08.03.2025 - 21:40
The Washington Post · Katharine Houreld i Elizabeth Dwoskin
El carregament secret de drons i míssils turcs acabava de ser lliurat a l’exèrcit sudanès. Un equip de Baykar, el fabricant d’armes més important de Turquia, era sobre el terreny per assegurar-se que el tracte es feia sense contratemps.
L’operació ha quedat registrada en una partida de documents –missatges de text, fotografies, vídeos i extractes bancaris– a què ha tingut accés de The Washington Post, publicats ara en exclusiva. Amb un nivell de detall sorprenent, els documents revelen com el gegant armamentístic turc ha ajudat a agreujar la devastadora guerra civil del Sudan, que segons l’ONU ha desfermat la pitjor catàstrofe humanitària del planeta.
L’any passat, Baykar, co-propietat del gendre del president turc, Recep Tayyip Erdogan, va subministrar armament per valor de 120 milions de dòlars, pel cap baix, a l’exèrcit sudanès. Això consta en el contracte a què ha tingut accés The Washington Post, juntament amb uns altres documents que aporten més detalls sobre la transacció.
Baykar és el principal proveïdor de drons de l’exèrcit turc, i també el principal exportador d’armament del país. El seu dron de gamma alta, el TB2, pot transportar més de 135 quilos d’explosius, i està construït amb molts components de fabricació nord-americana.
Un funcionari de l’ambaixada turca a Washington, que parla amb la condició d’anonimat per a tractar qüestions confidencials, explica a The Washington Post que “com a testimoni de les conseqüències de la intervenció estrangera al Sudan, Turquia s’ha abstingut de proporcionar cap mena d’ajuda a les parts d’ençà del començament del conflicte”.
Amb el pas dels mesos, la guerra civil del Sudan –que arribarà als dos anys el mes vinent– ha anat convertint-se en una batalla pel poder entre potències estrangeres, incloent-hi Rússia, l’Iran i, sobretot, els Emirats Àrabs Units (EAU). Però el rol de Turquia en el conflicte sovint s’ha passat per alt.
Les restriccions informatives fan impossible de quantificar amb exactitud el suport militar que han rebut els bàndols respectius de potències estrangeres. Però un informe finançat pel Departament d’Estat dels Estats Units i publicat l’octubre passat conclogué amb “certesa gairebé total” que 32 vols al país efectius entre el juny del 2023 i el maig del 2024 corresponien a transferències d’armament dels EAU a les Forces de Suport Ràpid (FSR), el grup paramilitar que lluita contra l’exèrcit pel control del país. Anteriorment, The New York Times ja havia informat que els emiratians havien pilotat drons xinesos des de l’altra banda de la frontera, al Txad, per recollir intel·ligència per a les FSR i escortar els enviaments d’armes als combatents del grup.
L’Iran, per la seva banda, ha facilitat drons a l’exèrcit sudanès, tal com revelà l’Observatori de Conflictes del Sudan l’octubre passat. Alhora, Amnistia Internacional va dir l’any passat que els dos bàndols del conflicte havien estat enxampats emprant armament de fabricació russa.
Els documents a què ha tingut accés The Washington Post també mostren com s’ha intensificat la competència entre els governs regionals pel botí de guerra. Durant les converses posteriors a la venda de drons, els executius de Baykar van informar els seus col·legues que els caps de l’exèrcit sudanès havien considerat d’oferir a un consorci d’empreses turques accés a mines de coure, or i plata del país, i també els drets d’explotació d’Abu Amama –un port estratègic a la Mar Roja que anteriorment s’havia promès als EAU i pel qual Moscou també ha expressat interès. El mes passat, els ministres d’Afers Exteriors rus i sudanès van declarar que s’havia arribat un acord que permetria a Moscou d’establir una base naval a Port Sudan, un altre punt de suport estratègic a la Mar Roja.
Tot indica que els tractes entre Baykar i l’exèrcit sudanès infringeixen les diferents rondes de sancions imposades pels Estats Units i la Unió Europea contra les forces governamentals, fet que posa en relleu els perills a què s’enfronten les empreses turques en la lluita per la influència a tot Àfrica. El Consell de Seguretat de l’ONU decidí per unanimitat d’ampliar l’embargament d’armes al Sudan l’octubre passat, però continua sense prendre mesures contra cap de les potències estrangeres acusades de violacions de drets humans.
Les revelacions arriben en un moment delicat per a Erdogan, que s’ha ofert com a amfitrió de les converses de pau entre Rússia i Ucraïna i que, en els darrers mesos, ha encapçalat una ofensiva diplomàtica per a estrènyer vincles amb l’Irac i Síria, en un intent de soscavar la influència regional de l’Iran.
Erdogan també ha treballat per ampliar els llaços militars i diplomàtics de Turquia amb els països de la Banya d’Àfrica, una regió particularment volàtil del continent. És un ferm partidari del moviment polític dels Germans Musulmans, aliat de l’exèrcit sudanès i enemics dels EAU.
En una conversa telefònica del 13 de desembre amb el general de l’exèrcit sudanès Abdel Fattah al-Burhan, Erdogan es va oferir a “intervenir per a resoldre les disputes entre el Sudan i els Emirats Àrabs Units”, segons que recull un informe oficial sobre la trobada.
