07.03.2025 - 13:28
|
Actualització: 07.03.2025 - 17:51
L’associació Sentinel Alliance, que agrupa víctimes de l’espionatge del Catalangate, ha presentat un recurs a la sala penal de l’Audiència espanyola contra la decisió d’arxivar la querella contra ex-alts càrrecs del CNI i la Guàrdia Civil i contra els fabricants dels programaris espia Pegasus i Candiru. L’entitat, la primera associació internacional de víctimes d’espionatge amb programari espia, denuncia la implicació d’institucions de l’estat espanyol en aquests casos.
El tribunal ha refusat d’entrada d’investigar la querella al·legant que els delictes denunciats no són de la seva competència i suggereix que s’han de presentar als jutjats ordinaris on resideixen les víctimes. Tanmateix, els advocats dels querellants, Xavier Muñoz i Alejandro Gámez, argumenten al recurs que l’Audiència espanyola és el tribunal més adequat per investigar el cas “davant la gravetat dels fets i perquè hi ha institucions de l’estat involucrades”.
El recurs subratlla que la investigació és extremament complexa, atesa la naturalesa del programari espia, dissenyat específicament per no ser detectat, el fort component internacional del cas i l’ocultació de dades sota la Llei de Secrets Oficials. “Ens trobem davant una investigació on les institucions de l’estat no només han estat passives, sinó que hi han participat activament”, afirmen.
Els cinc querellants són empresaris catalans del sector tecnològic: Joan Arús, Jordi Baylina, Pau Escrich, Joan Matamala i Xavier Vives, que van descobrir que havien estat espiats arran de la investigació del Catalangate feta per Citizen Lab.
Arús ha comparegut a la comissió d’investigació del Catalangate que es fa al parlament i ha alertat de la relació perillosa entre els governs i les empreses fabricants de programari espia. Ha posat d’exemple la sentència del cas WhatsApp contra NSO Group als Estats Units, que responsabilitza l’empresa per la vulneració de múltiples lleis i obre la porta a indemnitzacions per a més de 1.400 víctimes arreu del món, entre les quals moltes catalanes.
“El fet que governs contractin aquests serveis significa que estan contribuint amb diners públics a accions il·legals que infringeixen múltiples lleis”, ha denunciat Arús. També ha avisat de la indústria dels atacs de dia zero, una amenaça creixent amb presència fins i tot a Barcelona, segons que han informat mitjans com Haaretz i TechCrunch.
“Els estats que diuen respectar l’estat de dret contribueixen a fer créixer una indústria de vulnerabilitats digitals que posa en perill la seguretat de tothom”, ha avisat Arús.
Crida a l’acció de les institucions catalanes
Durant la seva compareixença, Joan Arús ha fet una crida a les institucions catalanes perquè impulsin reformes legislatives urgents com la modificació de la Llei de Secrets Oficials (1968), el marc legal del CNI i la definició del delicte de terrorisme. També ha demanat que donin suport institucional i financer a les víctimes d’espionatge il·legal, i que exigeixin transparència i rendició de comptes als responsables de l’espionatge il·legal.
“Si l’estat, que hauria de garantir els drets fonamentals, és el primer a violar-los, el pacte social es trenca. I si el pacte social es trenca, res ens diferencia d’autocràcies on l’estat actua com una màfia que extorsiona els ciutadans amb el monopoli de la violència”, ha avisat Arús.
El mite de la seguretat nacional
Arús ha desmentit que el programari espia sigui necessari per preservar la seguretat nacional. “No només és fals, sinó que el contrari és cert: l’ús descontrolat d’aquestes eines és el que realment amenaça la seguretat nacional i les societats lliures”, ha dit. També ha denunciat la connivència d’alguns governs amb aquesta indústria, que permet d’infiltrar-se xarxes crítiques, paralitzar infraestructures clau i vulnerar drets fonamentals. “En comptes d’actuar com a garants de drets, alguns estats col·laboren activament amb aquesta indústria criminal”, ha denunciat. Ha posat com a exemple el cas de Jamal Khaixoggi, el periodista assassinat el 2018, en el qual Pegasus es va fer servir per planificar el crim.
Arús també ha qüestionat la idea que Espanya funcioni com una democràcia avançada amb separació de poders. “Quan estudiem múltiples casos d’abús, veiem que aquesta separació no només és inexistent, sinó que els diferents poders actuen en connivència amb un mateix objectiu: la repressió”, ha afirmat.
