El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

La Via Làctia va topar fa uns 12.500 milions d’anys amb una altra galàxia més petita, anomenada Gaia-Encélado, segons han documentat els astrònoms que treballen amb el telescopi TESS de la NASA.

Segons ha explicat l’astrofísic de l’IEEC, la datació d’aquesta col·lisió ha estat possible per l’observació amb el telescopi espacial TESS d’una estrella brillant, situada a la constel·lació d’Indus (L’Indi), visible des de l’hemisferi sud.

La investigació, que publica la revista Nature Astronomy, ha estat encapçalada per la Universitat de Birmingham i en ella ha participat activament l’investigador de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), Aldo M. Serenelli, que ha explicat que han utilitzat la caracterització d’una única estrella vella i brillant, anomenada ‘ν Indi’, per estudiar la història de la Via Làctia.

Segons Serenelli, les estrelles contenen ‘registres fossilitzats’ de les seves històries i, per tant, del medi on es van formar, i els científics ha utilitzat dades de satèl·lits espacials i d’observatoris terrestres per extreure la nova informació.

Els astrofísics han determinat l’edat de l’estrella utilitzant les seves oscil·lacions naturals (astrosismologia), detectades en les dades obtingudes amb el Transiting Exoplanet Survey Satellite (TESS) de la NASA.

Llançat a l’abril del 2018, TESS està observant gairebé tot el cel a la recerca de planetes orbitant altres estrelles i caracteritzant també a aquestes últimes. En combinació amb les dades de la missió Gaia, de l’Agència Espacial Europea, les dades del TESS han revelat que ‘ν Indi’ va néixer d’hora en la història de la Via Làctia, fa 11.500 milions d’anys i, posteriorment, la col·lisió amb Gaia-Encélado va alterar el seu moviment a la nostra galàxia.

Segons els investigadors, atès que el moviment de ‘ν Indi’ es va veure afectat per la col·lisió Gaia-Encélado, el xoc s’hauria d’haver produït quan l’estrella ja s’havia format, pel que han deduït que es va produir fa uns 12.500 milions d’anys.

‘La presència en la nostra galàxia de moltes estrelles pertanyents a Gaia-Encélado indica que la seva col·lisió amb la Via Làctia va tenir i ha tingut un gran impacte en l’evolució de la nostra galàxia. Comprendre això és molt important en astronomia, i aquest estudi representa un pas important en determinar amb exactitud quan aquesta col·lisió va tenir lloc’, ha dit Serenelli.

Segons aquest investigador, el treball demostra, a més, el potencial de l’astrosismologia feta amb el TESS, i les possibilitats que existeixen quan és possible combinar observacions amb instruments d’última generació, fins i tot en el cas de tractar-se d’un únic estel brillant.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.