02.01.2013 - 10:40
Cada vegada es parla des de més àmbits de la intel·ligència emocional. A finals del segle XX, Daniel Goleman va popularitzar aquest terme amb una publicació que portava aquest nom i que va revolucionar el panorama del moment. De fet, aprendre a sentir bé es tan important com aprendre a pensar bé. Les dues coses van de la mà.
Molts ens vam adonar aleshores que, en qüestions d’emocions la majoria de nosaltres som analfabets, i que qui ha tingut un poc més de consciència de l’assumpte és autodidacta o ha tingut la sort de viure en un sistema familiar d’on ho ha pogut aprendre .
Adonar-se de les pròpies emocions és el primer pas per a acceptar que les tenim i d’aquesta forma poder deixar de reprimir-les. Les emocions que s’amaguen també existeixen i poden acabar fent-nos mal en forma de malalties.
El pas següent passa per saber expressar com ens sentim d’una forma ajustada (sense crits ni explosions) i així aprendre a regular els nostres estats anímics.
Alguns esdeveniments que ens succeeixen no els podem evitar, però sí que és decisió nostra com volem viure’ls, fent un drama o acceptant que alguna cosa positiva podem aprendre de l’experiència.
La família és el lloc on s’aprenen aquestes coses tan importants per a la vida. Si els fills ens veuen expressar l’alegria o la pena i expliquem allò que ens passa, ells també aprendran a fer-ho. Inconscientment repetim els patrons de comportament que hem viscut directament. Som més lleials al nostre sistema del que pensem.
Mostrar conductes adequades a nivell emocional suposa deixar una herència sanejada als nostres descendents.
