Manuel Baixauli: La ignomínia dels qui callen o miren cap a un altre lloc

Des que Camps aconseguí, ara fa un any, impedir la recepció de TV3 al País Valencià, han passat coses. El propi Camps, per exemple, està al rebost, ja no mana, però qui l’ha substituït, que mostra tot un altre talant, i que arribà a manifestar-se contrari a una maniobra tan barroera, no ha fet res per restaurar les emissions. El més significatiu i vergonyant, per a mi, és el silenci. No el silenci dels governants, d’extrema dreta, que és previsible, sinó el silenci del PSPV-PSOE, que en els temes importants sempre mira cap a un altre lloc, quan no n’és directament còmplice, del PP. I el silenci de l’Espanya progressista, que hauria d’escandalitzar-se que ací es practicara la censura ideològica i lingüística. ¿On són les veus dels Almodóvar, Millás, Bardem, Almudena Grandes, Sabina, Javier Marías, Ana Belén, etc, davant d’uns fets que ells rebutjarien sorollosament si les emissions tallades foren en la seua llengua? O és que el dret a la llibertat d’informació és un dret universal excepte per als catalanoparlants? I hi ha, també —i aquest és el més dolorós—, el silenci en majúscules: el silenci de milers de ciutadans valencians a qui tot se’ls en fot, i no sols TV3. Els milers de valencians que, davant la disbauxa delirant del govern de Camps, que ens ha deixat en la ruïna, van respondre votant-lo, talment el negre que vota, entusiasta, el Ku Klux Klan.

També hi ha els efectes en la vida privada: la pantalla que a molts xiquets se’ls quedà en negre. L’endemà del tall, molts vam comprar un cable HDMI per veure Internet a la tele. Era un pal·liatiu, però no una solució: quasi tota la programació infantil en català (com en castellà) és de producció externa, i no es pot veure per Internet. Conclusió: molts xiquets, que s’havien fet a veure cada dia el canal Super 3, hagueren de passar-se a Clan. Substitució lingüística.

Tot i això, sóc optimista. Ja hi ha televisors amb Internet incorporat. Ara són cars, però d’ací a dos o tres anys arribaran a cada casa. De fet, la TDT ja és un cadàver, si és que alguna vegada ha sigut una altra cosa. Amb Internet en cada tele, aquest debat no tindrà sentit.

Això no minva, però, la ignomínia dels qui van tallar TV3 i la dels qui, podent-la restaurar, no ho fan. Ni tampoc, és clar, la dels qui callen o miren cap a un altre lloc.