franquista

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
Terrorisme.
El portaveu d’Unides Podem al Congrés espanyol, Pablo Echenique, ha refusat d’investigar la relació entre Felipe González i els GAL, demostrada amb un informe de la CIA, tot adduint que tothom sap què va passar. En part té raó. Hi ha molta gent que no té cap dubte que la X dels GAL és l’ex-president del govern espanyol, però no ha estat mai jutjat per aquest delicte. La investigació es va aturar en el ministre José Barrionuevo i el secretari d’estat, Rafael Vera, que van assumir disciplinadament el paper de caps de turc. Van ser condemnats a deu anys de presó, però només en van complir tres mesos i mig gràcies a un indult del govern de José María Aznar. A l’hora de protegir el terrorisme d’estat no hi ha ideologies.

Durant molt de temps criticar els GAL era fer apologia del terrorisme o ser sospitós de simpatitzar amb ETA. Hi ha hagut censura, pressions a periodistes, amenaces i molts, molts silencis mediàtics. Ara ETA ja no existeix i no hi hauria d’haver motiu per a no aclarir els fets fins al final, perquè parlem de salut democràtica. No és un fet del passat, és una necessitat del present, perquè les clavegueres de l’estat no es creen ni es destrueixen, es transformen. La impunitat per a fer els GAL és la mateixa que va permetre l’Operació Catalunya per a enfonsar la reputació dels dirigents independentistes o per a amagar la relació entre el cervell dels atemptats del 17-A, l’imam Es-Satti, i el CNI. La fossa sèptica és la mateixa, governi qui governi, i no es buida mai.

La llei que impedeix d’investigar aquests fets és la llei de secrets oficials aprovada el 6 d’abril de 1968, en ple franquisme, modificada el 7 d’octubre de 1978, fins i tot abans de l’aprovació en referèndum de la constitució espanyola, i és clarament antidemocràtica. La llei conté paràgrafs memorables més propis d’una dictadura que no d’una democràcia. Quan parla d’investigar secrets d’estat diu: ‘És innegable la necessitat de posar limitacions, quan precisament d’aquesta publicitat es podria derivar perjudici per a la causa pública, la seguretat de l’estat o els interessos de la col·lectivitat nacional.’

El PNB ha demanat de reformar aquesta llei per adaptar-la a una democràcia del segle XXI, però fins ara la seva petició no ha estat escoltada i tornarà a presentar-la la setmana que ve al congrés. És possible que trobi el suport dels independentistes catalans i bascs, però la cosa més interessant serà la resposta que hi donin el PSOE i Podem, sobretot després de la presa de posició d’Echenique, que fins i tot ha considerat una mera ‘distracció’ una possible investigació, perquè diu que taparia el desplegament de les mesures socials que impulsa el govern progressista. La reacció de Podem és contradictòria amb la petició d’una comissió d’investigació del rei emèrit Juan Carlos I: també tothom sap què va passar. La demanen sabent que no reeixirà, perquè el PSOE s’hi oposa, i el marc legal ho impedeix. La constitució espanyola blinda el rei qualificant-lo d’inviolable i la llei de secrets oficials protegeix la guerra bruta de l’estat.

El problema d’amagar-se en l’excusa que tothom sap què va passar és molt perillós, perquè paralitza qualsevol revisió històrica de la guerra bruta o del franquisme. Amb el mateix argument, es pot dir que tothom ja sap què va passar durant la dictadura franquista, i no cal fer polítiques de memòria històrica. O també es pot dir que ja se sap què va passar amb els atemptats del 17-A a Barcelona i no investigar la relació de l’imam Es-Satti amb el CNI, que encara no s’ha aclarit del tot, com explica el pare d’una de les víctimes, Javier Martínez, en aquesta entrevista de VilaWeb. L’argument que ja sabem què va passar és profundament reaccionari perquè nega el dret de saber la veritat a les víctimes d’uns fets emparats legalment per una llei franquista sobre els secrets d’estat. Després no cal que Podem s’escandalitzi perquè Billy el Nen morís al llit ni faci escarafalls amb la monarquia, perquè s’ha convertit en un disciplinat deixeble del règim del 78.

