Fa uns anys van sorprendre el món amb una broma que posava sobre la taula la fal·làcia de les anomenades ‘teràpies alternatives’: es van inventar una pseudociència i li van trobar un nom adequat a allò que explicaven que pretenien vendre: havia nascut el fecomagnetisme, i es fonamentava, efectivament, en els excrements humans. En el seu moment van relatar l’experiència al llibre El arte de vender mierda. El fecomagnetismo, la homeopatia y otras estafas (Laetoli). Ara desenvolupen la seva tasca de divulgació i de denúncia des de l’Associació per a Protegir el Malalt de Teràpies Pseudocientífiques (APETP). Són Fernando Cervera i Mariano Collantes, joves biòlegs i activistes del coneixement:

—Com arribàreu al submon de les pseudociències?
—Fernando Cervera: Teníem una pàg web, enfocada a estudiants de biologia i d’altres carreres de ciència, i hi havia un fòrum. Una xica hi va preguntar què sabiem del biomagnetisme. Nosaltres, en eixe moment, teníem una idea que els ovnis no eren ciència, que l’homeopatia, tampoc, però no sabíem res més de pseudociències. Vam mirar i vam veure que no era una teràpia vàlida: la propugnava un personatge mexicà, Isaac Goiz, que afirmava que la sida o el càncer són malalties curables amb imants, ‘equilibrant el PH del cos’ i matant així virus i bacteris. Una bogeria. També utilitzava aquesta suposada teràpia per a curar malalties que no estan causades per virus ni bacteris, cosa ben curiosa.
—Mariano Collantes: Diuen que canvien el PH del cos amb imants. No recorde mai si diuen que en el PH àcid viuen els bacteris i, en el bàsic, els virus, o a l’inrevés, el cas és que ha d’estar tot neutre per matar-los.
—F. C.: Així que vam explicar que tot allò semblava una pseudociència, una estafa. I un home va respondre que no sabíem de què parlàvem. Jo, de broma, vaig acabar dient, al fòrum, que tot allò no tenia cap validesa, que era com si jo agafara la meua merda i la posara en una botella, obrira un establiment a ma casa i diguera: merda per a curar el que faça falta! Mariano, després, a la cafeteria de la universitat, em va dir que podríem crear una paròdia. I pensat i fet. Vaig fer una pàgina web. I la vaig omplir gràcies a aquella taula de Fernando Frías que permet combinar frases per generar textos pseudocientífics.

—L’heu reproduïda al llibre. Molt aclaridora. Agafant una frase de cada columna pots combinar segons convingui: ‘És una teràpia / orgànica / que potencia les facultats d’autocuració del cos mitjançant / l’ajustament dels canals espirituals  per a optimitzar el flux d’energies / superant els vells esquemes de la medicina oficial’. Per exemple.
—M. C.: I vam mirar què tenen en comú les pseudociències. Per exemple, ‘metges’ de nom diferent del del país on ets. Per a zones angloparlants, posa-hi un alemany.

—Que dóna prestigi.
—F. C.: O també indi.
—M. C.: Exòtic. Que siga molt antic i alhora molt modern. Nosaltres dèiem que l’última tecnologia ens havia permès desenvolupar aquest mil·lenari procediment. Ah, era nou o era vell? Ho teníem tot. I hi vàrem incloure ‘amiemfuncionisme’, també: testimonis, tots inventats, amb fotos dels nostres amics o d’internet: jo m’he pres una pastilla de caca i ara puc fer natació millor. Coses així. Per explicar que la fecomagnetoteràpia funcionava.

—En què consistia la vostra teràpia fecomagnètica?
—F. C: La veritat és que no sabria dir-ho concretament perquè a cada lloc dèiem una cosa diferent [riu].
—M. C: Però, bàsicament, afirmàvem que mesclàvem la caca i els efectes dels imants en quantitats homeopàtiques: és a dir, ho diluíem per a potenciar-ne el poder. El llenguatge confús és característica de les teràpies alternatives, és parlar en cercles sense dir absolutament res. Que per a què serveix? Has de pensar que això és una teràpia holística que tracta la persona com un tot i no com un número, que t’ajuda a l’equilibri. Et sona?

