Ximo Puig mou el vesper de la fiscalitat i el govern espanyol gesticula espasmòdicament

La rebaixa fiscal per a les rendes mitjanes i baixes ha estat la mesura estrela d'un debat que ha tingut algun moment de tensió entre els dos blocs de la cambra · El Botànic exhibeix unitat i optimisme per a afrontar les eleccions del maig de l'any vinent

VilaWeb
Esperança Camps Barber
27.09.2022 - 21:39
Actualització: 27.09.2022 - 22:44

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Ximo Puig ha mogut el vesper amb un dels anuncis més esperats i el govern espanyol ha tardat minuts a reaccionar de manera exagerada i teatral. Feia un mes que el cap del Consell deixava anar que treballava en una reforma fiscal com a mesura per a ajudar les famílies a superar la inflació. I aquest ha estat l’anunci que Puig ha fet en el seu discurs del debat de política general. Llum, taquígrafs i molts focus. Una baixada del tram autonòmic de l’IRPF que ha d’afectar el 97% dels valencians. Tots els qui cobren menys de seixanta mil euros l’any.

Tota l’atenció centrada en aquesta mesura que forma part d’una llista de més de vuitanta que ha detallat en una hora i mitja de discurs. 10.907 paraules.

El pla de rebaixa impositiva no podia tenir cap esquerda perquè Puig es va revoltar públicament contra el seu col·lega andalús, Juan Manuel Moreno Bonilla, quan va decidir d’eliminar l’impost del patrimoni, i es manté rebel·lat contra els presidents territorials que fan rebaixes lineals. I contra la presidenta de Madrid pel dúmping fiscal. Ell no podia fer res d’això, i per això ha posat un límit a una rebaixa que es farà de manera progressiva i que no afectarà els qui cobren més de seixanta mil euros l’any. Per això, quan la síndica del PP, Maria José Català, ha dit que aquesta mesura era insuficient, Puig li ha pogut dir: “A vostès això no els agrada perquè no els afecta. No ens afecta a ningú dels qui som a l’hemicicle”, ha dit, fent referència al salari que cobren els diputats i els consellers.

La reforma que ha anunciat Puig afectarà, com li agrada dir a ell i als companys del PSOE, les classes mitjanes i treballadores. A un milió tres-cents mil valencians que s’estalviaran 111 euros de mitjana a l’hora de fer la declaració de renda.

Madrid ho sabia

Aquesta expressió de “classes mitjanes i treballadores” és la clau de volta d’aquesta reforma. I és l’argument que tant la presidència com la Conselleria d’Hisenda han exhibit quan els ha arribat el ressò de la crítica del govern espanyol. Avui és dimarts i hi havia consell de ministres del govern espanyol. En acabar, la portaveu, Isabel Rodríguez, que també és la ministra de Política Territorial i no sap com sufocar la rebel·lió a la granja de les autonomies de tots els colors, ha demanat seny. Ha dit que la competència fiscal entre territoris és contraproduent i ha demanat responsabilitat a les autonomies. I ha fet un avís: “Reduir ingressos es tradueix en retallades.” Ha criticat una proposta anunciada per Puig al Palau dels Borja de València.

Però això ha estat un enuig cosmètic, fingit. Pura escenificació. Teatre. La Moncloa sabia que Puig anunciaria aquesta rebaixa dels imposts. El cap de setmana passat, el president valencià i el president espanyol es van reunir a València. “Hi ha diàleg permanent amb la Moncloa”, diuen a  la Conselleria d’Hisenda. I afegeixen que no han pres cap mesura diferent d’això que el govern espanyol defensa, la frase feta de Pedro Sánchez i de tot el PSOE, d’ajudar les classes baixes i mitjanes contra la inflació.

El govern espanyol sabia que Ximo Puig anunciaria la rebaixa dels imposts a les rendes més baixes. Presidència recorda que hi ha molts territoris que tenen el tram més baix de l’IRPF inferior al País Valencià.

