Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimecres  13.03.2013  13:27

David Abril i Rafel Borràs: 'Amb el jovent, per la dignitat i el futur'

Men?ame
 

Sembla com si l'acumulació de les agressions a l'estat social i de dret fessin invisibles les noves envestides als drets laborals i socials. L'operació de desmantellament de la nostra condició ciutadana va a  un ritme tan vertiginós que gairebé no hi ha temps per reflexionar sobre els continguts de la gran involució democràtica imposada a cop de BOE a BOE. El Reial decret-llei 4/2013, de 22 de febrer, batiat amb l'eufemisme de  'mesures de suport a l'emprenedor i d'estímul del creixement i de la creació d'ocupació', n'és un bon exemple. 

I tanmateix, a la coalició MÉS no ens ha passat desapercebut aquest nou paquet de polítiques d'austeritat neoliberal exigida per la Troika i que el PP ha comprat amb exultant entusiasme. Estam en presència d'una nova volta de  rosca de la nefasta Reforma Laboral.  No és una estratègia d’emprenedoria,  ni hi ha estímuls a la contractació. Ans al contrari, és un nou impuls a la precarietat laboral i social de la gent jove amb l'abaratiment dels salaris i la reducció de seva protecció social.

Les reduccions i bonificacions a la Seguretat Social als joves (homes de menys de 30 anys i dones de menys de 35) i la possibilitat de compatibilitzar la prestació d'atur amb el treball per compte propi i els incentius fiscals són d'una eficàcia relativa i molt discutible sense que hi hagi una revifada de l'activitat econòmica i amb un sistema de crèdit que possibiliti l'economia productiva. Tindrà, això no obstant, una repercussió immediata en la potenciació dels TRADE (els treballadors autònoms econòmicament dependents). Però tothom sap que l'autònom dependent no és un emprenedor, ja que un 75% dels seus ingressos provenen d'un mateix client (generalment d'una gran empresa), per tant, ni obre mercat ni crea ocupació. És a dir, que en lloc d'oferir llocs de treball mínimament estables i retribuïts o projectes realment emprenedors (qualsevol impuls a l'emprenedoria ha de contemplar els fracassos dels projectes primerencs), del que realment es tracta és d'oferir als joves que es converteixin en 'falsos autònoms' amb unes carreres laborals absolutament incertes, sense prestació d'atur i, en la pràctica, esdevenir mà d'obra més barata que si fos per compte aliè.

Per una altra banda, aquest nou 'decretasso' incorpora la legislació més precaritzadora que mai s'ha fet per als joves menors de 32 anys. És la implantació de 'l'apartheid per als joves en el mercat laboral', una mena de MiniJobs empitjorats. En primer lloc, aquesta norma possibilita a les ETT fer contractes de formació, la qual cosa farà que pugin ser freqüents trajectòries formativo-laborals de 16 anys de durada, 'low cost', òbviament. En els sectors relacionats com l'hostaleria i la restauració pot ser molt important el nombre de persones de fins a 32 anys que, sota el parany de formació en ETT, acabin per ser els qui garanteixin els serveis a hotels i restaurants. Segon, el RDL crea una nova modalitat contractual, l'anomenat 'primera ocupació jove', que és un contracte temporal 'per la cara', fonamentat únicament en l'absència d'experiència laboral per a menors de trenta anys. És a dir, a les persones de menys de 30 anys se'ls podran fer contractes temporals tot i que el lloc de treball sigui permanent i la solidesa de l’empresa inqüestionable (tipus El Corte Inglés, per exemple). Tercera qüestió: es modifiquen els requisits exigits per a la contractació en pràctiques, eliminant la barrera temporal que lligava l'ocupació amb la formació. Fins ara hi havia un límit de cinc anys entre la finalització dels estudis i la contractació, però ara i sota aquesta modalitat per 'posar en pràctica l'estudiant', aquests contractes en pràctiques poden ser utilitzats indiscriminadament amb tota persona menor de trenta anys, sense importar que els estudis a posar en pràctica s'hagin finalitzat molts anys abans. És a dir: mà d'obra qualificada i excepcionalment barata ja que, cal recordar-ho, el salari pot oscil·lar entre el 60 i el 75 per cent d'allò fixat en el conveni durant els primers anys d'aquest contracte. A més és un contracte amb bonificacions a la Seguretat Social i que poden fer les ETT directament. I finalment, es reinstaura la bonificació a la contractació temporal (a jornada completa i a temps parcial). Hi ha abundants estudis que demostren que les bonificacions a la contractació és la política activa d'ocupació menys eficaç.  Però el que ja és el súmmum és que se subvencionin les situacions més precàries: la temporalitat i el temps parcial. I per acabar d'arrodonir-ho, l'únic incentiu a la contractació indefinida de joves exclou els fixos discontinus!

Per això va sortir la gent al carrer diumenge passat, com tants diumenges en els darrers temps, convocada pels sindicats, la Cimera Social i el Consell de la Societat Civil, manifestar-nos contra l'atur i per una democràcia social i participativa. La gent de la coalició MÉS hi érem, hi som i hi serem, perquè una altra política laboral  i social per als joves és possible i necessària. Ja està bé de dir que 'els joves són el futur' i de promoure polítiques que converteixen el present i el futur en explotació. Més que mai amb el jovent, per la dignitat i el futur de tots nosaltres.

 

David Abril i Rafel Borràs, IniciativaVerds

Men?ame