24.05.2012 - 12:30
L’origen de les cançons i històries que conformen l’imaginari col·lectiu de tots els pobles es troba en la paraula. Àfrica i Grècia, els bressols de la civilització, van desenvolupar una forta tradició oral que ha perdurat al llarg de les èpoques i les cultures.
Les tribus africanes comptaven amb el ‘djele’ o ‘griot’, la persona que, recitant versos, transmetia entreteniment i també coneixement al poble. La música era un component important, que aportava solemnitat a l’actuació del griot. Aquest paper es va traduir a la societat grega en la figura del rapsode. Acompanyat de la melodia de la lira, el rapsode recitava les composicions èpiques creades pel poeta o ‘aede’.
Durant l’Edat Mitjana, el joglar era l’home d’espectacle que recitava històries d’herois i princeses. També era contractat pels nobles trobadors per tal que recités composicions amoroses o satíriques. De la mateixa manera, el bard celta era el portador de la tradició popular i per això era valorat com un savi. Més endavant, els romàntics van enaltir la figura del bard i van estendre el seu significat a poetes de la tradició escrita, com William Shakespeare. El poeta anglès era el ‘bard del poble’, ja que les seves obres van esdevenir símbols de la cultura anglesa.
La tradició il·lustrada dels segles XVII i XVIII, hereva del Renaixement, va enaltir la poesia culta i la seva conservació en el paper. No obstant, la cultura elevada afavorida per l’academicisme va aportar un estigma de complexitat a la poesia, que es va mantenir més de dos segles.
Com a resultes de dues guerres mundials, durant la segona meitat del segle XX a Estats Units i Europa es va produir un canvi, una necessitat d’expressar les contradiccions i les denúncies de la classe mitjana. El moviment contracultural ‘beat’, sorgit a la dècada dels ’50 als Estats Units, va donar vida de nou a l’oralitat amb els poemes protesta dels artistes. Locals i bars underground van acollir des d’aleshores recitals de poesia on es trencaven tots els tabús socials.
Als anys ’60 John Giorno, col·lega d’Andy Warhol, va desenvolupar aquesta tendència i va establir les bases de l”spoken word’ tal i com es coneixen avui. Més endavant, al 1987, l’obrer de la construcció i poeta Mark Smith va organitzar competicions d”spoken word’ en un local de Chicago, i així van néixer els ‘Poetry Slams’.
Barcelona acull cada mes, des de fa dos anys, ‘Poetry Slams’ al local Tinta Roja. Les dues associacions encarregades d’organitzar-los són Hipnotik Faktory i Red 927, unides des del 2006. A més, el març del 2011 es va organitzar el primer campionat de “Poetry Slam” a nivell espanyol a l’espai Kosmopolis del CCCB, i el badaloní Marçal Font Espí es va proclamar vencedor. Enguany, a Jaén, l’asturià Dani Orviz va prendre-li el relleu. I el passat 12 de maig, en motiu del 28è Festival Internacional de Poesia de Barcelona, es va celebrar un altre campionat extraoficial que també va guanyar Marçal Font Espí.
Enllaços
Array
Array