Dèiem que mesclàvem la caca i els efectes dels imants en quantitats homeopàtiques, que ho diluíem per a potenciar-ne el poder.

 

—F. C.: Fa anys que em faig passar per malalt de diverses coses per a agafar informació d’aquests centres: mai m’han dit ‘no et podem ajudar’. Mai. I els he dit que tenia càncer, sida, esclerosi múltiple… Una vegada, fins i tot, que era homosexual, que si em podien ‘curar’. Mai m’han dit que no.

—Per semblar pseudocientífics, expliqueu, s’ha de ‘criticar la medicina moderna, inventar branques inexistents de la ciència, oferir testimonis de persones curades i relacionar la nostra pseudociència amb d’altres de més ben assentades, com per exemple l’homeopatia o el biomagnetisme’.
—F. C.: Tal com raja. Amb això vens merda a preu d’or o dius que el càncer té un origen psicològic.

—I els metges ‘descobridors’ del fecomagnetisme, d’on els vau treure?
—M. C.: Hugh Nielsen i Leslie Laurie. Combinàrem els noms de dos actors: el que fa de doctor House a la sèrie i el que fa de doctor Rumack a ¡Aterriza como puedas!. Ells van extreure les propietats positives de la caca, plena d’electròlits i nutrients, i les van potenciar mitjançant la utilització d’imants. A més, per a estimular-ne el poder curatiu, ho diluíem homeopàticament.

—Una dilució, i de la dilució un altra, i d’aquesta una altra fins…
—M. C.: Fins que ja no en quede res.
—F. C.: Encara que no especificàvem a quantes dilucions estava.
—M. C.: I tampoc l’origen de la caca. Mai ningú no ens ho va preguntar.
—F. C.: De fet, teníem un pacte: si algú ens preguntava si tot allò era una parida, li hauríem dit que sí, que  ens ho havíem inventat. No va passar mai,

—I això que vàreu deixar pistes.
—F. C.: Moltes. El doctor Leslie, per exemple, era un home d’edats diferents, negre o blanc, segons l’apartat de la pàgina web que mirares. Les fotografies dels productes fecomagnetopàtics eren tretes d’internet. En recorde una on hi deia ‘crema de manzana’. però era igual.
—M. C.: Fernando sempre deia que havia de ser tot molt cutre, perquè si haguera estat ben muntat, el mèrit haguera estat nostre per l’engany. No. La idea era que fóra molt d’estar per casa, perquè després es vegera encara més el rídícul de no haver despertat sospites de ningú. Jo gastava també el meu accent argentí, per allò del toc exòtic que dèiem. I quan parlava amb la gent em feia encara més argentí, i contava historietes aborígens. Com que sóc del nord i allà es parla guaraní, utilitzava les quatre paraules que conec. I funcionava.

—Vàreu arribar a participar a la fira esotèrica i alternativa de Madrid.
—M. C.: La idea era denunciar tot el muntatge que hi ha darrere de les teràpies alternatives. Als altres ‘terapeutes’ mai no els va importar com de ridícula fóra la nostra teràpia: ens deixaven local per a fer xerrades, volien fer activitats conjuntes, convidar-nos a conferències… No importa si el que tu dius és exactament el contrari del que jo dic, som terapeutes alternatius i ja està.
—F. C.: Quan ens van demanar el currículum per a la xerrada que hi havíem de fer, els vaig enviar una frase dient jo sóc fecomagnetòpata i homeòpata i ell, fecomagnetòpata i biomagnetòpata; en teniu prou o voleu un currículum de veritat? I em van respondre que ja estava bé. En fi, vàrem anar a les seues fires alternatives amb la nostra pseudociència, dient que podíem curar amb merda. Van arriba a incloure el nostre fecomagnetisme a les seues pàgines web, amb etiqueta pròpia, entre l’homeopatia i l’acupuntura.
—M. C.:  Entràrem al mercat de teràpies alternatives. Contactàrem amb pàgines que venen productes d’aquest estil i ens deixaven vendre la nostra caca. Tot era molt senzill. Publicar a les seues revistes? És clar! Pagant, cap problema. No et fa falta dir la veritat, et fa falta tenir, jo què sé, cent-cinquanta euros. I ja està, ja pots dir que  fregant-te caca a la cara et cures els problemes de cutis, que això dèiem nosaltres.

