18.10.2012 - 21:53
Com a la resta de l’Estat, hui a la nostra comarca ha finalitzat la setmana de lluita per l’educació pública. El govern podrà minimitzar els resultats, però tots i totes sabem que ha estat un èxit. Cadascú des del centre dels seus fills i filles, des del seu centre de treball, o com a simple ciutadà, ha pogut constatar la realitat. Des de la CEAPA es calcula que més del 80% de la població estudiantil de l’escola pública ha secundat la vaga. I som tots i totes molt conscients que no calen més vagues sectorials per a demostrar al govern que no estem d’acord amb els seus plantejaments, els resultats de hui són contundents: més del 80% ha dit prou. I el 80% és suficientment representatiu. El govern sols és el ‘representant’ del poble, i si el poble no està d’acord amb el que fa, que canvien de direcció o que se’n vagen a casa.
A la concentració de hui, a les sis i mitja davant el PROP d’Ontinyent, s’han escoltat veus plenes de seny i de raó. Els pares i mares que hui es manifestaven van viure una època on tothom podia accedir a l’educació, a una carrera, a un ofici, perquè l’ensenyament públic ho permetia. Ara volen, amb l’excusa de la crisi, canviar la filosofia educativa, canviar el model, i abocar-nos a un sistema discriminatori, on sols els rics puguen treure’s una carrera, augmentant així la bretxa social i la discriminació. Aquests pares i mares volen defensar els drets dels seus fills i filles, el dret a accedir a una educació pública i gratuïta, però amb aquestes reformes les famílies humils no hi tindran accés. I als pares i mares no els agrada arribar a l’extrem d’una vaga. És la primera vegada que es fa, perquè veuen que les vagues fan perdre classes als seus fills i filles, però també veuen com perden classes perquè no es cobreixen les baixes; o com disminueixen els recursos per atendre l’alumnat; o com augmenten el nombre d’alumnes per aula…
Els alumnes tenen reivindicacions més concretes i immediates: un transport escolar que ja no hi és; una educadora per a l’assistència a minusvàlids que enguany ja no està; uns barracons que encara continuen; unes baixes laborals que no es cobreixen i deixen els alumnes sense professors 10, 15, 20 dies o els que siguen; o uns alumnes de 2n de BAT que veuen perillar el seu somni d’estudiar una carrera universitària, perquè no podran pagar les taxes que van augmentant… I que són capaços d’organitzar-se i reivindicar els seus drets com han expressat en el seu manifest. Lluiten, amb tot el dret, pel seu futur.
El professorat també ha assistit a aquesta concentració, encara que no estava convocat a la vaga, i que amb la seua presència i suport és un crit més en les reivindicacions educatives, i que també està patint aquestes retallades. I veu com des del govern s’intenta enfrontar els diferents sectors del món educatiu, i com des de l’administració es treballa amb afany per inclinar les famílies cap als centres concertats i privats.
Senyors del govern, ho vulguen veure vostés o no, el món educatiu és un clam contra la seua política educativa. I vostés amb la seua indiferència i actitud sols ens deixen el carrer per a reivindicar. Ens volen fer creure que no hi ha més remei, que no hi ha altra opció. I això no és veritat. I els que tenim accés a la informació, els que tenim més referents (i no sols la seua televisió, la seua ràdio, la seua premsa manipulades i tergiversades), sabem que hi ha altres alternatives.
Hui mateix s’ha convocat la vaga general del dia 14 de novembre. Vaga general perquè vostés ataquen per totes bandes: l’educació, la sanitat, els drets dels treballadors, els impostos per als treballadors, els serveis socials, la investigació (que és la que ens pot dur progrés), serveis públics… I s’obliden de recaptar els impostos proporcionals a les grans fortunes, deixen que s’esfumen a paradisos fiscals els diners acumulats dels més rics, permeten la corrupció, premien els bancs que han atracat als ciutadans, i demanen un rescat a càrrec de les butxaques del poble per a rescatar els bancs. I a sobre regalen en safata els nostres serveis públics a mans privades. Ens volen retornar als temps del clientelisme, del servilisme, del caciquisme… Vergonya de govern!
Per això ja no calen vagues sectorials, no, ara és la vaga general, a per totes. I si li furten el futur a la nostra joventut, si ens furten els nostres drets, si ens furten la salut… no pararem d’omplir els carrers fins que se’n vagen vostés per on han vingut.
