15.09.2012 - 18:45
‘En el context espanyol-català la violència a gran escala és impensable i minvaria la legitimitat social del procés de secessió […]. Per això, la revolució nacional de Catalunya serà pacífica o no serà’. És el que pensa el sociòleg Manuel Castells, que avui en un article a La Vanguardia analitza el clam independentista de l’Onze de setembre, on constata que hi havia ‘la calma convicció que ja s’hi havia arribat, que Catalunya seria independent’.
Castells parla de l’emoció i l’esperança que va inundar els carrers de Barcelona aquesta passada Diada, ‘perquè les revolucions són primer de tot emocionals, i en la naixent revolució catalana, l’emoció corre en abundància, convenientment templada pel seny’.
També reflexiona sobre els motius que han dut a l’auge de l’independentisme. Parla de factors com la crisi, la desconfiança en les institucions, l’escepticisme, i sobretot la humiliació personal i col·lectiva per part dels governants espanyols i el seu menyspreu. ‘L’experiència històrica diu que quan l’àmplia majoria d’un poble pensa contradictòriament a la constitució, és aquesta que es canvia, a no ser que s’imposi una dictadura, la qual cosa és socialment inviable, escriu Castells.
Sobre el panorama que es presenta a curt termini, augura que el president Artur Mas, ‘que exerceix de dirigent tranquil i ferm de l’anomenada transició nacional’, convocarà eleccions, i que aquestes ‘consagraran la desaparició d’un PSC que ja no té C i deixarà el PP atrinxerat en un reducte espanyolista’. I conclou que allò que era impensable ara és possible, que ‘la independència, partint d’un sentiment àmpliament majoritari el dia que existeixi, és possible’.
