‘Quan una tradició que era quasi morta es revifa és perquè socialment esdevé necessària.’ D’aquesta manera la glosadora mallorquina Cati Eva Canyelles explica el renaixement i la força de la glosa, el cant improvisat, a tot el país, aquests darrers anys. Per Mateu Matas, més conegut per Mateu ‘Xurí’, un dels glosadors amb més prestigi a Mallorca, el bon moment que viu la glosa tampoc no és casual: ‘Ha sabut recuperar una de les funcions bàsiques, que és la crítica social, com a eina de lluita contra el poder.’ I també per això, explica, ha captivat joves de tot el país, perquè han entès que poden comunicar-se, protestar o defensar-se a través d’aquest llenguatge efímer, contundent i divertit alhora. ‘Si la glosa va ser a punt de desaparèixer és perquè els poderosos, per por d’allò que pot expressar, van voler-la transformar en quelcom folklòric, i convertir el glosador en un bufó que entretenia i prou; per sort, no ho han aconseguit i en són la prova tant les gloses que es fan com la nova fornada de glosadors.’

La trobada de dotze hores de glosa que es féu pocs dies enrere a Artà (Mallorca), i de la qual ‘Xurí’ és l’anima, fou una clara demostració d’aquesta vitalitat i també d’aquest caràcter reivindicatiu. Bona part de les cançons van tractar sobre els presos polítics, el 155, la independència o la condemna del raper mallorquí Valtonyc per injúries a la corona espanyola. Vegeu-ho en aquest reportatge en vídeo, que també inclou un recull, forçosament petit, de les gloses que es van cantar durant dotze hores a Artà:

El país sencer
La glosa, d’una altra banda, és un art que d’una manera natural aplega tots els territoris del país, cadascun amb la pròpia variant de cançó, com també es féu ben palès a Artà. ‘La glosa és com la llengua, ens uneix tots i alhora té la riquesa de les varietats locals’, explica el glosador mallorquí Macià Ferrer, infermer de trenta-set anys, per a qui la glosa és ‘un sistema de vida, de valors, de defensa d’identitat i de dignitat’.

Margarida Joanmiquel, glosadora de Girona i de l’associació de glosa principatina Cor de Carxofa, explica que la glosa ha significat per a ella i per a molts altres companys el vehicle principal per al descobriment del país sencer. ‘En el meu cas, ja sabia fins on arribava el país, però a través de la glosa l’he pogut conèixer de veritat, tractant les persones i viatjant; per mi, la glosa ens uneix i ens vertebra com a país com no ho ha sabut fer cap altra cosa, ni cap televisió ni cap ràdio.’

El futur de la glosa, a debat
La marató de dotze hores de glosa es fa cada any, d’ençà del 2007, i la d’enguany a Artà, organitzada per l’associació Glosadors de Mallorca, va servir també per a reflexionar sobre el futur de la glosa i per a prendre’n el pols, justament ara que viu un moment tan bo, en una taula rodona amb tots els territoris representats. ‘És un debat necessari’, explica Laia Pedrol, glosadora de Sabadell i de Cor de Carxofa, ‘perquè cada territori ha viscut la glosa de manera diferent i el debat entre tradició i innovació ara és ben viu; potser caldria convenir què volem que sigui la glosa, si volem que sigui cultura entesa com una fita o si volem que sigui cultura entesa com a procés’. Per a Miquel Truyol, glosador menorquí, ‘assegurar el futur de la glosa implica entendre-la no com el manteniment d’una tradició passada, sinó com quelcom que transforma i que es transforma, que s’ha d’actualitzar i que cal veure com una eina de comunicació amb funcions diferents de les que tenia als anys vuitanta, quan era bàsicament una representació folklòrica’.

La glosa, tradicionalment, s’havia mantingut per transmissió oral, però la pèrdua de capacitat d’impacte i d’influència social van deixar-la tocada de mort i quasi sense relleu, especialment al Principat. Ara, en canvi, se’n fan tallers a tot el país. I tant a les Illes, com al Principat com al País Valencià continua creixent cada dia l’interès per aquesta pràctica.

Gloses per a VilaWeb i els seus lectors, amb tan sols quinze segons
Per posar a prova els glosadors d’avui, hem demanat a tots els entrevistats en aquest reportatge si podien dedicar una glosa, amb la variant del seu territori, a VilaWeb i als seus lectors. Els hem donat un màxim de quinze segons per a improvisar-la. Vegeu-ne ací resultat, especialment aquells que penseu que amb aquest temps tan breu no n’hi havia ni per a començar…

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb