19.11.2009 - 06:00
Ha arribat als cinemes la segona part de la sèrie ‘Crepuscle‘, basada en les novel·les de Stephenie Meyer. ‘Crepuscle: Nova lluna‘, dirigit per Chris Weitz, té tots els números per a repetir l’èxit de taquilla del primer film (‘Crepuscle’, 2008), gràcies a una història amorosa protagonitzada per la parella cinematogràfica de moda entre els adolescents: Kristen Stewart (en el paper de la jove mortal Bella Swan) i Robert Pattinson (el vampir Edward Cullen).La sèrie ‘Crepuscle‘ beu del gènere iniciat el 1897 amb la novel·la Dràcula de Bram Stoker i que, des d’aleshores, s’ha sabut reinventar literàriament, cinematogràficament i televisivament. Sense sortir del 2009, els hereus del comte Dràcula han arribat a la gran pantalla amb ‘Crepuscle: Nova lluna’ i amb el film suec ‘Deixa’m entrar‘ de Tomas Alfredson, i ell mateix es fa present a la petita pantalla amb la segona temporada de la sèrie nord-americana True Blood. Però més enllà d’aquestes reinterpretacions, basades en la llegenda transsilvana de Dràcula (‘draculea’, en romanès, vol dir fill del drac o del dimoni), la figura del vampir com a mite de la immortalitat enfonsa les arrels en moltes més cultures. Inclosa la nostra, amb llegendes com la del comte Estruc. D’estudiar i difondre tant els mites nostrats com els forasters al voltant dels vampirs, se n’encarrega des del 2004 l’actiu Cercle V.
Josep Fígols, de Cercle V, explica que l’interès pels vampirs dels membres de l’entitat ‘ve de lluny, però per camins molt diferents: antropologia, cinema, literatura i fins i tot esoterisme’. Resumint, gent amb trajectòries diferents que, gràcies a internet, s’ha pogut posar en contacte. Tot i la diversitat d’interessos, Cercle V ‘se centra especialment en els casos de vampirisme del cadàver que torna del fossar per molestar els vius. Que hi hagi ingesta de sang o no és secundari’.
Fígols lamenta que la cultura dels Països Catalans hagi perdut una bona part de la connexió amb el vampirisme: ‘El cristianisme va convertir les fantasmes en una cosa etèria, però antigament vampirs i fantasmes eren tot u. Tot amb tot, resten éssers llegendaris com la pesanta, que hi tenen relació.’ I de l’auge actual del vampirisme al cinema i a la televisió, els membres de Cercle V n’ensumen el motiu: ‘El tema de la immortalitat és molt temptador, especialment en una societat exacerbadament narcisista, cada vegada més individualista i egocèntrica, en què es valora l’hedonisme i la rapidesa. El vampir pren allò que desitja, quan vol i sense que li importi res més’.
Cercle V divulga les creences tradicionals sobre els vampirs, la mort i els revinguts amb la publicació de notícies d’actualitat i del butlletí trimestral l’Upir, en què s’apleguen articles d’orientació científica sobre la qüestió (des del punt de vista del folclore, la filologia, la literatura, la cinematografia, la medicina, la criminologia…). També proposa bibliografia específica per a interessats en el vampirisme, manté una llista de correu i actualitza, periòdicament, un recull de recursos complet a la xarxa, on es poden descobrir blocs com Vampirisme, Vampbloc i Cementiris (cementeris), fossars, necròpolis i tombes. També disposa d’una secció amb ressenyes de mitja dotzena de films vampirescs, entre els quals hi ha Vampir Cuadecuc, dirigit per Pere Portabella el 1970.
Martí Crespo
Enllaços
Webs relacionades a Nosaltres.cat: Cultura popular i tradicions.
