La flama del Correllengua Agermanat encén una manifestació multitudinària a València

Avui és Vint-i-Cinc d’Abril, i tocava manifestació a València. Tocava reivindicar la llengua i el país i espantar els fantasmes de la derrota d’Almansa, ara que els seus parents ocupen les institucions valencianes. Però avui, que és dissabte, ha estat un dia especial perquè els organitzadors del Correllengua Agermanat s’ho han fet venir bé perquè l’arribada de la flama a la ciutat coincidira amb el començament de la manifestació, però és que, a més, a Picassent, hi havia el segon concert de retrobament de la Gossa Sorda amb els seguidors. Tot això ha pintat d’un color diferent l’aire de la ciutat. Tot plegat, mesclat i compassat, ha generat una efervescència festiva que s’encomanava. Tots aquests estímuls han servit per a demostrar, una vegada més, i com deia el lema de la marxa, que enfront de les agressions hi ha una força que mou el país.

La flama, molt acompanyada

Dit tot l’anterior, toca posar ordre a aquesta crònica. L’organització s’havia sincronitzat amb el Correllengua Agermanat perquè la flama arribara a la plaça de Sant Agustí a les sis de la vesprada. Mitja hora abans ja hi havia gent que l’esperava. Samarretes roges, senyeres, samarretes verdes amb el lema “La llengua no es toca”. Samarretes d’uns altres colors amb uns altres lemes. Algú d’ACPV ha dit que la flama anava amb una mica de retard. El company fotògraf, Andreu Esteban, que anava amb la comitiva, ens anava dient per on passava: Massamagrell, Tavernes Blanques, entrada a València, el camp del Llevant Unió Esportiva, les Torres dels Serrans, Comte Trénor… I la plaça s’omplia de més i més gent. La policia local encara no tallava el trànsit i el personal s’impacientava. “A veure si hauran de córrer entre els cotxes”, deia una dona de mitjana edat que esperava per veure dos nebots que corrien amb la flama.

A mesura que el Correllengua avançava, anava incorporant-s’hi gent. Quan els hem vist pel carrer de Xàtiva, centenars de telèfons mòbils i de càmeres s’han encès per a captar-la. Era la flama de la llengua que travessava el cor de la ciutat de València. Eren senyeres i eren estelades. Eren samarretes roges. I eren, sobretot, molts de somriures. Corria gent jove i gent més gran. Coneguts que s’agafaven la mà i uns altres que no corrien, que caminaven. Xavi Sarrià, el líder d’Obrint Pas i de tantes i tantes revoltes, exhibia la torxa complagut. Amb l’altra mà, un puny alçat al cel i al vent.

El discurs abrandat de Xavi Sarrià

Sarrià ha pujat a un camió i ha llegit un manifest amb què ha demanat que la llengua fos una eina integradora per als nouvinguts. “Volem una educació pública i de qualitat en valencià sense censures ni prohibicions”, ha dit, i ha demanat a les institucions que abandonen les polítiques d’odi. A poc a poc, ha agafat embranzida per fer un homenatge a tota la gent que històricament ha lluitat perquè ara, a València es puga parlar la nostra llengua. “Ens han dit que érem uns meninfots, i ací seguim! Ens han dit que el progrés era renunciar al valencià, i ací seguim parlant-lo! Ara ens tornen a atacar, però recordeu-ho, si algú sap lluitar en temps difícils, és la nostra gent”, ha dit, abans de recordar els llauradors, les masoveres, les artesanes, les obreres que han custodiat el nostre llegat cultural. I els iaios a qui feien abaixar la cara quan venien a València. Ha recordat els exiliats, els represaliats i els centenars de persones que encara continuen en fosses comunes o a les vores dels camins…

Els organitzadors del Correllengua també han llegit un manifest per reivindicar l’accent obert del nom de València i la força de tot un poble en moviment que ha rebut la flama. “València no oblida, i mai no hi haurà qui pare el pas dels Maulets”, han dit, en record de la desfeta d’Almansa. I això ha estat avui la manifestació, la porta oberta als maulets que defensen la terra i la llengua d’aquells que fan política de terra cremada.

