“Els joves de València criden els joves de tot el País Valencià. Els cridem per ajuntar-se en un aplec de coneixença, d’amistat, de germanor. Perquè cal conèixer-nos tots els qui sentim la valencianitat amb força de contemporaneïtat exigent; és a dir, no sols com unes idees i uns sentiments romàntics, sinó, més encara, com una tasca urgent i enamorada”. 

D’aquesta manera, amb eixa il·lusió, amb eixa convicció es convocava al jovent valencià al primer aplec valencianista, el 1960 a la ciutat de Llíria. I és que els Aplecs són i han estat per al valencianisme polític un dels seus músculs més forts, un dels seus motors que bateguen amb més vitalitat. En plena foscor, en plena dictadura, els joves valencianistes es convocaren per a “recobrar la personalitat del País Valencià”. I, hui, ací continuem en peu, decidits i compromesos, cinquanta-sis anys després, per reivindicar el país dels valencians i de les valencianes, per reivindicar tot allò que ens fa ser país.

I tot plegat, ho hem de fer per l’opressió econòmica a què ens sotmet l’Estat espanyol. Una opressió i una subordinació cultural i lingüística que estem patint de fa molts segles, per part d’un Estat que mai, absolutament mai, no ha tingut cap intenció de ser plural de veritat, ni de tractar el poble valencià com mereix. Perquè que quede ben clar, lluny d’estereotips i de tòpics hipòcrites i interessats: el valencià és un poble innovador, de gent treballadora i emprenedora, que mai ningú no li ha regalat res i que tot allò que ha aconseguit ho ha fet pels seus mèrits propis.

El País Valencià pateix un infrafinançament injust que provoca que siguem un territori empobrit, encara que disposem de recursos propis. Ser espanyols, hui en dia, ens ix molt més car que als altres ciutadans de l’Estat; ens provoca allò que en termes domèstics diem “serioses dificultats per arribar a final de mes”. Tot i ser inconstitucional i absolutament insolidari —on sou els ara els acèrrims defensors de la “Sagrada Constitución” i de la solidaritat territorial??—, les persones que vivim al territori valencià estem castigats a tenir menys diners que la resta per a la nostra sanitat, per la nostra educació,  per als nostres serveis socials, per a invertir en la nostra economia productiva, per a les nostres infraestructures, per a la nostra cultura, per al nostre esport… Perquè, com hem comprovat manta vegades, no podem esperar res de Madrid. Fins quan estem disposats a pagar i callar?

Fa pocs mesos, el BLOC va eixir d’un congrés que ens hauria de marcar el camí del futur: la utopia de fer política de manera diferent, la utopia de la nova política, la del diàleg i el consens. Els pròxims anys, seran fonamentals per al nostre país. Quin BLOC volem i necessitem per construir el futur del País Valencià? Eixa ha de ser la pregunta que ens hem de fer com a militants del valencianisme polític. Perquè, en aquests moments i en aquesta situació política actual, el valencianisme del BLOC i COMPROMÍS som més necessaris que mai.

Jo ho tinc clar. La militància del BLOC, diria que també. Volem un Bloc Nacionalista Valencià que treballe per edificar un país europeu modern, capdavanter en les polítiques socials i alhora orgullós del seu passat i ple futur. Volem un BLOC que aposte sense complexos per un país que òbriga els braços a totes les persones, vinguen d’on vinguen, parlen com parlen, i hagen nascut on hagen nascut; i, sobretot, que tinga ben clar que el nostre futur com a país, com a col·lectivitat humana diferenciada i única l’hem de decidir nosaltres mateixos, els qui hem elegit viure en aquest trosset de món i volem continuar fent-ho. Altrament, correm un risc fatal: continuar oferint glòries sense més, i a canvi rebre incomprensió i tota mena de tractaments insolidaris i injustos. I un perill encara més greu: continuar diluint-nos fins deixar de sentir-nos poble. Un poble, un país, una nació d’Europa i del món que existeix i es reconeix, no ens cansarem de recordar-ho, si més no des del segle XIV.

Hui, i ja en són trenta-nou Octubres, la gent del BLOC ens tornem a trobar al Puig de Santa Maria. I ho fem cada any, perquè li ho devem a aquella joventut que el 1960 va cridar a recobrar el País Valencià que ens van furtar. Ho fem recordant i ennoblint la trajectòria de l’Associació de Juristes Dones d’Alzira, la dels companys i les companyes del Tempir d’Elx i la del nostre estimat Andreu Banyuls.

I també ho fem perquè representen la societat que volem per al País Valencià del segle XXI. I ho he de reconéixer, com a Portaveu Nacional del BLOC, donar, en aquest 2016, el BLOC d’Honor a Andreu Banyuls és una satisfacció immensa. Andreu representa com a bon patriota que és, el treball incansable i el compromís insubornable pel País Valencià i per la seua gent. Gràcies per tot Andreu!

La gent del BLOC tenim per davant una tasca ingent: la defensa dels interessos valencians i la recuperació de la dignitat del nostre poble. Des del govern de la Generalitat fins els Ajuntaments dels municipis, volem retornar-nos l’autoestima que els diferents governs antivalencians anteriors dels Rajoy, Rus, Rita, Camps, Fabra, Castedo i companyia ens han destrossat de manera irresponsable i miserable.

Al mateix temps, però, posem la política al servei de la ciutadania i millorem la vida de la gent. Eixe és el nostre pas ferm cap a la construcció del país que volem, un país per a les persones, el país dels valencians i les valencianes. Un País Valencià orgullós de si mateix, divers i plural, obert a tothom i exemple de convivència. Amb un valencianisme polític fort i cohesionat, tot és possible i està en les nostres mans!

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb