Ja fa quinze anys que Pepet i Marieta va publicar el seu primer àlbum, Sempre hi ha un pedaç pa un discosit, i des de llavors aquest grup format per músics de banda i banda del riu de la Sénia ha portat per escenaris de tot el país la seva música festiva. Per celebrar l’efemèride, el grup publica avui ‘Imperfectes’, una cançó estiuenca que, en paraules per a VilaWeb del cantant Josep Bordes, és ‘un cant a la imperfecció de l’amor i de les persones, a la improvisació i les segones oportunitats’. Segons diu, el videoclip va en aquesta línia i es fonamenta en la idea que les crisis són oportunitats.

Podeu escoltar a continuació la nova cançó:

Al llarg dels quinze anys Pepet i Marieta ha mantingut intacte el discurs proper, descarat i crític, però el seu so ha evolucionat. Va començar com un cantautor amb banda, després van fer mestissatge i últimament són més a prop del pop i la música urbana. Amb aquesta cançó, Pepet i Marieta presenta la nova banda del grup. Josep Bordes, veu i la guitarra acústica, està acompanyat per Maria Cruz a la veu i el saxo, Marcel Castellví a la guitarra elèctrica, Mario Coloma als teclats, Jaume Àvila al baix i Oriol Tonietti a la bateria.

I a partir d’ara? Bordes explica que de moment estan publicant singles, un cada tres mesos més o menys. ‘Li hem agafat gust a la creació audiovisual i la indivisibilitat dels singles amb els videoclips ens permet treballar tots dos vessants creatius’, explica.

Podeu consultar ací la lletra d”Imperfectes’:

«Voldria poder-te estimar sense odiar-te algun dia
voldria saber regalar-te tot l’amor del món
no ser tan desjecte, ser el tío perfecte
tot un figurín sense cap defecte
voldria ser tal com a tu et molaria que fos

voldria no haver de somiar que ets amb qui cada dia
voldria saber acompanyar-te quan ve la tristor
tenir sempre a punt la paraula justa
les ganes de mambo, dos passos de rumba
voldria ser tal com a tu et molaria que fos

però sóc com sóc
un mar ple de dubtes, la lluna penjada d’un fil
tu ets com ets
lo solet que il·lumina el meu cor quan arriba la nit
fins al meu pit

tots dos tan imperfectes
mos sobren los motius
per compartir els defectes
que fan del nostre amor tan bon partit

voldria poder-te menjar cada dia
lo tou de l’orella, la flor del teu pit
voldria poder-te besar de per vida
la piga que tens més enllà del melic
voldria ser puça, colar-me al teu llit
voldria fer-te l’amor les mil i una nits

però sóc com sóc
un mar ple de dubtes, la lluna penjada d’un fil
tu ets com ets
lo solet que il·lumina el meu cor quan arriba la nit
la mirada que ensucra la flama del teu esperit
fins al meu pit

tots dos tan imperfectes
mos sobren los motius
per compartir els defectes
que fan del nostre amor tan bon partit

son tots tan imperfectes
sobren los motius
per compartir els defectes
que fan del nostre amor tan bon partit»

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb