El poeta Rudhramoorthy Cheran (1960) és un dels autors que han plasmat amb més èxit la guerra civil a Sri Lanka i el genocidi tàmil (1983-2009). Després d’una vida en què ha presenciat els horrors del conflicte de prop, viatja arreu del món per lluitar ‘per la igualtat, contra la injustícia, per l’autonomia i l’autodeterminació’ per al seu poble i la resta, inclosa Catalunya.

Entrevistat per l’ACN durant una visita a Barcelona per presentar la seva antologia en la seva edició bilingüe castellà-tàmil, Siembra solo palabras, afirma que ningú no té dret de decidir els drets, llibertats i identitat dels catalans. ‘Ha de sortir d’ells’, afegeix. També defineix la sentència del judici del procés com un atac a la llibertat d’expressió.

Creu que la decisió del Suprem espanyol és ‘desafortunada’ i, segons ell, tant els jutges com el govern espanyol han interpretat la llei de manera problemàtica i errònia. Considera tant que l’opinió d’Amnistia Internacional sobre el veredicte és una declaració legal molt clara sobre per què està equivocat i com que Catalunya té tot el dret de demanar igualtat, justícia i autonomia. ‘Ningú no té el dret de dir que no, que tu no ets una nació i no et donarem autonomia i autodeterminació’, ha afegit.

Cheran també demana el mateix tracte per a la comunitat tàmil, que, segons ell, és discriminada pel govern de Sri Lanka. ‘L’estat pertany a la comunitat majoritària, és un estat majoritari, només per singalesos i budistes.’ Segons el World Factbook de la CIA, els singalesos representen tres quartes parts de la població, mentre que els tàmils no passen del 15%. Sosté que l’obligació constitucional d’Sri Lanka és protegir els singalesos i no la resta.

Del 1983 al 2009 l’illa es va veure immersa en una guerra entre el govern, controlat pels singalesos, i els Tigres Tàmils, una insurgència de l’ètnia homònima. Segons Cheran, a partir del 2006 el conflicte militar va derivar en un genocidi contra el poble tàmil. El 2009, el conflicte es va donar per acabat amb victòria per les forces governamentals. ‘Allò que ens va passar no es va reconèixer com un genocidi, sinó com una guerra civil sense testimonis’, diu el poeta, justificat per la geopolítica.

A més, apunta que no hi ha hagut justícia i que no mirar el passat és impossible. Sobre la memòria històrica, també sobre el debat sobre el llegat del franquisme, diu que ‘no es pot esborrar el passat, és ple d’injustícies’. Per aquest motiu, explica, ha escrit durant la seva vida sobre les últimes dècades a Sri Lanka: ‘La poesia no pot fer la revolució, però pot tenir un impacte per a despertar consciències i difondre el missatge a milers.’

Parlant del present, diu que la situació pels tàmils ara és pitjor després de les eleccions presidencials del 16 de novembre. El guanyador va ser Gotabaya Rajapaksa, ministre de defensa durant els últims anys del conflicte i, pel poeta, un dels màxims responsables del genocidi. Per ell, el resultat electoral és part d’un ‘ascens de l’autoritarisme, el discurs de l’odi i l’atac a la llibertat d’expressió’ arreu del món, també a Europa.

I, quant al futur, expressa que després de les eleccions, el futur dels tàmils és molt pessimista. Però en general envia un missatge d’optimisme al món i s’atreveix a esmenar el cèlebre adagio de Descartes ‘penso, per tant, existeixo’, i l’adapta: ‘Resistim, per tant, existim’.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb