01.07.2013 - 09:00
Divendres es va celebrar a Vic l’acte d’homenatge i d’inauguració del passatge de Guillem Agulló i Salvador, el jove independentista i militant de Maulets nascut a Burjassot l’any 1974 i assassinat a mans de l’ultradreta espanyola l’onze d’abril de 1993, a Montanejos. En un acte senzill i molt emotiu, es va recordar la figura de Guillem Agulló, tot posant l’accent en la impunitat policial i judicial en què s’ha mogut la violència de la ultradreta espanyola. El cas d’en Guillem n’és un bon exemple, amb un sol condemnat que va complir només 4 dels 14 anys de presó i l’absolució de la resta del grup agressor.
A l’inici de l’acte es va fer un minut de silenci com a mostra de dol per la mort de la regidora de Sant Salvador de Guardiola Èlia Badia, succeïda el mateix dia de l’homenatge. També per aquest motiu, la bandera estelada que presidia l’escenari lluïa un crespó negre.
El militant d’Arran, Guillem Rovira, el diputat de la CUP-AE al Parlament de Catalunya, David Fernàndez, i els pares de Guillem Agulló, van ser els encarregats de fer els parlaments d’aquest acte d’homenatge, en els quals es va reivindicar la necessitat de fer present la memòria del passat per combatre la immundícia feixista d’avui en dia. Contra el feixisme, memòria, i contra la impunitat policial i judicial, democràcia.
Per a la CUP de Vic, organitzadora de l’acte, “és especialment important tenir un carrer a nom de Guillem Agulló i Salvador a Vic, per tenir sempre present el perill del feixisme, que cal ser combatut amb la màxima contundència, al carrer i a les institucions”.
Cal destacar el gran nombre de persones que es van aplegar a l’acte per retre homenatge al desaparegut militant de Maulets, entres les quals hi havia una àmplia representació de regidors del consistori de la ciutat. Per a la CUP, “quan els objectius són comuns i compartits, no hi pot haver cap tipus d’argument partidista que impedeixi la possibilitat de treballar plegats per intentar assolir-los. I en el cas de combatre el feixisme, aquesta determinació en treballar plegats ha de ser inexcusable”.
