Jaume Vicens Vives, de vides polítiques i de pedres

Era un home amb molt de carisme i personalitat. Però no era un home de partit, els partits recelien d'ell. Vicens proferia les plataformes, els moviments. Deia que amb idees i amb amics es poden dur a terme moltes coses.

Jaume Vicens Vives, de vides polítiques i de pedres

Es publica 'Amb el corrent de proa. Les vides polítiques de Jaume Vicens Vives'

La figura de Jaume Vicens Vives (1910-1960), historiador, catalanista polèmic, home ambiciós i carismàtic, figura política incòmode per la seva indenpendència dels partits..., es pot conèixer es pot conèixer amb més profunditat gràcies a la recerca feta per les historiadores Cristina Gatell i Glòria Soler, 'Amb el corrent de proa. Les idees polítiques de Jaume Vicens Vives' (Quaderns Crema). Segons les autores, l'activitat política de Vicens era la que restava per estudiar.

Tània Juste i Roc Casagran: memòria del camp de concentració d'Argelers

Tània Juste i Roc Casagran: memòria del camp de concentració d'Argelers

Coincideixen en novel·lar el mateix periode històric

Hi ha molt bon relats de la guerra i de l'exili, narrats per escriptors que la van viure i patir, però això no ha fet desdir Roc Casagran amb 'Ara que estem junts' ni Tània Juste amb 'Els anys robats' de novel·lar aquest periode històric. I ho han fet des dels seus ulls de joves que no han viscut cap guerra i que ni tan sols han viscut el franquisme. Això sí, se saben la darrera generació que tindrà accés al testimoni d'aquells que van viure i patir la guerra i l'exili.

Els premis de la Crítica dels escriptors valencians destaquen Aligaga, Ramon, Llorenç i Alberola

Els premis de la Crítica dels escriptors valencians destaquen Aligaga, Ramon, Llorenç i Alberola

Meteora recupera el darrer llibre d'Agustí Bartra

Meteora recupera el darrer llibre d'Agustí Bartra

L'edició, el pròleg i les notes de 'El gall canta per tots dos' són a càrrec de Sam Abrams

L'editorial Meteora acaba de publicar 'El gall canta per tots dos', el darrer llibre d'Agustí Bartra, que es va publicar pòstumament el 1983. L'edició és obra del crític literari Sam Abrams, que ofereix un pròleg i unes notes sobre els poemes. Segons Abrams, Bartra va concebre  'El gall canta per tots dos' com un llibre final i definitiu, 'la seva última paraula sobre la vida i l'art de la poesia'. Amb aquesta obra, Meteora inicia una sèrie de recuperacions de llibres de poemes d'escriptors clàssics moderns.

De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

De Joan Fuster, de Max Cahner i del «Nosaltres»

Resseguim la correspondència entre l'autor de 'Nosaltres, els valencians' i el seu editor, quan fa 50 anys que es va publicar el llibre

Castellet, Espriu i la càbala

Castellet, Espriu i la càbala

L'editor Josep M. Castellet acaba de publicar 'Memòries confidencials d'un editor' seguit de 'Tres escriptors amics', quan fa cinquanta anys d'Edicions 62

Quart fascicle de 'Casa Inhòspita'

Quart fascicle de 'Casa Inhòspita'

VilaWeb us ofereix cada diumenge, de Sant Jordi a l'Onze de Setembre, un lliurament de la traducció inèdita de Josep Tebé d'aquesta obra mestra de Dickens

Carregant...

Recordant Salvador Iborra

Joan Margarit, David Castillo i Iban Llop, entre més poetes i amics, protagonitzen un emotiu recital en memòria del poeta valencià

Escoffet: 'Potser s'enfonsa l'economia, però no pas la creativitat'

Escoffet: 'Potser s'enfonsa l'economia, però no pas la creativitat'

Entrevistem Eduard Escoffet, codirector del Barcelona Poesia

Jaume Cabré, premi de la Crítica Serra d'Or 2012

Jaume Cabré, premi de la Crítica Serra d'Or 2012

L'acte també fou un homenatge a Josep Massot i Muntaner, nou premi d'Honor de les Lletres Catalanes

Avanç editorial: un Balzac i un Conrad

Avanç editorial: un Balzac i un Conrad

Us oferim uns fragments de dos volums que l'editorial Alpha publicarà la setmana entrant

Llibre setmana

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)
Joan Fuster
3i4

Joan Fuster. Correspondència amb Max Cahner (vol. 13)

