Ús de cookies

Aquest web utilitza 'galetes' per millorar l'experiència de navegació. Si continueu navegant entenem que les accepteu. Més informació


Opinió

 

1/73>

Josep Guia

24.06.2015

La recuperació de la Generalitat del País Valencià

Era el mes de maig de l'any 1975, al País Valencià, quan diverses forces polítiques i sindicals, en la clandestinitat d'aleshores, es van reunir per crear una plataforma unitària pel trencament democràtic, amb una ferma perspectiva antifeixista, de reivindicació de l'autogovern valencià i de defensa de l'ús i l'oficialitat de la llengua catalana. A la primera reunió, al Gabinet Sigma (lloc proporcionat pel PSPV de Vicent Ventura), el PSAN va presentar com a text de treball el document 'Cap a la formació del Consell de la Generalitat del País Valencià'. Era la primera vegada que apareixia la reclamació explícita de la recuperació de la 'Generalitat' valenciana. Exactament, com al Principat de Catalunya i com ens correspon als valencians.


En una segona reunió, a l'Escola Pia, a primeries de juny, es va avançar cap a la consecució de l'acord unitari. Però la tercera reunió, a la casa d'exercicis 'La Puríssima' d'Alaquàs, el 24 de juny de 1975, avui fa justament quaranta anys, va ser interrompuda per agents de la Brigada Político-Social franquista que, pistola en mà, detingueren els deu participants de la reunió i requisaren tots els papers que hi havia sobre la taula. La meva agenda se'n va deslliurar, però ens la vàrem haver de menjar, literalment, full a full, tots els detinguts que anàvem al mateix furgó cap a la 'Jefatura'.


La detenció va tenir un gran ressò mediàtic, amb moltes mostres de solidaritat, i el dia 27, al vespre, passàrem a declarar davant el jutge, que ens deixà en llibertat sota fiança i inicià el processament per 'associació il·legal en grau de dirigents'. Més de 150 persones ens reberen a la porta de l'Audiència de València amb un fort aplaudiment, ramells de flors i abraçades. 


A la fi de juliol vàrem fer la quarta i definitiva reunió i constituírem el Consell Democràtic del País Valencià, amb sis punts programàtics signats per: Moviment Comunista d'Espanya (MCE), Partit Carlí (PCV), Partit Socialista d'Alliberament Nacional dels Països Catalans (PSAN), Partit Socialista del País Valencià (PSPV), Socialistes Valencians Independents (SVI) i Unió Democràtica del País Valencià (UDPV), als qual s'afegí la Federació del País Valencià del PSOE, l'octubre del 1975. El punt cinquè deia així:


'L'establiment d'un Estatut Provisional d'Autonomia, amb els necessaris organismes d'autogovern, com a requisit per al lliure exercici del dret d'autodeterminació.'


I és evident que aquest punt adaptava i adoptava, per al País Valencià, el punt tercer de l'Assemblea de Catalunya: 


'El restabliment de les institucions i dels principis configurats en l'Estatut de 1932, com a expressió concreta d'aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d'autodeterminació.'


Quin significat va tenir aquella detenció i la constitució d'aquell Consell? Molt senzill: la reivindicació de la personalitat nacional del País Valencià, en conjunt, i l'inici d'una política amb característiques pròpies, usant la llengua del país. De fet, les 'juntas democráticas' locals o provincials, impulsades pel PCE en castellà, s'afanyaren a constituir, com a reflex de la nostra detenció, la 'Junta Democràtica del País Valencià' (també de l'agost del 1975), i incorporaren la reivindicació de l'oficialitat de la llengua i la reclamació de l'autogovern. Aviat es va crear un Comitè d'Enllaç entre les dues instàncies (format per Doro Balaguer i Manuel Brosseta, per la Junta, i per Carles Dolç i jo mateix, pel Consell) i, finalment, les dues plataformes d'oposició democràtica es fusionaren, el 1976, en la Taula de Forces Polítiques i Sindicals del País Valencià.


En fer la commemoració d'aquells fets, en els moments actuals, celebrem una altra 'fi de règim': aleshores, la fi del franquisme i, avui, la fi dels franquistes al capdavant de la Generalitat. Esperem i desitgem que, ara, anirà de bo.

Editorial