—Sembla una història graciosa, i l’expliqueu de forma molt amena, però en realitat és una denúncia que no en fa gens, de riure.
—M. C.: No, és un tema molt seriós.
—F. C.: Al començament  sí que era una broma. Però després vam veure que no. Que hi ha gent enganyada cada dia. Gent que es mor.
—M. C.: Recorde un home allà a la fira, que tractava amb ‘energia quàntica’, deia. Que cobrava seixanta euros per sessió. I, xerrant, xerrant, ens va dir que tractava una dona amb càncer de pulmó, i que la curaria. I un xic amb sida. I t’adones que hi ha gent que pot morir per culpa de tot això. Després ens assabentàrem del cas de Mario Rodríguez, un xic que estudiava Física a la nostra universitat i que, per una pseudoteràpia, va abandonar el tractament contra la leucèmia. I muigué. I justament el pare de Mario, Julián, es posà en contacte amb Fernando arran del llibre, i així començà l’associació per a protegir el malalt.
—F. C.: José Ramon Llorente, es diu aquest tipus que va ‘tractar’ Mario Rodríguez. Diu que cura el càncer amb vitamines. Li pagues i fa de tot. Suposadament. Teràpia ortomolecular, és la seua. Diu que qualsevol malaltia és produïda per un desequilibri de vitamines. I te n’apliquen una quantitat bestial. En canvi, el biomagnetisme diu que l’origen de la malaltia és…
—M. C.: …el desequilibri del PH. També hi ha la bioneuroemoció, d’Enric Corbera: són les emocions, que et generen la malaltia. I de fet diu que si tens un conflicte amb la teua parella et pot causar càncer de mama. Això pot abocar també a comportaments sectaris, trencament de les relacions d’amistat o familiars… De fet, calen estudis per determinar quanta gent mor o es desvia del tractament per culpa de les pseudociències.

El Col·legi de Metges de València sap que té gent que promet detenir l'esclerosi múltiple amb agulles d'acupuntura, i diu que li pareix bé.

 

—F. C.: Més enllà del problema d’abandonament del tractament, hi ha ‘teràpies’ que poden causar problemes. No són innòcues. Mira la hidrocolonteràpia…

—Hidro… colon… ostres, sí?
—F. C.: Sí. Diuen que els antics egipcis van descobrir que els aliments es poden podrir a l’intestí i bla bla bla. I ara, literalment, agafen una mànega d’entrada i una d’eixida, la posen al cul, i hi fan circular… fins a setanta litres d’aigua! Aquí a València, hi ha un metge, Rafael Torres, que és membre de la Junta Directiva del Col·legi de Metges, que practica això. Pareix mentida, però és que a València tenim metges que a les seues clíniques venen acupuntura dient que poden detenir l’esclerosi múltiple! Hem denunciat la situació al Col·legi de Metges i n’acabem de rebre resposta oficial: que no hi ha cap problema, ni deontològicament ni legalment. És a dir: el Col·legi de Metges de València sap perfectament que té gent prometent aturar l’esclerosi múltiple amb agulles d’acupuntura, i diu que li pareix bé.
—M. C.: Les teràpies alternatives tenen quatre perills diferents: l’abandonament de la teràpia, el mal que puga produir la teràpia mateixa, el mal econòmic, i el mal ètic (perquè hi ha gent divulgant mentides). I entre elles s’alimenten. Aquesta era una de les denúncies que volíem fer: no importa com de ridícula siga la teràpia: entre ells es donaran suport. Si l’homeopatia està en les farmàcies, ja és bo per a totes les altres: els dóna una pàtina de respecte a totes.

