D’ençà de 2007, glosadors d’arreu del país s’apleguen per compartir dotze hores seguides de glosa, cançó improvisada, amb les diverses variants de cada territori. Enguany, amb el lema ‘Fins que ens quedi un fil de veu’, la trobada es fa avui a Artà (Mallorca), d’onze del matí a onze de la nit, amb taules rodones, xerrades, conferències i, sobretot, cançons improvisades carregades d’enginy i bon humor sobre qualsevol tema a cada bar, plaça i racó del poble (programa).

La glosa, l’art d’improvisar cançons amb versos heptasil·làbics, té una gran tradició en tots els territoris de parla catalana i gaudeix d’un pes especial a les celebracions de les Illes i del País Valencià. A més, la glosa, per la seva condició efímera, és també un reflex brillant i corrosiu de l’actualitat política i social del moment, esdevenint sovint un cant reivindicatiu i de protesta. Les veritats, expliquen, sovint són més clares i contundents si es fan glosades…

Vegeu aquest vídeo, de les dotze hores de glosa que es va fer l’any passat, a Maó:

Enguany, la trobada és organitzada per l’associació Glosadors de Mallorca i s’hi esperen desenes de glosadors, entre els quals els més veterans, que han mantingut la tradició durant anys, i també una important generació de glosadors joves, que, com diuen ells mateixos, canten i improvisen sense manies.