Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dijous  24.01.2013  13:10

Eth Parlament de Catalonha qu'apròve era declaracion de soberaneitat

Traducció en occità aranès

Men?ame
 

Preambul

Eth pòble de Catalonha, long dera sua istòria, a manifestat democraticaments era volontat d’autogovernar-se, damb er objectiu de melhorar eth progrès, era benestança e era egalitat d'oportunitats de toti es ciutadans, e entà refortir era pròpria cultura e era sua identitat collectiva.

Er autogovèrn de Catalonha se fonde tanben sus es drets istorics deth pòble catalan, sus es sues institucions seculares e ena tradicion juridica catalana. Eth parlamentarisme catalan qu’a es sòns fondaments ena Edat Mejana, damb es assemblades de Patz e Trèva e dera Cort Comtau.

En sègle XIV se cree era Deputacion deth Generau o Generalitat, qu'aquerís mès autonomia enquia actuar, pendent es sègles XVI e XVII, coma govèrn deth Principat de Catalonha. Era queiguda de Barcelona en 1714, en conseqüéncia dera guèrra de Succession, comportèc que Felip V e abolisse damb eth Decrèt de Naua Planta eth dret public catalan e es institucions d'autogovèrn.

Aqueth itinerari istoric qu’ei estat partejat damb d’auti territòris, çò qu'a configurat un espaci comun lingüistic, culturau, sociau e economic, damb vocacion de refortir-lo e promòir-lo partent dera reconeishença mutuau.

Pendent tot eth sègle XX era volontat d’autogovernar-se des catalanes e des catalans ei estada ua constanta. Era creacion dera Mancomunitat de Catalonha en 1914 representèc un prumèr pas ena recuperacion der autogovèrn, que siguec abolida pera dictadura de Primo de Rivera. Damb era proclamacion dera Dusau Republica espanhòla se constituïc un govèrn catalan en 1931 damb eth nòm de Generalitat de Catalonha, que se dotèc d'un Estatut d'Autonomia.

Era Generalitat siguec abolida de nau en 1939 peth generau Franco, qu'instaurèc un regim dictatoriau enquia 1975. Era dictadura compdèc damb ua resisténcia activa deth pòble e eth govèrn de Catalonha. Ua des hites dera luta pera libertat ei era creacion dera Assemblada de Catalonha en 1971, prèvia ara recuperacion dera Generalitat, damb caractèr provisòri, damb eth retorn en 1977 deth sòn president en exili. Ena transicion democratica, e en eth contèxt deth nau sistèma autonomista definit pera constitucion espanhòla de 1978, eth pòble de Catalonha aprovèc mejançant referendum er Estatut d'Autonomia de Catalonha en 1979, e celebrèc es prumères eleccions en Parlament de Catalonha en 1980.

Aqueri darrèri ans, sus era via der apregondiment democratic, ua majoritat des fòrces politiques e sociaus catalanes an impulsat mesures de transformacion deth marc politic e juridic. Era mès recenta, concretada en procès de reforma der Estatut d'Autonomia de Catalonha iniciat peth parlament en 2005. Es dificultats e es arrefusi des institucions der estat espanhòu, qu’entre eres cau entre destacar era senténcia deth Tribunau Constitucionau 31/2010, compòrten un arrefús radicau ena evolucion democratica des volontats collectives deth pòble catalan laguens er estat espanhòu e crèe es bases entà ua involucion en autogovèrn, qu'aué s'exprimís damb claretat totau enes aspèctes politics, competenciaus, financèrs, sociaus, culturaus e lingüistics.

De diuèrses manères, eth pòble de Catalonha a exprimit era volontat de superar era actuau situacion de blocatge en sen der estat espanhòu. Es manifestacions multitudinàries deth 10 de junhsèga de 2010, jos eth lèma 'Èm ua nacion, nosati decidim', e era der 11de seteme de 2012, jos eth lèma 'Catalonha nau estat d'Euròpa', son expression der arrefús des ciutadans envèrs era manca de respècte des decisions deth pòble de Catalonha.

Damb era data de 27 de seteme de 2012, mejançant era resolucion 742/IX, eth Parlament de Catalonha constatèc eth besonh qu'eth pòble de Catalonha e podesse determinar liuraments e democraticaments eth sòn futur collectiu mejançant ua consulta. Es darrères eleccions ath Parlament de Catalonha deth 25 de noveme de 2012 an exprimit e confirmat aguesta volontat de manèra clara e inequivòca.

Entà amiar a tèrme aguest procès, eth Parlament de Catalonha, amassat ena prumèra session dera X legislatura, e en representacion dera volontat des ciutadans de Catalonha exprimida democraticaments enes darrères eleccions, formule era següenta declaracion de sobeiranetat e eth dret de decidir deth pòble de Catalonha.

Declaracion de sobeiranetat e eth dret de decidir deth pòble de Catalonha

En acòrd damb era volontat majoritària exprimida democraticaments peth pòble de Catalonha, eth Parlament de Catalonha acòrde iniciar eth procès entà hèr efectiu er exercici deth dret de decidir entà qu’es ciutadans e es ciutadanes de Catalonha e poguen decidir eth sòn futur politic collectiu, en acòrd damb es principis següents:

-Sobeiranetat. Eth pòble de Catalonha a, per arrasons de legitimitat democratica, caractèr de subjècte politic e juridic sobeiran.

-Legitimitat democratica. Eth procès der exercici deth dret de decidir serà escrupolosament democratic, en tot garantir mès que mès era pluralitat d'opcions e eth respècte a totes aqueres, a trauèrs dera deliberacion e deth dialòg en sen dera societat catalana, damb er objectiu qu'eth prononciament que ne resulte e sigue era expression majoritària dera volontat populara, que serà eth garent fonamentau deth dret de decidir.

-Transparéncia. Se facilitaràn totes es airines de besonh entà qu'er ensemble dera populacion e dera societat civiu catalana e agen tota era informacion e era coneishença precisa entar exercici deth dret de decidir e se ne promòigue era participacion en procès.

-Dialòg. Se dialogarà e se negociarà damb er estat espanhòu,damb es institucions europèes e damb er ensemble dera comunitat internacionau.

-Coesion sociau. Se garentirà era coesion sociau e territoriau deth país e era volontat exprimida fòrça còps pera societat catalana de mantier Catalonha coma un solet pòble.

-Europeïsme. Se defeneràn e se promoiràn es principis constitutius dera Union Europèa, particularaments es drets fonamentaus des ciutadans, era democracia, er engatjament damb er estat dera benestança, era solidaritat entre es pòbles d'Euròpa e era escomesa peth progrès economic, sociau e culturau.

-Legalitat. S'utilizarà toti es marcs legaus existents entà hèr efectiu er enfortiment democratic e er exercici deth dret de decidir.

-Ròtle principau deth parlament. Eth parlament, coma institucion que represente eth pòble de Catalonha, qu’a un ròtle principau en aguest procès e, alavetz, s'auràn d'acordar e concretar es mecanismes e es dinamiques de trabalh que garantisquen aguest principi.

-Participacion. Eth Parlament de Catalonha e eth Govèrn dera Generalitat deuen hèr que siguen participants actius eth tot aguest procès eth mon locau, e eth maximal nombre de fòrces politiques, agents economics e sociaus, e entitats culturaus e civiques deth nòste país, e concretar es mecanismes que garantisquen aguest principi.

Eth Parlament de Catalonha encoratge ar ensemble de ciutadans e de ciutadanes a èster actius e protagonistes d'aguest procès democratic der exercici deth dret de decidir deth pòble de Catalonha.

Men?ame