MÉS QÜESTIONS
El Botànic compensarà econòmicament el personal sanitari. El govern valencià estudiant la manera de compensar econòmicament el personal sanitari i social durant la pandèmia de coronavirus, però encara no ha concretat com. L’anunci l’ha fet Ximo Puig durant la sessió de control a les Corts. En resposta a la presidenta del PP, Isabel Bonig. Puig ha deixat clara la voluntat de l’executiu valencià d’atendre aquesta petició i més, i ha afegit que ho podran fer gràcies, en part, al fons no reemborsable de 16.000 milions d’euros creat pel govern espanyol per a les comunitats autònomes. La dirigent popular ha lamentat la diferència salarial entre els metges acabats de llicenciar que lluiten contra la pandèmia, i que guanyen 1.121 euros el mes, i els assessors del Consell, que n’obtenen 2.300. Durant la sessió de control, el PP ha estat molt crític amb la gestió de la Generalitat i ha anunciat que presentaria una proposició no de llei per a retallar a la meitat els assessors de la Generalitat, rebaixar els salaris dels alts càrrecs i eliminar organismes que a parer del PP són innecessaris. Unes retallades que, segons els càlculs de Bonig, significaran 700 milions d’euros per a lluitar contra la pandèmia. Puig s’ha defensat d’aquestes crítiques amb contundència i ha recordat que aquesta gestió ha permès de tenir material de protecció i que la incidència del virus al País Valencià ha estat la més baixa de l’estat espanyol. A més, ha garantit que la Generalitat es prepara per a afrontar un eventual rebrot amb més facilitat i ha detallat mesures de contractació de personal i de mitjans sanitaris.

El govern espanyol afegeix deu vols més al pla pilot per a turistes alemanys a Mallorca. El Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme espanyol ha dictat una ordre per a afegir deu vols més al programa pilot de les Balears que té l’objectiu de portar turistes procedents d’Alemanya. L’ordre, publicada aquest dijous al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), preveu deu noves rutes aèries programades entre avui i dissabte. Són vols procedents de diversos aeroports alemanys, entre els quals Frankfurt i Munic, tots amb destinació a Palma. En concret, es preveu l’arribada de tres vols avui mateix, tres demà i quatre despús-demà. El 15 de juny van començar a arribar a les Balears els primers turistes alemanys dins aquest programa pilot. Fins a final de juny es preveu que arribin 10.900 turistes procedents d’Alemanya, que no hauran de passar quarantena.

ERC demana l’abstenció a la segona tanda de les municipals de Perpinyà. Esquerra Republicana de Catalunya Nord demanarà l’abstenció a la segona tanda de les eleccions municipals de Perpinyà i no vol donar suport a Jean-Marc Pujol per evitar una possible victòria de l’extrema dreta. La majoria de partits d’esquerres han preferit demanar el vot per Jean-Marc Pujol o bé han cridat a votar contra Louis Aliot, el candidat de Rassemblement National, que va guanyar a la primera tanda. Esquerra ha afirmat que refusa tant l’extrema dreta com la dreta extrema, en referència a Pujol. A la primera volta, ERC formava part de la llista d’esquerres i ecologista l’Alternative, encapçalada per Caroline Forgues. Aquesta aliança de partits, col·lectius veïnals i gent a títol individual, defensava una municipalitat de progrés social, cultural i polític a la ciutat, però només va obtenir un 6,58% dels vots a la primera tanda. L’Alternativa ha lamentat no haver aconseguit una entesa amb Europa Ecologia – Els Verds (EELV) i el Partit Socialista (PS) per formar una candidatura d’esquerres més forta. Aquesta unió no ha estat possible i, malgrat un resultat del 14,51%, EELV s’ha retirat del segon torn. Esquerra ha criticat la cap de llista, Agnès Langevine, acusant-la d’haver fugit per covardia i de dinamitar la unitat de les esquerres.

LA XIFRA
2 vots en contra del suplicatori del Tribunal Suprem espanyol a Laura Borràs han estat emesos a la comissió del diputat del Congrés. Són els de Junts per Catalunya i el del PNB. ERC ha optat per no votar. El suplicatori ha estat aprovat amb els vots del PSOE, PP, Vox i Ciutadans i ara ha de ser el ple de la cambra qui dijous de la setmana que ve faci la votació definitiva.

TAL DIA COM AVUI
El 18 de juny de 1938 els líders independentistes indis Jawaharlal Nehru i Indira Gandhi visitaven Barcelona amb el president Lluís Companys per a donar suport a la Segona República.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.