L'Epistolari Fuster-Cahner és la mostra d'una amistat forjada sobre la base d'un anhel de país. Dos homenots destacats ens ofereixen, de primera mà, un altre capítol de la història de la cultura catalana.+


Més venuts ficció

  • 1

    L'avi de 100 anys que es va escapar per una finestra

     Jonas Jonasson, La Campana
  • 2

    Memòria d'uns ulls pintats

     Lluís Llach, Empúries
  • 3

    La dona veloç

     Imma Monsó, Planeta
  • 4

    La col·laboradora

     Empar Moliner, Columna
  • 5

    Quan érem feliços

     Rafel Nadal, Destino
  • 6

    Jo confesso

     Jaume Cabré, Proa
  • 7

    .

     ., .
  • 8

    .

     ., .
  • 9

    .

     ., .
  • 10

    .

     ., .

Més venuts no ficció

  • 1

    Espanya contemporània (1814-1953)

     Jaume Vicens Vives, Quaderns Crema
  • 2

    Memòries III. De la bonança a un repte nou (1993-2011)

     Jordi Pujol, Proa
  • 3

    Tenim pressa, molta pressa

     Heribert Barrera, Dèria
  • 4

    La transició nacional

     Més d'un autor, Malhivern
  • 5

    Entre la mentida i l'oblit

     Francesc-Marc Alvaro, La Magrana
  • 6

    Qui vol una vida millor!

     Marcel Zamora, Deu i onze edicions
  • 7

    .

     ., .
  • 8

    .

     ., .
  • 9

    .

     ., .
  • 10

    .

     ., .

per Llibreria Proa Espais de Barcelona

Biblioteca

Tots

Narrativa

Assaig

Altres

Poesia

Flaixos

  • Empar Moliner deixa Quaderns Crema i fitxa per Columna

    Columna Edicions ha anunciat que publicaria, el febrer del 2012, 'La col·laboradora', una nova novel·la d'Empar Moliner, que així deixa Quaderns Crema, l’editora que li ha publicat els darrers llibres. Moliner es va estrenar el 1999 amb el llibre de narracions 'L'Ensenyador de pisos que odiava els mims' (Destino) i després va guanyar el premi Josep Pla amb la novel·la 'Feli, esthéticienne' (Destino, 2000), única novel·la que ha publicat fins ara. El 2004 va començar a publicar a Quaderns Crema: 'T'estimo si he begut' (2004, i premi Lletra d'Or 2005), 'Busco senyor per amistat i el que sorgeixi' (2005), '¿Desitja guardar els canvis?' (2006), i 'No hi ha terceres persones' (2010).

  • Albert Sànchez Piñol anuncia a Facebook una nova novel·la

    L'11 de juliol, coincidint amb el seu aniversari, Albert Sànchez Piñol feia saber des de Facebook: '...aprofito per dir-vos que justament avui he acabat d’escriure, per fi, una novel·la. I ja us puc dir que serà un llibre que tindrà grans entusiastes i grans detractors. Només us n'avançaré el títol, prou contundent, de dues síl·labes: VICTUS.' I en un altre apunt deia: 'Em fa la sensació que és un d’aquells llibres que no beneficiaran gens l’autor. Però també crec que s’havia d’escriure, i m’ha tocat a mi. (Quina gràcia, oi?) I ja que parlo de sensacions, us diré que fa estrany d'acabar un “totxo” de 300 000 paraules i quedar amb la sensació que no l’has escrit tu, que has estat una mena de mitjà. De què o de qui? No en tinc ni punyetera idea.'

  • Sergi Pàmies obté el Premi Maria Àngels Anglada

    'La bicicleta estàtica' (Quaderns Crema, 2010) de Sergi Pàmies ha estat l'obra guardonada amb el vuitè premi de narrativa Maria Àngels Anglada, que promou l'Institut Ramon Muntaner de Figueres. El jurat és presidit pel director de l'Institut, Joan Antoni Poch, i format pels catedràtics de Llengua i Literatura Joan Ferrerós, Jordi Pla i Joan Manuel Soldevilla, el cineasta Pere Ignasi Fages, el professor de matemàtiques Josep M. Lluch i el periodista i editor Rafael Pascuet, secretari. El jurat 'ha valorat molt especialment aquells relats del llibre en què l'autor fa literatura a partir de la seva memòria personal i íntima'.