—No hi ha control?
—M. C.: Hi ha mecanismes de control, però no en fan cas. Només que es respectara la legislació vigent es faria molt. Els locals on practiquen tot això han d’estar registrats com a centres sanitaris, hi ha d’haver un metge al front i el codi deontològic estableix que només poden oferir teràpies avalades científicament. No podrien ser-hi, per tant, però ho trobes per tot arreu.
—F. C.: Qualsevol farmacèutic hauria de saber què pot vendre i què no, què és legal i què no. Mira, una cosa que es fa dir  medicament, com per exemple el Sedatif, del laboratori Boiron, que diu que és ‘medicament homeopàtic’. Doncs si es diu medicament ha d’estar registrat com a tal a l’agència del medicament. I no hi és. No n’hi ha cap d’homeopàtic, de fet. És a dir, vas a la farmàcia i t’hi venen una cosa que és il·legal.
—M. C.: Des de l’associació fem el que podem. De vegades, però, denuncies i… quedes anys esperant la resolució.
—F. C.: A l’Ajuntament de Burjassot, per exemple. Li hem presentat un informe dels centres que té sense el registre de centre sanitari. A més, ofereixen des de la cura del càncer al tractament de la diabetis tocant-se els peus, amb la coneguda reflexologia podal. Dos anys després encara esperem que l’Ajuntament hi faça alguna cosa.

—També denuncieu que aquestes estafes troben altaveus mediàtics.
—F. C.: Nosaltres parlem d’una paròdia que va tenir feedback, però els casos reals, Corbera, Pàmies… són igual de ridículs o més: Enric Corbera, que si el teu marit no et vol et pot causar càncer de mama; Josep Pàmies, que les injeccions d’aigua de mar tenen la mateixa validesa que fer transfusions de sang! Una persona es presenta als mitjans de comunicació com a expert en molts temes, afirma que en vint anys serem immortals, i l’entrevisten a tot arreu! sense verificar la formació que té o que no té, ni d’on treu les coses estrafolàries que diu.
—M. C.: Si un diu que cura passant ratolins per l’esquena, pot guanyar-se una entrevista, i així guanya també reputació, pot mostrar el seu pas pels mitjans com una credencial. És com si en temes de ciència no hi haguera filtre, a la premsa.
—F. C.: Fa molt de mal el concepte d’equidistància. Ara estan de moda els terraplanistes. Imagineu les notícies del temps dient: primer el temps segons la ciència i ara segons els terraplanistes, que ells també tenen les seues teories de com funciona la dinàmica de l’oratge. Però és que, en ciència, qualsevol opinió no té validesa: s’ha de fonamentar. En ciència, i més en temes de salut, el que importa és l’evidència. No pots posar al mateix nivell un astrofísic i un youtuber que diu que la Terra és plana.

—Heu explicat que hauríeu pogut guanyar diners amb això.
—M. C.: Sense dubte. Boiron, el major fabricant d’homeopatia, guanya milions d’euros.
—F. C.: Més que dedicant-nos a la ciència, segur. I, a banda dels diners, que hi són, hi ha el benefici social. Posem un cas: Josep Pàmies, que és un pagès de Balaguer. No té res de roïn, és clar, ser pagès: el meu pare, per exemple, n’era. Però el meu pare no és invitat a conferències a mil llocs ni té gent que el considera com un déu. Imagina’t, un home que lluita contra les farmacèutiques, que té la cura de l’èbola! És una personalitat pública, no?

—Penseu, però, que s’ha avançat en coneixement de què són les pseudociències, des que inventàreu el fecomagnetisme fins ara?
—M. C.: Mai és prou quan hi ha gent morint-se. Però és millor que abans. Almenys pel que fa a la comunicació.
—F. C.: En altres àmbits encara estem en la prehistòria. En l’àmbit social hem fet avenços. El moviment Farmaciència, per exemple, ha sotragat moltes consciències dins de l’àmbit farmacèutic. Però estem encara molt endarrerits quant a l’aplicació de la llei.

—Us heu trobat reaccions per part dels pseudocientífics?
—F. C.: Bé, ens han acusat de formar part d’una conspiració judeomasònica, d’estar a sou de les farmacèutiques, de treballar per a l’Opus Dei per a evitar la immortalitat. Coses així.
—M. C.: La fira esotèrica ens va dir que ens denunciaria. Aquella gent que oferia estands per vendre varetes de cristall radiònic per a afavorir l’autocuració. A cent cinquanta euros.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]