Ahir es feia públic un estudi d’ISGlobal que conclou que la covid-19 és una infecció estacional, associada a la temperatura i la humitat. Aquest fet ha estat motiu de controvèrsia durant la pandèmia, però aquest estudi, el més extens fins ara quant a l’anàlisi de la relació entre el clima i la covid-19, hi posa llum. La investigació, que abasta cent seixanta-dos països dels cinc continents, arriba a la conclusió que quan baixa la temperatura i la humitat augmenta la propagació de la covid-19. L’estudi indica que no és pas l’únic factor i que per això també hi ha hagut onades de contagis en moments diferents. Però específica que quan la temperatura és de dotze graus a divuit hi ha una propagació preferent de la covid-19. Amb la humitat passa igual, quan oscil·la entre quatre grams i dotze per metre cúbic. Uns valors molts semblants als que afavoreixen la grip estacional. Per això l’estudi conclou que serà molt important la higiene de l’aire aquests mesos vinents, quan les temperatures baixaran i s’escauran les millors condicions per la propagació del virus.

En parlem amb Xavier Rodó, director del programa de Clima i Salut d’ISGlobal, i coordinador de l’estudi.

L’estacionalitat de la covid-19 ha estat una qüestió controvertida aquests anys. Ara, ISGlobal publica un estudi que assegura que aquest coronavirus sí que és estacional.
—Sí, ha estat controvertit. Però ara amb aquest estudi podem assegurar que la covid-19 és estacional. Fins ara, ha estat complicat de determinar si la covid-19 mostrava signes d’influència per la temperatura i la humitat. Això és perquè hi ha pocs registres d’aquestes dades. Alhora, hi ha molts factors que interaccionen amb el virus i això ha complicat d’extreure’n cap conclusió.

I com ho heu fet?
—Nosaltres hem abordat el problema a partir de moltes escales, tant espacials com temporals. En les espacials cerquem una consistència en la tipologia de relacions que veiem entre la propagació epidèmica i les condicions meteorològiques. Això ens indica que aquest coronavirus prefereix les temperatures baixes i les humitats absolutes també baixes. Unes condicions típiques que es viuen en l’hemisferi nord durant les estacions de tardor i hivern.

Però de quines temperatures parlem?
—Amb una temperatura entre dotze i divuit graus hi ha una propagació preferent de la covid-19. I la humitat, entre quatre i dotze grams per metre cúbic. Són valors molts semblants als que hi ha quan es manifesta la grip estacional. Aquesta semblança no és casual, sinó que en tots dos casos es tracta de virus encapsulats i, per tant, resisteixen millor les condicions de baixa humitat i baixes temperatures. Tenen aquest component estacional.

I com és que amb aquestes temperatures el virus resisteix millor?
—Quan l’aire és calent, té més capacitat de contenir aigua, i això fa que hi hagi una humitat més alta. Per això la persistència dels aerosols a l’estiu és diferent. Quan es refreda l’aire, no hi ha tanta humitat, els aerosols tenen una grandària més petita i són capaços de persistir més en l’ambient. En aquests casos, una persona pot estar sola en un espai, però com que fa unes quantes hores hi havia un altre grup i no s’ha ventilat, malgrat tenir la sensació de seguretat, encara respira els aerosols suspesos en l’aire que hi han deixat fa hores. Això seria un cas extrem, però serveix per a explicar que és molt important de fer un bona higiene de l’aire. Cal mantenir els espais ben ventilats.

Més que la higiene de les mans?
—La higiene de les mans, molt necessària com a hàbit saludable, en el cas de la covid-19 és secundària. Hem vist que la transmissió per contacte és molt més reduïda que no pas la transmissió aèria. A més, com que són partícules més petites pel fred, són capaces de passar les barreres respiratòries altes i arribar als alvèols, on hi ha receptors més abundants. Ara, cal tenir en compte que el clima esdevé un factor important, però no pas l’únic. No és mai l’únic factor. És a dir, el clima no és el causant de la malaltia, sinó que afavoreix o existeix el cicle epidemiològic.

Si la temperatura i la humitat baixes afavoreixen la propagació del virus, com és que a l’estiu hi ha hagut onades de contagis?
—És la pregunta que ens vam fer nosaltres i els revisors de l’estudi. El mateix mètode, que determina les onades d’estiu, ens diu que no és un senyal lligat al condicionament de temperatura i humitat, sinó que existeix una correlació espúria en la dinàmica de la covid els mesos d’estiu. I per tant, a l’estiu hi ha una onada de la covid en un moment que no és l’òptim pel virus. Però cal tenir en compte que això no vol dir que no es pugui transmetre durant l’estiu.

Però llavors per què passa?
—Doncs, per exemple, si posem molta gent en espais tancats –o en espais oberts, però molt a prop i sense mesures de protecció–, encara que no sigui un moment òptim per la propagació, n’hi pot haver. Segurament seria l’explicació més important, però encara n’hi ha una altra d’addicional. És una que ja s’ha fet servir en casos de grip. Durant l’estiu es fan servir molts aires condicionats en espais tancats, que assequen l’aire; per tant, el refreden i baixa la humitat absoluta. D’aquesta manera, les condicions són semblants a les que ens trobaríem a l’hivern. Això explica, per exemple, que hi hagi brots potents en indústries càrnies o d’alimentació refrigerades.

Ara les dades van a la baixa, però l’hivern ja és a la cantonada, Això vol dir que augmentaran els contagis ben aviat?
—Dels resultats s’infereix que, si ens movem ara estacionalment cap a una situació de baixada de temperatures i per tant aquesta via de transmissió aèria serà més bona, pot haver-hi rebrots. Ara, no seran mai com els de la primera onada, perquè tenim un percentatge molt important de la població vacunada. La situació seria molt diferent si no tinguéssim aquesta immunitat de grup.

Però hi ha països on comencen augmentar els casos, com ara la Gran Bretanya…
—Sí, no hem d’abaixar la guàrdia, sobretot en l’estratègia de la higiene de l’aire. A Anglaterra, malgrat que tenen percentatges de vacunació elevats en la població, com aquí, hi ha cinquanta mil casos diaris, i quasi mil morts. I no és l’únic país; a Alaska, on al voltant del 80% dels més grans de seixanta-cinc anys han estat vacunats, ara surten de la pitjor onada d’ençà que va començar la pandèmia. També en morts. O els casos dels estats del mitjà oest dels Estats Units també viuen un repunt, i en aquest cas van clarament lligats al canvi de les condicions meteorològiques.

Per tant, amb la temperatura es poden predir les onades vinents?
—Nosaltres proposem d’utilitzar les variables meteorològiques per al sistema d’alerta pública. Ara sabem que aquestes variables tenen una incidència a l’hora de preveure l’evolució d’onades; per tant, haurien d’estar integrades en el sistema d’alerta.

Ara que han de baixar les temperatures no deu ser un bon moment per a llevar les màscares?
—Jo no vull ser l’advocat de la màscara, quan tothom espera de poder-se-la treure. Això ens diu que en aquest virus la via aèria és la preferent en la transmissió. Per tant, en tots aquells espais que això impliqui un risc, és a dir, els tancats, hauríem de minimitzar l’exposició als aerosols. I evidentment, mentre no es pugui fer de cap més manera, això s’ha de fer amb màscara.

Com es fa la higiene d’aire?
—Bàsicament hem de fer baixar la concentració d’aerosols. Cal extreure’ls, bé filtrant l’aire, bé ventilant l’espai. Si això no és possible, hi ha d’haver barreres protectores que dificultin l’entrada d’aquests aerosols, com ara la màscara.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.