Sobre la resposta del govern valencià a la reacció del govern de Madrid, la frase també és feta: el govern valencià mira pel benestar dels valencians. El govern valencià no fa dúmping fiscal.

La frustració del PP

La resta de mesures anunciades per Puig, com ara plans de xoc contra les llistes d’espera, l’arribada de la multinacional japonesa Hitachi al País Valencià, l’ampliació de les línies del metro, la lluita contra la violència contra les dones, un pla contra l’assetjament escolar i contra el suïcidi juvenil, etc. han restat soterrats i oblidats un instant després de ser pronunciats des de la trona.

Aquesta primera jornada del debat ha durat aproximadament deu hores. Puig no ha esquivat el cara a cara amb les síndiques de l’oposició. Amb Maria José Català han parlat de comiats quan Català li ha dit que l’any vinent cap dels dos protagonitzarien un debat com aquell i ha pronosticat que el nou protagonista seria Carlos Mazón, el gran absent al debat. No és diputat i Català ha fet mans i mànegues per a fer-lo protagonista, però no ho ha aconseguit, perquè el que li ha vingut a la síndica és el seu passat com a consellera dels governs del PP d’abans del 2015. Va ser titular d’Educació i el seu llegat de mòduls pre-fabricats encara no s’ha eixugat. La frustració s’ha ensenyorit dels bancs del PP, que han seguit el debat desmenjats.

Perquè el debat ha anat una mica així. Una mica de mirar enrere, de fer balanç de manera extraoficial, el que avui ha ocorregut ha estat el primer acte de la campanya electoral per als comicis de maig del 2023. Per això calia que els dos blocs presents a les Corts marcaren el territori. Hi havia un grup molt cohesionat, el del Botànic que s’ha conjurat per a evitar que guanye la dreta, i un PP rearmat i amb ganes de gresca.

Ho han intentat a la part final del debat, interrompent Ana Barceló, la síndica socialista o a Papi Robles, la síndica de Compromís. Totes dues s’estrenaven i és probable que aquesta siga primera i la darrera volta que facen el paper que han fet avui. El de reforçar les polítiques dels darrers set anys i de fer vots perquè hi torne a haver una tercera versió del Botànic. Tots dues s’han entestat a parlar del passat del PP. De la corrupció, de les retallades, de les apujades impositives, dels ferraris i dels aeroports sense avions.

La pilota botant de Ciutadans i el frontisme de Vox

Ruth Merino, la síndica de Ciutadans s’ha atrevit amb un joc perillós que és dir-li al president Puig que el Botànic està a punt de desaparèixer. “Senyora Merino, parla de desaparicions, me l’ha deixada botant, però no la recolliré”, li ha dit Puig. Rialles a les bancades del PSPV, Compromís i Unides Podem.

Tant els diputats com els consellers de totes tres formacions s’han esforçat a demostrar que entre ells hi ha una sintonia absoluta. Rialles, bromes i somriures còmplices entre uns i altres. Frases amables des de la trona i reconeixement de la feina feta per les tres formacions.

La síndica de Vox, Ana Vega, ha començat la intervenció felicitant el poble italià i ha preconitzat que el pròxim país on governaran els correligionaris de Meloni, serà Espanya. A partir d’ací, un discurs frontista i guerracivilista ple d’expressions bròfegues i violentes.

Contra això, el president Puig ha volgut acabar amb un discurs conciliador. “És absolutament necessari i urgent generar convivència en tots els espais de la societat. Rebel·lar-nos contra l’odi, contra aquells que volen trencar la societat i aquest no és el camí”, ha dit, satisfet d’haver tancat amb una certa tranquil·litat el darrer debat de política general d’aquest segon botànic. Amb tot, ha recordat que ara cal aprovar el pressupost del 2023 per a poder aplicar les mesures que ha anunciat avui matí.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes