Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/169>

Vicent Partal

15.05.2012

Acebes: de l'11-M a Bankia... i més enllà

Els qui van viure en directe l’11-M no crec que hagen oblidat Ángel Acebes, una de les grans figures mediàtiques d’aquella tràgica jornada. Com a ministre d’Interior, va ser el fautor del gran engany, intentat per José M. Aznar, de culpar ETA de la mortaldat. Aquest home, ridiculitzat i atacat per totes bandes després de l’arribada de Zapatero, va semblar que es fonia en el no-res. Però…


Però ve que et dius: Bankia és el banc del PP. Ho sap tothom, això. És la suma de Bancaixa i Caja Madrid, dues entitats políticament controlades com cap més i al servei de les bogeries diverses dels populars valencians i madrilenys. La suma, la gran pilota que van provar de convertir en sistèmica, ho havia de ser encara més, per força. I mentre tu et penses que Bankia és el PP, ells pensen en Rato, don Rodrigo.


I Rato ve i comença a cridar els seus amics. Acebes, que s'ensopia al parlament, després d’haver-se distanciat de Rajoy, entra a formar part del consell d’administració d’una immobiliària de Caja Madrid. La decisió li va valer una bona polèmica al congrés, on menava una vida més aviat discreta, però va acomodar-lo en el circuit dels negocis.


I en aquest circuit, hi entra de ple amb l’arribada triomfal de Rato a Bankia. Tot just formada l’entitat, el ministre d’Aznar, crida Ángel Acebes, un altre ministre d’Aznar, a formar part, ‘com a independent’, del consell d’administració. Un consell, cal aclarir-ho, format per vint-i-un membre que, tots sols, van consumir l’any passat nou milions d’euros en sous i dietes.


I quina feina hi feia, Acebes, per a Rato a Bankia? Doncs la mateixa que havia fet per a Aznar al govern espanyol: mirar de controlar la informació. En aquest cas, la més sensible de totes, car Acebes era un dels responsables del comitè d’auditoria. Cosa que significa que va ser un dels qui va pressionar l’empresa auditora Deloitte perquè digués que Bankia era valorada en 12.000 milions, encara que el valor comptable era de 8.000, i el de borsa, tot just si arribava a 2.000. Fet i fet, quan has intentat de convèncer el món que un atemptat suïcida gihadista era, en realitat, obra d'uns Amorebieta, ja no ve d'ací.


Però, com va passar amb les famoses dues línies d’investigació de l'11-M, també en aquesta ocasió se li va desbaratar la feina a Bankia, i d'una manera sobtada. En un atac de responsabilitat, Deloitte es va negar a signar els papers de l'auditoria quan ja feia mesos que hi treballava, i això va precipitar el final de Rato, de Bankia i de tot quant en penjava. D’Acebes també?


Doncs, no. D’ell, no. Perquè, en un exercici d’anticipació bastant més que sorprenent, el ministre de les dues línies d’investigació i el conseller pressionador d'auditories tornà a fer un bot, ara fa tres setmanes. Cap a on? Cap a un altre consell d’administració, el de l’elèctrica Iberdrola, molt més segur, en els temps que corren. I també com a conseller independent, per més que siga difícil de passar per alt que Bankia és un dels accionistes de referència d’Iberdrola.


Avui, per tant, Acebes es mira el xou celtibèric còmodament instal·lat en la gran taula d’Iberdrola, mentre les navalles volen sobre Bankia i els seus amics. I, ah que no sabeu de què és l'encarregat a Iberdrola, el ministre de les dues línies d’investigació i el conseller pressionador d'auditories? Doncs, per a no perdre el costum, també de les auditories.


Com és possible que l’home que provà de manipular les auditories de Bankia i els atemptats de Madrid puga encarregar-se ara de les dades públiques d’Iberdrola, sense que passe res ni s'escandalitze ningú, és una pregunta que no crec que tinga una resposta fàcil. Però sí que explica moltes coses de com funciona aquesta cosa que en diuen Madrid.

Mail Obert