Una nova investigació genètica al Pacífic revela troballes sorprenents sobre els primers navegants del món

Tenien estructures poblacionals matrilocals en què les dones romanien a les seves comunitats després del matrimoni, i els homes es traslladaven per viure amb la de les seves esposes

VilaWeb
Redacció
20.07.2022 - 00:25
Actualització: 20.07.2022 - 11:46

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Una nova investigació genètica realitzada en illes remotes del Pacífic ofereix noves dades sobre l’ascendència i la cultura dels primers navegants del món, com ara l’estructura familiar, els costums socials i les poblacions ancestrals dels habitants actuals.

El treball, descrit a la revista Science, revela cinc migracions fins ara no documentades en una subregió d’aquesta zona i suggereix que fa entre 2.500 i 3.500 anys els primers habitants d’aquestes illes del Pacífic -incloses Guam, a la regió septentrional, i Vanuatu, a la sud-occidental- tenien estructures poblacionals matrilocals en què les dones romanien gairebé sempre a les seves comunitats després del matrimoni, mentre que els homes es traslladaven amb més freqüència fora de la comunitat de les seves mares per viure amb la de les seves esposes.

Aquesta pràctica és diferent de la de les societats patrilocals, on les dones són les que més abandonen la seva pròpia comunitat. Aquestes troballes donen suport a la idea que els primers navegants del món s’organitzaven a través de llinatges femenins.

Els resultats provenen d’una anàlisi del genoma de 164 individus antics de fa 2.800-300 anys, així com de 112 individus moderns. Ho ha publicat un equip d’investigadors codirigit pels genetistes de Harvard David Reich i Yue-Chen Liu, Ron Pinhasi, de la Universitat de Viena, i Rosalind Hunter-Anderson, una investigadora independent que treballa a Albuqueque, Nou Mèxic.

“És un regal inesperat poder conèixer patrons culturals a partir de dades genètiques”, ha dit David Reich, professor del Departament de Biologia Evolutiva Humana i catedràtic de genètica de la Facultat de Medicina de Harvard. “Avui dia, les comunitats tradicionals del Pacífic tenen estructures poblacionals tant patrilocals com matrilocals, i hi havia un debat sobre quina era la pràctica comuna a les poblacions ancestrals. Aquests resultats suggereixen que en els primers marins, la matrilocalitat era la norma”.

L’anàlisi genètica va comparar els primers marins de Guam, Vanuatu i Tonga -que van viure fa entre 2.500 i 3.000 anys- revelant que les seves seqüències d’ADN mitocondrial, que els humans només hereten de la seva mare biològica, diferien gairebé del tot mentre compartien molt més la resta del seu ADN. L’única manera que això passi és que els emigrants que van abandonar les seves comunitats per casar-se amb altres de noves fossin gairebé sempre homes.

“Les femelles certament es traslladaven a noves illes, però quan ho feien formaven part de moviments conjunts de femelles i mascles”, explica Reich. “Aquest patró d’abandonament de la comunitat ha d’haver estat gairebé exclusiu dels mascles per explicar per què la diferenciació genètica és molt més gran a l’ADN mitocondrial que a la resta del genoma”.

El nou estudi d’un equip interdisciplinari de genetistes i arqueòlegs quintuplica el conjunt de dades d’ADN antic de la vasta regió del Pacífic anomenada Oceania Remota, el darrer lloc habitable de la Terra a ser poblat. A més, aporta sorprenents dades sobre l’extraordinària complexitat del poblament d’una de les subregions principals de l’Oceania Remota.

Els humans van arribar i es van estendre per Austràlia, Nova Guinea, l’arxipèlag de Bismarck i les illes Salomó fa 50.000 anys, però no va ser fins fa 3.500 anys que els humans van començar a viure a l’Oceania Remota per primera vegada després de desenvolupar la tecnologia per creuar aigües obertes en canoes úniques de llarga distància.

Aquesta expansió va incloure la regió anomenada Micronèsia: unes dues mil petites illes al nord de l’Equador que inclouen Guam, les Illes Marshall, les Illes Carolines, Palau i les Illes Mariannes del Nord.

Durant molt de temps ha estat un misteri les rutes que va seguir la gent per arribar a la regió. La revelació de cinc corrents migratoris cap a Micronèsia ajuda a aclarir aquest misteri i els orígens de la població actual.

“Aquestes migracions que documentem amb l’ADN antic són els esdeveniments clau que donen forma a la història única d’aquesta regió”, ha dit Liu, becari postdoctoral al laboratori de Reich i autor principal de l’estudi. “Algunes de les troballes van ser molt sorprenents”.

De les cinc migracions detectades, tres procedien de l’Àsia oriental, una de la Polinèsia i una d’ascendència papú procedent de la franja nord de Nova Guinea continental. L’ascendència indígena de Nova Guinea va ser una gran sorpresa, ja que un corrent diferent d’aquesta migració -una de Nova Bretanya, una cadena d’illes a l’est de Nova Guinea- va ser la font de l’ascendència papú al Pacífic sud-occidental i a Micronèsia central.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes