El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

Un estudi de l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) ha aconseguit d’eliminar selectivitat cèl·lules que expressen un oncogèn anomenat RAS i que està present en el 30% dels càncers humans. A l’estudi, encapçalat pel cap del Laboratori de Desenvolupament i Control de Creixement de l’IRB, Marco Milán, i publicat a ‘Cell Reports’, s’ha inhibit la capacitat de l’oncogèn de bloquejar la mort cel·lular, aconseguint així eliminar tumors malignes sense afectar el desenvolupament dels òrgans. Segons l’IRB, aquests resultats obren la possibilitat d’utilitzar teràpies combinades d’irradiació i d’administració d’inhibidors de la via de RAS per eliminar cèl·lules tumorals. Aquest oncogèn està activat en el 30% dels càncers humans, donat lloc a la proliferació i transformació de les cèl·lules tumorals, i fins al moment no s’havia trobat cap inhibidor efectiu per a aquesta proteïna.

El laboratori ha utilitzat la mosca del vinagre com a model per demostrar que els nivells alts de proliferació cel·lular induïts per RAS poden ser explotats terapèuticament amb l’objectiu de definir estratègies per eliminar específicament cèl·lules tumorals que expressin aquest oncogèn.

Segons Milán, ‘les cèl·lules RAS dupliquen el seu ADN molt ràpidament, per la qual cosa generen errors i danys a l’ADN’. Ara, ha afegit, han demostrat que RAS ‘bloqueja la reparació d’aquests danys’, però que l’oncogèn bloqueja la capacitat de matar una proteïna supressora de tumors. ‘Aquest és exactament el punt que hem explotat tant amb teràpia genètica com química’, ha assenyalat.

En l’estudi s’ha inhibit la capacitat de l’oncogèn de bloquejar la mort cel·lular, aconseguit d’aquesta manera eliminar, selectivament i per mort cel·lular, tumors malignes sense afectar el desenvolupament dels òrgans i de l’animal. Per a això, s’ha utilitzat un fàrmac que es recepta per al melanoma humà.

Les primeres autores del treball, Lada Murcia i Marta Clemente, han destacat que s’ha demostrat que ‘la radioteràpia, una font externa de dany a l’ADN, incrementa la sensibilitat de cèl·lules que expressen RAS a teràpia genètica’.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.