciosos, dels quals catorze han estat admesos a tràmit. Ara en presentarem cinc més. Un cop tinguem unes quantes sentències en aquesta direcció, que calculem que poden arribar l’estiu que ve, començarem un segon front judicial. Aquest segon front consistirà a fer una apel·lació al Tribem Superior de Justícia perquè amb vista a les sentències favorables declari totes les altres multes il·legals i les anul·li.

Per què vint? És una xifra significativa jurídicament?
—Hem arribat a aquest acord amb l’advocat. Penseu que cada contenciós costa uns 400 euros pel cap baix, i això que el nostre advocat, Josep Gascon, s’ha solidaritzat amb l’associació i amb la causa, i la seva dedicació té un cost simbòlic. Quan ell va veure la paperassa que li vam lliurar es va posar les mans al cap i va dir que aniríem fins al final. A més d’ell tenim assessorament jurídic del magistrat de l’Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que es va interessar directament pel nostre cas, i també d’Alfons López Tena. Va ser Vidal qui ens va dir que teníem totes les de guanyar i qui ens va aconsellar de començar el següent pas judicial un cop tinguéssim unes quantes sentències a favor nostre.

I les despeses d’aquests processos judicials, com les pagueu?
—Som cent persones que lluitem pels nostres casos, però si ens en sortim podrem ajudar els milers d’afectats perquè tindrà una repercussió clarament positiva per a tots els casos. De moment, els cent socis que som repartim a parts iguals els costos fins ara. I cal tenir en compte que els vint contenciosos corresponen a vint multes. És a dir, que ni de bon tros fem contenciosos per a cada cas.

Sou optimistes?
—Els advocats ens diuen que ho hem de ser. Volem que la societat vegi que el ha fet l’administració és una il·legalitat i que ha fet de cobrador del frac d’Abertis. I recordar que quan van veure que no ens espantaven les multes, van canviar la llei. Aquesta ha estat l’única manera com han pogut matar el moviment. Si ara algú va un ‘No vull pagar’, el cobrador del peatge és un agent de l’autoritat, com  si fos un policia, té presumpció de veracitat, i no fer-li cas és sancionable. Fins a l’1 de gener de 2013, un ‘No vull pagar’ era un acte d’impagament entre un ciutadà i una empresa privada. Aleshores havia de ser l’empresa, si volia, qui havia de reclamar els diners, fins i tot judicialment. Però Abertis va pactar amb la Generalitat perquè Interior s’inventés tot això de les multes, amb la connivència del Servei Català de Trànsit. I, creieu-me, socialment és un drama, amb gent que només que rebi un cèntim al compte li és retirat per hisenda.

També prepareu un documental que voleu finançar a través de Verkami…
— Sí, volem fer un documental amb tres línies d’investigació. La primera: els peatges a Catalunya i la seva història, el greuge comparatiu amb els altres territoris, el fet que són peatges per unes carreteres més que amortitzades, etc. Una altra línia consisteix a recordar el moviment del ‘No vull pagar’, recordant la declaració de Gelida de fa catorze anys, que seria la precursora del moviment, i explicant-ne les conseqüències, que són les multes. I acabarem explicant el malson que viu ara molta gent, l’associació i la batalla judicial. És un documental de denúncia i fem és un procés de micromecenatge a Verkami per a pagar-lo. Només demanem dos mil euros. I si arribem a tres mil ampliarem les línies d’investigació perquè viatjarem a uns altres territoris, al País Valencià sobretot. Pot semblar que siguin pocs diners, però passa que la productora audiovisual que fa el documental és afectada per les multes. I no hi volen guanyar diners. Pensem que el documental pot ser fet d’aquí a pocs mesos.

Justament ara s’ha abaixat el preu d’alguns peatges…
—Sí, ara han dit que rebaixen els peatges, però és una estafa. No han dit en canvi de què. Diuen que no és en canvi d’allargar les concessions, però també diuen que d’aquí a quatre anys en parlarem. Recordem que el 2019 a Abertis se li acaben les concessions. Segur que Abertis no es pot permetre abaixar la persiana a partir del 2019.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any