Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Notícies

Dimarts  04.11.2008  06:00

Es presenta l’epistolari Rodoreda-Sales

Montserrat Casals, curadora del volum, explica que el llibre esbandeix alguns tòpics sobre l’escriptora

Men?ame
 

L'escriptora Mercè Rodoreda i el seu editor, Joan Sales, van mantenir una intensa i interessantíssima correspondència des del 1960, quan Sales se li va adreçar per primera vegada, sense conèixer-la, per demanar-li una còpia de 'La plaça del Diamant', fins al 1983, l'any en què van morir tots dos. VilaWeb ja va publicar fa poques setmanes una llarga entrevista amb Maria Bohigas, responsable de Club Editor i néta de Sales, on en parlava a bastament.

'Mercè Rodoreda-Joan Sales. Cartes completes (1960-1983)' (Club Editor). Aquest volum, de més de mil pàgines, és una de les aportacions més significatives de l'Any Rodoreda, que commemora el centenari del seu naixement.

Segons que ha explicat la curadora del llibre, Montserrat Casals, periodista i especialista en Rodoreda, el llibre desmunta una sèrie de tòpics sobre la Rodoreda: 'A les notes, no hem volgut incidir en els aspectes biogràfics, però s'hi retrata una altra Rodoreda. No és la persona tancada, misteriosa i abstreta amb les flors, sinó un personatge molt més crític del seu món. És severa amb la realitat catalana, recelosa de les maneres de fer franquistes i desenganyada del futur. Rodoreda és extremadament conservadora i de dretes. En el seu cas, exili no vol dir ser d'esquerres.'

Continua Casals: 'Nosaltres la desvestim de l'excepcionalitat i la tractem com una autora normal per poder-li fer totes les preguntes possibles. L'epistolari ens dóna una informació que no teníem, per exemple: la fidelitat al seu editor, i la complicitat, que certes veus havien posat en dubte. Complicitat també en el terreny literari, com a lectors i escriptors que eren tots dos. I posa molt en dubte que Rodoreda escrigués 'Quanta, quanta guerra' a Romanyà i que acabés 'La mort i la primavera' a Romanyà. També ens fa veure que sense conèixer la ciutat de Ginebra no es pot conèixer l'obra de la Rodoreda, perquè és la ciutat on ella va escriure.' Per la curadora, 'aquest llibre és ple de petits fets essencials per a entendre la història literària i culturals de la Catalunya dels anys seixanta.'

Aquest és el segon volum de la col·lecció 'La cara fosca de les lletres', que es va esrenar l'any passat amb un altre epistolari, 'Cartes a Màrius Torres' de Joan Sales.