Variety aplaudeix ‘Això no és Suècia’ i el bon estat de les sèries catalanes

  • El crític de cinema John Hopewell relaciona l'augment del finançament públic català per a les sèries de televisió amb un atrevimentmés alt dels creadors

VilaWeb
Arnau Lleonart
25.01.2024 - 11:15
Actualització: 25.01.2024 - 11:56

L’estrena d’Aina Clotet com a creadora d’una sèrie de televisió a Això no és Suècia ha captivat l’audiovisual internacional. Ja ho va aconseguir en els primers compassos del projecte, quan, a més de 3Cat i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), va captar el finançament de la televisió pública espanyola, RTVE, la sueca STV, la finlandesa YLE i l’alemanya NDR, i ara ha estat aplaudida pel crític de cinema John Hopewell en un article a la revista Variety, una de les publicacions especialitzades en l’audiovisual de més prestigi a Hollywood.

L’article —titulat “Això no és Suècia mostra què pot aportar Catalunya com a potència televisiva”— compara l’impacte de la sèrie d’Aina Clotet amb el cinema de Carla Simón i posa l’accent en la importància de l’augment de l’aportació financera pública que hi posa l’ICEC, que diu que ha permès d’elevar el nivell de les produccions catalanes. “L’any 2022, l’ICEC, l’enèrgica agència catalana de la indústria cultural, va atorgar subvencions per valor d’1,5 milions d’euros cadascuna a cinc sèries ambicioses en llengua catalana amb un pressupost superior als 4 milions d’euros i amb 6-10 episodis”, diu. L’any següent, el 2023, es van concedir ajuts a tres sèries més.

Per acompanyar aquest augment d’ajuts públics, també ha augmentat els recursos assignats a l’ICEC: el 2019, el pressupost total per a l’audiovisual de l’ICEC va ser de 12,6 milions d’euros. El 2022 havia crescut a 40,8 milions d’euros, i enguany podria arribar a vora 50 milions si el govern aconsegueix prou suports al parlament per a aprovar el pressupost.

“Tenim un objectiu doble: l’audiovisual i la llengua catalana”, diu a Variety Edgar Garcia, director de l’ICEC. “El govern s’ha compromès a duplicar el pressupost del Departament de Cultura de l’1% al 2% del seu pressupost total”, afegeix. Explica que l’objectiu és animar els productors catalans a ser més potents i ambiciosos i dotar-los de més múscul financer perquè no hagin de marxar a l’estranger.

L’article es fixa en la localització d’Això no és Suècia, a Collserola, com un dels atractius de la sèrie, que tant la lliguen a la realitat local catalana com li deixa prou marge perquè espectadors estrangers s’hi sentin a prop. “La història passa a una serralada prop de Barcelona. És un lloc únic i atractiu! L’entorn dels protagonistes és familiar per al nostre públic urbà alemany: ciutadans joves, una mica egoistes, que somien de viure al camp i començar una nova vida boja i saludable per als seus fills”, diu Sabine Holtgreve, productora del canal alemany NDR.

Això no és Suècia es va estrenar amb vora un 20% de quota de pantalla en l’emissió tradicional a TV3 i ha estat un dels continguts més vists de la plataforma 3Cat seguint el ritme d’emissió setmanal. També s’ha mirat molt a RTVE Play, la plataforma de televisió a la carta pública espanyola, que va estrenar tots els episodis de cop. A Finlàndia, s’ha estrenat a la plataforma Areena amb el títol Kaukana Ruotsista, que vol dir “Lluny de Suècia”, i a Suècia s’estrenarà en horari de màxima audiència a la televisió pública aquesta primavera.

Al final de l’article, l’autor repassa alguns dels envits de l’audiovisual català quaranta anys després de la creació de TV3, amb un context de màxima competència: “Trigarem un temps fins que el sector del cinema català es diversifiqui cap a la televisió o s’ampliï com un profund grup de talent. Aquest procés no serà d’un dia per l’altre, reconeix Garcia, però ens diu que Això no és Suècia ha mostrat el camí.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any