  • Berta Bruna, nova editora dels segells Columna i de les col·leccions Destino i Planeta en català

    El nomenament de Fèlix Riera com a director de l'ICIC ha obligat a fer alguns moviments dintre el Grup 62: el director general, Xavier Mallafrè, va seleccionar l'editora Ester Pujol per ocupar el càrrec de director editorial del grup, en substitució de Riera. Ara s'ha sabut que Berta Bruna, responsable de màrqueting i comunicació de Grup 62, serà la responsable dels segells Columna i de les col·leccions catalanes de Planeta i Destino, que fins ara dirigia Ester Pujol. Però ara, és clar, caldrà trobar un nou responsable de màrqueting i comunicació.

  • Ponç Puigdevall Premi Ciutat de Barcelona 2010

    El jurat del Premi Ciutat de Barcelona de Literatura Catalana, format per Dolors Oller, Jordi Castellanos, Gemma Lienas, Josep Cots Castañé i Pere Rovira, ha seleccionat el llibre de Ponç Puigdevall 'Un dia tranquil'. En l'apartat de Traducció en Llengua Catalana, el premi ha estat per a Joan Fontcuberta Gel per la traducció de l'alemany del llibre 'La impaciència del cor' de Stefan Sweig. El jurat que l'ha triat és format per Jordi Llovet, Narcís Comadira, Joan Sellent i Arús, Dolors Udina i Mara Lethem.

  • Andreu Martín, VI Premi Pepe Carvalho

    L'escriptor Andreu Martín (Barcelona, 1949) és el guanyador del VI Premi Pepe Carvalho 2010. El guardó es lliurarà al Saló de Cent de la casa gran de Barcelona, dins la BCNegra, el febrer del 2011. El jurat, format per Paco Camarasa, Juan José Arranz, Jordi Canal, Alícia Giménez Bartlett, Daniel Vázquez Sallés i Sergio Vila-Sanjuán, recalca que 'des de la seva primera novel·la, 'Aprende y calla' (1979), Andreu Martín s’ha convertit en un dels punts de referència del gènere negre-criminal. També considera que l’autor 'presenta en la seva obra l’amplitud de temes i de perspectives que el gènere pot adoptar per descriure una realitat, en ocasions oculta.'

  • Jordi Pere Cerdà, Poeta d'Honor del Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès 2010

    El poeta de l'Alta Cerdanya Jordi Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol (Sallagosa, 1920) serà el Poeta d'Honor del desè Festival de poesia de Sant Cugat del Vallès (17-24 d'octubre). A més de poeta, també és narrador, dramaturg i activista cultural. Les seves creacions literàries tenen com a matèria l'amor i el treball, amb un to bucòlic i elegíac. Ha estat promotor d’activitats catalanes al Rosselló per a fer conèixer la situació de la cultura catalana a Catalunya Nord, i ha rebut premis literaris com el Crítica Serra d’Or de contes (1985) per 'Col·locació de personatges en un jardí tancat'; el Premi de Literatura de la Generalitat de poesia (1989) per 'Poesia completa’ i el Premi Nacional de Literatura (1999) per l’obra 'Passos estrets per les terres altes'. També va rebre la Creu de Sant Jordi l’any 1986 i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1995.

  • Mig segle de 'La pell de brau' de Salvador Espriu

    Aquest 2010 fa cinquanta anys de la publicació de 'La pell de brau', potser l'obra més coneguda de Salvador Espriu (1913-1985). Escrita entre el 1957 i el 1958, 'La pell de brau' va aparèixer el 1960, en plena dictadura franquista, però també en uns moments en què l'oposició al règim començava a manifestar-se més clarament. En aquest context, el poema va esdevenir un símbol de la resistència de la cultura catalana, una cultura que la dictadura maldava per anorrear fos com fos. Més informació, al Diari de l'escola.

  • 'Una educació francesa' de Joan-Daniel Bezsonoff, Lletra d'Or 2010

    El jurat del Premi Lletra d’Or 2010 ha destacat de 'Una educació francesa' (l'Avenç) de Joan-Daniel Bezsonoff la triple qualitat d’aquesta obra: 'l’altitud literària, la vibrant força vital que traspassa i la singladura històrica que hi cristal·litza. Amb un ritme excepcional de la prosa i un estil net i ric, 'Una educació francesa' fon en un mateix magma els avatars de l’autor i de la història col·lectiva.'

Cercador

Últimes notícies

Recomanats