Enric Casasses.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

De primer, El nus la flor va ser una llibreta. Després, va ser una composició musical de Daniel Ariño amb paraules d’Enric Casasses. Finalment, va ser publicat en llibre per Edicions Poncianes, amb una edició molt acurada, a la darreria del 2018. Durant aquest 2019, l’espectacle musical, amb Daniel Ariño al piano, la soprano Maria Mauri i la veu d’Enric Casasses, s’ha passejat per força indrets, del Festival de Jazz de Terrassa al Monestir de Pedralbes. I Casasses en solitari, dient poemes del llibre, no ha parat tampoc de voltar. Ha estat destacat amb el premi de la crítica catalana i ara amb el premi Lletra d’Or.

Ja ho va dir ell mateix a la periodista Anna Zaera, que el va entrevistar per a VilaWeb: ‘Aquest llibre m’està fent un efecte nou respecte de tot allò que he fet abans. Tinc la sensació que ha sortit amb bona estrella.’

O com també exposa ell mateix més detalladament: «Aquest llibre és un moment vital d’uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un poema del món que va agafant totes les formes i tons i estats d’ànim… i tan aviat parla de l’amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i sàtira i sarcasme de les coses i de les opinions literàries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d’assaig, d’aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada, (tocant de peus a terra, sí, però el terra què és? on és?).»

Ara que s’acaba de saber que ha estat destacat amb la Lletra d’Or, tan estimat pels escriptors i editors per la seva singularitat i el prestigi que ha anat adquirint al llarg del temps, recordem El nus la flor i en reproduïm uns poemes.

La llibreta d’Enric Casasses.

El jurat del guardó té la particularitat que no supera els cinquanta anys i que cada vegada que algun membre és a punt d’assolir-los, passa el relleu a algú més jove, vinculat sempre a les lletres en sentit ampli. Actualment, el jurat és format per Salvador Macip, Sebastià Alzamora, Núria Cadenes, David Plana, Míriam Cano, Llucia Ramis, Sílvia Bel, Andreu Gomila i Jordi Nopca. És tradició que en el transcurs d’un dinar el joier Manel Capdevila i Coral lliuri el premi, un botó de solapa d’or que representa la lletra grega fi (Φ), símbol clàssic de l’equilibri.

Alguns poemes d’El nus la flor:

ELS 2 POEMES

Primer
vols trobar el poema que ja hi era
que el primer cop que el sentis
ja et soni de sempre
i després
vols fer-te, inventar-te un poema
de cap i de nou i que no s’ha mai vist
i que obre un vet aquí bell i nou a l’ànima
i a sobre pretens
que coincideixin tots dos
mot per mot.

COM

EN PRESENT D’INDICATIU

Com agafaràs les coses?
Com vinguin.
Com els hi plantaràs la cara?
Com pugui.
Com em miraràs, a mi?
Com vulguis.

EN INFINITIU

Com més m’estrenys, més m’eixamplo

C

A

N

   V I

Engego rostos
avall impostos
del rei, injustos,
al riu, disgustos,
i amb quatre trastos
munto contrastos
no gens modestos
de manifestos
alegretristos
i en sense cristos.

                          dilluns al vespre

 

PRIMER MOMENT DE PRIMAVERA
AL MARESME
EN UNA CASA ABANDONADA

Cel i mar, migdia en punt.
La casa oberta al cim del puig, rampa de llançament.
Les figueres de moro a la teulada, amics que saluden.
L’escampall de flors, joia i goig.
L’atzavara, bestiassa amorosida, sota els pins.
El garrofer, garrofer.
I el meu cor, diamant
petat en mil bocins.

QUÈ VINDRÀ

                             Als visionaris: pujols, dalí…

Primer veia visions, després vaig passar a sen-
tir veus i ara ja sento olors… vaig baixant a poc
a poc l’escala dels éssers, dels senys, dels anys…
potser aviat sentiré sensacions tàctils… i al final,
em dirigiré cap a la llibertat definitiva tastant
gustos.

 

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.