03.07.2011 - 06:00
Edicions 62 acaba de publicar ‘El vestit gris‘ d’Andrea Camilleri. No es tracta d’una nova aventura del comissari Montalbano, sinó que l’autor sicilià s’endinsa ‘en la inescrutable personalitat femenina i en el misteriós tarannà dels sicilians’. Segons que ha explicat Camilleri, es tracta de la més ‘francesa’ de les seves novel·les. Amb aquesta novel·la, Edicions 62 ja porta vint-i-cinc títols publicats d’Andrea Camilleri. Per celebrar-ho, l’editorial ha organitzat l’acte ‘Personalment en persona’, un aplec de lectors ‘fans’ d’en Camilleri. Serà el 7 de juliol al Bar Velódromo de Barcelona, a les 19.00.
L’acte, que compta amb la col·laboració de Cerveses Moritz i Time Out, serà conduït per Pau Vidal, traductor de Camilleri, la periodista Elisenda Roca i l’escriptor i enigmista, Màrius Serra, que han preparat un joc amb les traduccions dels títols dels llibres, un bingo-Trivial sobre el cicle Montalbano i la sèrie històrica, amb la possibiltiat de guanyar tres llibres signats per l’autor, i altres sorpreses.
Amb un aforament limitat de 100 persones, a partir del 29 de juny es reservaran entrades als primers lectors que contestin correctament una pregunta sobre la vida del comissari que apareixerà publicada a la web d’Edicions 62.
L’escriptor Andrea Camilleri, nascut a Sicía el 1925, es va iniciar en el món de les lletres com a guionista i director teatral. El 1978 va publicar ‘El curs de les coses’, la primera d’una sèrie de novel·les històriques ambientades en la Sicília del segle XIX. I a partir de ‘Un fil de fum’ les va situar a l’imaginària ciutat de Vigata. D’aquesta sèrie hi ha ‘L’òpera de Vigata’, ‘La cocessió del telèfon’ i ‘La presa de Macallé’.
L’èxit internacional li va arribar amb la sèrie que té de protagonista el comissari Montalbano. La primera, ‘La forma de l’aigua’, al 1994. Del ‘cicle Montalbano’ trobem títols com ‘El gos de terracota’, ‘El lladre de pastissets’, ‘Un gir decisiu’, ‘La paciència de l’aranya’, ‘El camp del terrissaire’… Camilleri ja ha escrit el darrer cas d’en Montalbano. Està ben cutodiat pel seu editor, que no el publicarà fins que Camilleri s’hagi mort.