Anna Oliver: “Volem que el govern deixe de ser sectari”

Abans de començar la manifestació, a la qual s’han incorporat els corredors, la presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, Anna Oliver, ha dit que enguany posen molt l’èmfasi en el lema de l’entitat: llengua, cultura, país, en la part de País. “Reunim les lluites transversals, de la sostenibilitat i la reivindicació de la protecció de l’Horta a serveis públics, com ara la sanitat i la memòria democràtica. Volem un país amb futur”, ha dit. Oliver ha demanat un govern que no assetge ni perseguesca la gent que parla i viu en valencià: “Volem que deixen de ser sectaris i volem que governen per a tot el món.”

La pancarta unitària la portaven, a més d’Oliver, representants de sectors afectats per les polítiques de l’extrema dreta. Llauradors, serveis públics, associacions veïnals, ensenyament… En realitat, una mostra ben plural del país.

I a partir d’ací, la marxa pel centre de la ciutat. Dolçaines i tabals que han anat tocant el cant dels maulets, com demanant a la gent que isquera de casa i se sumara a la marxa. Ha estat una manifestació amb moltes senyeres i moltes estelades. Una era gegantina, com gegantí era el penó de la conquesta quadribarrat que exhibien els estudiants del BEA.

Hi havia gent jove, molta de la qual ha acompanyat la flama, però també la gent de sempre, la que ha citat Sarrià en el seu discurs, gent que fa anys i panys que tossudament fan seus els carrers per demanar respecte al català i al país. S’han sentit lemes recurrents, com ara “València serà tomba del feixisme”, “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”, “A València, en valencià”, “Els borbons, als taurons”, “Boti, boti, espanyol qui no boti” i “Som País Valencià”.

El factor Gossa Sorda

El principi de la manifestació ha estat espectacular per tota la gernació que hi havia. L’organització era conscient que molta d’aquella gent tenia entrades per a anar al concert de la Gossa Sorda a Picassent. Obrien portes a les 19.15 encara que el concert era a les 22.00. I això ha passat. Com que la manifestació ha començat més tard que no era previst i la marxa ha estat lenta, uns quants assistents han decidit de marxar sense arribar al final, però, com deia una de les veteranes d’aquests actes, la marxa s’ha de valorar quan hi ha tota la gent i, en aquest cas, ha estat una gran manifestació, ha dit, mentre intentava de seure per descansar una mica les cames. Al matí havien acompanyat la flama a Sagunt.

Guillem Agulló i Carme Salvador també n’han eixit abans d’arribar al final. Ells han fet el darrer tram fins a la plaça de Sant Agustí, a estones corrent i a estones caminant. Es veien satisfets tot observant el jovent que cridava el nom del seu fill, convertit en un símbol de l’antifeixisme i de tantes altres coses.

Marina Simó, de Joves d’Acció, ha llegit el manifest a les escales del pont de la Mar, a la plaça d’Amèrica. Ha explicat que el lema d’enguany, “Davant les agressions, som la força del país”, és un recordatori, perquè massa voltes sembla que no som prou conscients de la força que la gent pot arribar a tenir. El text ha fet una repassada per totes les lleis i retallades fetes pel PP i Vox aquests darrers anys, i per la mala gestió del territori, amb una menció especial a l’Horta. La negligència comesa pel govern Mazón durant la gota freda del 29 d’octubre també ha aparegut en aquest text, en què no s’han oblidat dels problemes de l’habitatge per a la gent jove i dels desnonaments tan freqüents aquests darrers temps.

Tothom a Picassent

I així s’acaba la crònica d’aquest Vint-i-Cinc d’Abril, a la vora del caixer antic del riu Túria, ple de gent i ple d’accents, mentre el sol s’amagava per ponent, és clar. Enmig d’un embús de trànsit i de vianants. Uns amb estelades i samarretes roges. Uns altres que eixien del vell Mestalla, tan a prop d’allà, amb bufandes del València Club de Futbol. I en el cap de molts, un “t’estime, t’estimo, t’estim” i la imminència d’un vespre fecund a Picassent, que els quedarà marcat a foc, perquè ells hauran acompanyat la flama fins a València i hauran estat al concert de retrobada amb la Gossa.