Però els documents a què The Washington Post ha tingut accés demostren com les empreses armamentístiques turques –estretament vinculades al govern– han continuat negociant amb ambdues parts del conflicte, per molt que Ankara hagi provat de situar-se públicament com a mediadora.
Mentre Baykar negociava l’acord d’armes amb l’exèrcit sudanès, una segona empresa armamentística turca, Arca Defense, negociava amb un alt càrrec de les FSR, les forces rebels.
The Washington Post ha tingut accés als registres de trucades telefòniques i missatges de text entre una executiva d’Arca i Algoney Hamdan Daglo Musa, l’encarregat d’adquirir armes per als paramilitars i germà del cap de les FSR. The Washington Post no ha pogut determinar si Arca, que també proveeix armament a l’exèrcit nord-americà, ha acabat subministrat armament a les FSR.
En declaracions a The Washington Post, l’executiva d’Arca implicada en les trucades diu que l’empresa no ha venut mai armament a les FSR, però es nega a respondre a les preguntes sobre els seus contactes amb Musa. Mohamed Almokhtar, assessor de les FSR, declara no saber res de les converses. El grup no ha rebut mai armes de Turquia, explica, però manté bones relacions amb el govern d’Ankara.
La guerra civil sudanesa va començar l’abril del 2023, arran de la disputa entre els dos principals generals de l’exèrcit pel control de les forces armades. Les conseqüències han estat catastròfiques: 150.000 persones han mort, pel cap baix; prop de dos terços dels 50 milions de sudanesos necessiten ajut humanitari, i més de 13 milions han hagut de fugir de casa. Civils sudanesos han estat víctimes de violacions, tortures indiscriminades i decapitacions; hospitals i mercats han estat bombardats repetidament. El govern nord-americà ha acusat ambdós bàndols de crims de guerra. Tanmateix, les armes han continuat entrant al país.
El contracte de 120 milions de dòlars signat entre Baykar i l’agència d’adquisicions de l’exèrcit sudanès, coneguda com a Sistema d’Indústries de Defensa (DIS), té data del 16 de novembre de 2023, quan feia cinc mesos que el Departament del Tresor dels Estats Units havia sancionat el DIS.
El contracte inclou 600 ogives, sis drons TB2s i tres estacions de control terrestre. També estipula que 48 persones lliurarien les armes i proporcionarien “suport tècnic sobre el terreny”. Al document consta la signatura de Mirghani Idris Suleiman, el director general del DIS, que ha estat sancionat a títol personal per Washington.
Les primeres municions van arribar amb avió l’agost passat a Port Sudan, segons que consta en els missatges entre els executius de Baykar, i el darrer carregament va arribar amb avió al Sudan a mitjan setembre. Ambdós vols passaren per Bamako, la capital de Mali, i foren gestionats per Aviacon Zitotrans, una aerolínia privada que els Estats Units sancionaren el 2023 per “formar part de la maquinària de guerra de Rússia”.
“No calen gaires drons per a canviar el rumb de la guerra, i aquests drons són força potents”, explica Justin Lynch, director gerent de Conflict Insights Group, una organització d’anàlisi de dades i investigació que ha ajudat a autenticar els documents a què ha tingut accés The Washington Post. “L’exèrcit sudanès ha fet avenços enormes aquests darrers dos mesos. No hi ha dubte que els drons són una peça fonamental d’aquesta estratègia guanyadora.”
El setembre passat, les autoritats sudaneses informaren els representants de Baykar: “Amb aquest moviment [l’enviament d’armaments], Turquia s’ha convertit en el país que més suport ens ha ofert”, tal com consta en un document intern de Baykar sobre les negociacions.
Aquests darrers anys, Baykar s’ha consolidat com un dels principals proveïdors mundials de drons, amb enviaments regulars tant a Ucraïna com al nord d’Àfrica. Arca, per la seva banda, és una empresa relativament nova, fundada el 2020.
Els contactes entre Arca i un alt càrrec de les FSR –un grup al qual Washington ha acusat de genocidi i neteja ètnica– amenacen d’afegir tensió la relació tortuosa entre els Estats Units i Turquia. Les negociacions també podrien tenir implicacions militars: l’any passat, sense anar més lluny, el Pentàgon va comprar 116.000 rondes de munició a Arca.
El 9 de setembre, després d’assabentar-se de les negociacions entre Baykar i l’exèrcit sudanès, Musa va trucar als representants d’Arca. “Ja t’he dit que no et refiessis de ningú”, li deia el seu contacte a la companyia. Els missatges també mostren com Musa, aparentment pres pel pànic, provà de posar-se en contacte amb Baykar i aturar l’enviament de drons l’exèrcit sudanès.
“Era a punt de posar-se a punt de plorar […] Ens suplicava”, explicà el director executiu de Baykar a un col·lega per missatge de text. “Si aquest contracte s’acaba executant, estarem acabats”, digué Musa al cap de Baykar, després de proposar-li una contraoferta per a comprar els drons pel doble del preu que havia acordat de pagar l’exèrcit sudanès.
Però els representants de la companyia es giraren d’esquena a les súpliques de Musa. “No trencarem el contracte per res del món”, li respongué un representant d’Arca a Musa. I afegí: “Així és la vida.”
Jarrett Ley i John Hudson han contribuït a aquest reportatge.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
