Els últims preparatius del trasllat dels presos polítics a les presons catalanes

Encara no hi ha data exacta pel trasllat dels presos polítics a les presons catalanes, però és previst que serà els dies vinents. El Tribunal Suprem espanyol va autoritzar-lo divendres en comunicar a Institucions Penitenciàries que no és prevista la pràctica de més actes processals que requereixin la presència dels acusats i que, per tant, ‘no existeix cap obstacle’ a fer efectiva la petició. Així doncs, Oriol Junqueras, Raül Romeva, Joaquim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Cuixart podran tornar a la presó dels Lledoners; Carme Forcadell al Mas d’Enric i Dolors Bassa al Puig de les Basses. D’aquesta manera, tots seran més a prop de les famílies i els advocats després d’haver passat gairebé cinc mesos a les presons madrilenyes d’Alcalá Meco i Soto del Real.

El Ministeri de l’Interior espanyol, de manera coordinada amb la Generalitat, organitzarà el trasllat, tal com fa aproximadament un any, quan els presos van obtenir autorització per a ser traslladats als Lledoners i Puig de les Basses. Va coincidir amb la fi de la instrucció i, en aquell moment, va ser el jutge Pablo Llarena qui va donar via lliure a l’operació, amb l’aval del govern espanyol.

L’any passat, el trasllat dels homes es va fer en dues nits amb parades als centres penitenciaris de Valdemoro (Madrid) –per reagrupar-los, car no eren tots a la mateixa presó– i Zuera (Saragossa). També es va fer un canvi de custòdia a Brians 2 entre la Guàrdia Civil i els Mossos d’Esquadra. En canvi, el trasllat de les preses va ser més directe, amb només una parada tècnica a Zuera i sense la primera parada a Madrid. Però enguany Sànchez, Rull, Turull, Cuixart, Romeva, Forn i Junqueras no han de ser reagrupats perquè són tots a Soto del Real. L’any passat, de primer es va fer el trasllat de Sànchez, Cuixart, Junqueras, Romeva, Bassa i Forcadell i després el de Forn, Rull i Turull. Els presos polítics van ser rebuts amb concentracions de suport organitzades al voltant de les presons, amb la participació de representants d’Òmnium Cultural i l’ANC i també dels seus familiars.

El trasllat cap a Madrid va ser més directe que els d’un any enrere. Es va fer en un sol viatge de Brians 2 fins a Soto del Real i Alcalá Meco, amb vehicles escortats per mitja dotzena de dotacions de la Guàrdia Civil. El darrer trasllat de tots, el de Quim Forn després del ple de constitució de l’Ajuntament de Barcelona, també es va fer en una sola nit.

Tal com han denunciat alguns advocats dels presos, com ara Jordi Pina o Andreu Van den Eynde, els trasllats són un espai d’impunitat per a la policia espanyola. ‘És la cosa més inhumana de tot el sistema, fins i tot més que la presó. És un espai d’impunitat fora de control, van sense cinturó, donant-se cops’, explicava Van den Eynde en una entrevista a Catalunya Ràdio. Gairebé no hi ha control sobre aquests trasllats. Sí que hi ha unes recomanacions generals del Comitè de Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa. Per exemple, estableix que hi hagi requisits de seguretat dels vehicles, com ara l’ús de cinturons de seguretat, i diu que els presoners no han d’estar emmanillats. També han de disposar d’un espai raonable i net, il·luminat, ventilat i amb l’escalfor adequada, i d’un seient adequat. Si el trajecte és llarg, com el de les presons espanyoles a les catalanes, els han de subministrar aigua i menjar apropiat i fer parades per raons higièniques.

Una vegada hauran arribat a les presons catalanes, les condicions que hi tindran dependran de la direcció del centre penitenciari –gestionat per la Generalitat– d’acord amb el reglament penitenciari. Divendres es va saber que el Departament de Justícia del govern havia decidit de canviar la directora de la presó dels Lledoners. Susana Gracia en serà la nova directora en substitució de Paula Montero a partir del primer de juliol. La decisió l’ha presa la secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció, que argumenta que Montero ha estat directora dels Lledoners tres anys tot i haver assumit el càrrec amb el compromís d’ocupar-lo durant dos.