La notícia de l’assassinat de l’ambaixador rus a Turquia mentre inaugurava una exposició fotogràfica, ha donat la volta el món, i amb ella, les impactants imatges de l’assassí pistola en mà. Darrere aquestes instantànies hi ha un fotògraf, Burhan Özbilici, i va aguantar estoic per acabar la seva feina. ‘Vaig trobar una cobertura parcial darrere d’una paret i vaig fer la meva feina: fer fotografies’, explica a Associated Press, l’agència de notícies per la qual treballa.

‘Quan vaig arribar a l’exposició, els discursos ja havien començat. Després, l’ambaixador rus, Andrei Karlov, va començar a fer el seu discurs. Em vaig acostar a ell per a fotografiar-lo, pensant que les imatges podrien ser útils per a futurs reportatges sobre les relacions entre Turquia i Rússia’ (…) Recordo haver pensat que tenia una aparença tranquil·la i humil’, explica Özbilici.

A continuació detalla com es van produir els esdeveniments que van acabar amb la mort de l’ambaixador: ‘Després es van produir els trets, i el pànic es va apoderar del públic. El cos de l’ambaixador era a terra, a pocs metres de mi. No podia veure cap rastre de sang al seu voltant; crec que havia rebut algun tret a la part posterior. Vaig tardar uns segons per adonar-me del que havia succeït. Un home havia mort davant meu; una vida havia desaparegut davant dels meus ulls. Em vaig moure cap enrere i cap a l’esquerra, mentre l’home armat assenyalava amb la pistola a la gent que es refugiava a la part dreta de l’habitació. Vaig pensar que podria ser un militant txetxè. Però la gent va dir més tard que estava cridant sobre la ciutat siriana d’Alep (…) També va cridar ‘Allahu Akbar‘, però no podia entendre la resta del que va dir en àrab. Va caminar al voltant del cos de l’ambaixador, trencant algunes de les fotos que pengen a la paret.’

Özbilici explica que la situació, òbviament, el va espantar, però tanmateix, va aprofitar que l’atacant es dirigia cap a altres assistents per enquadrar-lo a través de l’objectiu de la càmera reflex: ‘Estava, per descomptat, espantat i sabia que corria perill si es girava cap a mi. Però vaig avançar una mica i el vaig fotografiar mentre intimidava els assistents. Vaig pensar: Sóc aquí. Encara que estigui ferit o mort, sóc periodista. He de fer la meva feina. Hauria pogut córrer sense fer les fotos… Però no tindria una resposta adequada si la gent després em preguntés: Per què no vas fer les fotos?’

I acaba reflexionant: ‘Quan vaig tornar a l’oficina per editar les meves fotos, em vaig quedar molt sorprès en veure que l’atacant estava dempeus darrere de l’ambaixador mentre parlava. Com un amic, o un guardaespatlles’

Ací podeu veure totes les fotos que va capturar Burhan Özbilici.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb