El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

El Parlament Europeu espera que dilluns vinent Oriol Junqueras prengui possessió del seu escó de diputat, mig any després d’haver començat la legislatura i d’acord amb la sentència del Tribunal de Luxemburg. L’únic escull perquè sigui dilluns a Estrasburg és el Tribunal Suprem espanyol, que té tres dies per a pronunciar-se sobre la sentència de Luxemburg i alliberar l’eurodiputat i president d’ERC –tenint en compte que el cap de setmana no és hàbil–, perquè vagi a Estrasburg.

Ahir els Verds-ALE van elegir Junqueras com a vice-president primer del seu grup parlamentari. Va ser una mostra de suport i reconeixement a la seva condició d’eurodiputat. Dilluns, en un comunicat, l’eurocambra va reconèixer Junqueras com a membre de ple dret, de manera que va desautoritzar la decisió de divendres de la Junta Electoral espanyola d’ordenar-ne la inhabilitació. El Parlament Europeu explicava també que Junqueras seria reconegut com a eurodiputat, com Carles Puigdemont i Toni Comín, d’ençà del 2 de juliol. El president de la JEC va admetre que l’eurocambra havia fet cas omís de la seva decisió, i la web del Parlament Europeu ja va actualitzar les fitxes dels eurodiputats i hi va incorporar les de Junqueras, Puigdemont i Comín.

La tardança del Suprem a pronunciar-se sobre Junqueras, després de saber la sentència de Luxemburg el 19 de desembre, afegeix pressió sobre el mateix tribunal. Les institucions europees ja han reconegut la condició d’eurodiputat i la immunitat de Junqueras –llevat de la Comissió Europea, que va desestimar de comentar el cas, i el Consell– i han posat la justícia espanyola en la disjuntiva d’alliberar Junqueras i garantir-ne els drets –després d’haver-los vulnerats– o bé mantenir-lo empresonat i exposar-se a més revessos europeus.

Pressió sobre les sales segona i tercera del Suprem

El Suprem espanyol continua deliberant per a decidir com ha d’aplicar la sentència de Luxemburg, però el temps se li acaba. La fiscalia i l’extrema dreta han demanat a Manuel Marchena i la resta dels jutges del tribunal del procés que executin la inhabilitació de Junqueras d’acord amb la sentència del 14 d’octubre. En canvi, l’advocacia de l’estat va demanar l’alliberament de Junqueras perquè pogués exercir d’eurodiputat –amb les mesures necessàries– i que el Suprem demanés el suplicatori al Parlament Europeu per a suspendre-li la immunitat i procedir judicialment contra ell. L’advocat del president d’ERC, Andreu Van den Eynde, va exigir que fos alliberat i que s’anul·lés la sentència perquè el procediment judicial és nul a partir del moment en què Junqueras va ser proclamat eurodiputat, el 13 de juny.

Alhora, Van den Eydne ha presentat un recurs a la sala tercera del Suprem per a demanar mesures cautelaríssimes contra la decisió de la JEC. Aquesta petició s’ha de resoldre abans de quaranta-vuit hores, és a dir, entre avui i demà. Si la sala tercera estima el recurs, deixarà en suspens la resolució de la JEC, i això pot presentar dificultats per a la sala segona, la del judici contra el procés. D’aquesta manera, Junqueras seria rehabilitat contra el criteri de la JEC, tot esperant que el Suprem decideixi sobre la seva situació.

Tanmateix, si la sala tercera desestima les cautelaríssimes, podria vulnerar la sentència del Tribunal de Luxemburg i atribuir-se competències que corresponen a la sala segona –tal com va fer la JEC– pel que fa a la inhabilitació de Junqueras, suspesa per la mateixa sala segona, tot esperant, precisament, la sentència de Luxemburg.

Un enfrontament del Suprem amb l’eurocambra?

La possibilitat que el Suprem no alliberi Junqueras és real, però ara s’enfrontaria a la reacció de bona part del Parlament Europeu i potser al president, David Sassoli, que ja va advertir les autoritats espanyoles que havien d’acatar la sentència de Luxemburg. Sassoli ha actuat de manera molt diferent del seu predecessor, Antonio Tajani, que va arrenglerar-se amb la posició espanyola per a barrar el pas a Junqueras, Puigdemont i Comín a l’eurocambra.

De fet, el Suprem alteraria la composició de l’eurocambra si no alliberés Junqueras perquè tant el Parlament Europeu com el Tribunal de Luxemburg li han reconegut els drets d’eurodiputat. Una decisió en aquest sentit podria originar més crítiques a l’actuació de la justícia espanyola contra els dirigents independentistes, i potser s’exposaria a un nou revés de la justícia europea.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.