10.04.2020 - 21:50
|
Actualització: 11.04.2020 - 15:03
‘Ens ha tocat de fer allò que cap ramader no vol fer i que és quasi un delicte.’ La setmana passada la granja de llet ecològica de Can Roger de Cardedeu va viure uns dels dies més tristos des de la seva creació, el 1830. Valentí Roger, ramader de la petita explotació familiar, es va trobar obligat a llençar 2.588 litres de la llet de vaca que produeixen perquè no va trobar ningú que se la volgués quedar. D’una banda, la crisi del coronavirus ha fet que els petits obradors de iogurt i formatge a qui ven la llet hagin baixat les vendes i no puguin permetre’s noves comandes per a produir productes. D’una altra banda, la normativa que no permet de donar la llet crua per qüestions de salut també els ha dificultat l’opció de distribuir-la de franc. Explica que no han hagut de llençar tota la llet que tenen i que en produeixen uns 1.400 litres diaris, però que és la primera vegada que es troben en la situació de no poder vendre-la a baix preu ni donar-la. Parlem amb Roger sobre com viuen les explotacions ramaderes com la seva, que es decanten pel producte de proximitat, la crisi del coronavirus.
—Heu fet un vídeo per denunciar que us heu trobat obligat a llençar 2.588 litres de llet. Com s’hi ha arribat, a aquest punt?
—Habitualment la ramaderia fa llet i la ven a la gran indústria, però nosaltres produïm llet de vaca ecològica i la venem a petits obradors. El nostre negoci consisteix a sembrar camps per fer aliment per a les vaques de les quals obtenim la llet que venem. I vivim de la llet que venem, no tenim res més. Ja fa anys que vam fer el salt per vendre-la a aquests petits obradors de proximitat que fan iogurt o formatge amb un cert valor afegit. Un de Granollers, l’altre de Moià, l’altre de Tona, l’altre de l’Empordà… La nostra llet és un producte diferenciat. Però ha arribat la famosa Covid-19 i els hàbits de consum de la gent han canviat. Ara hi ha una sèrie de grans lineals que fan calés a cabassos i també hi ha explotacions ramaderes que venen llet a aquests canals, a qui han d’anar a buscar-la dos cops el dia perquè no donen l’abast per elaborar-la. Però els qui fem un producte sostenible per preservar el territori resulta que ens quedem penjats… Tot producte de proximitat ha fet figa. I com que han fet figa els meus clients, jo també.
—És una cadena.
—És clar. Perquè la llet que faig és crua, i la llet crua no es pot comercialitzar ni donar sense permisos especials, perquè s’ha de pasteuritzar. Encara que no existís la normativa sobre la llet crua i hagués pogut donar-la, tampoc ningú no hauria sabut què fer-ne, de tanta llet. Són molts litres… Quan vaig calcular que no tindria sortida, la vaig oferir gratuïtament a tots els obradors que vaig trobar, però cap no podia assumir-ne tants litres en un moment com aquest. Ells m’han dit que han de llençar el formatge perquè no el venen. Què els he de dir? No en puc donar la culpa a ningú perquè els meus clients i coneguts han fet tant com han pogut. Però llençar un producte alimentari té delicte quan hi ha gent que passa gana! Per això vaig fer el vídeo, perquè en quedés constància, si més no.
Avui a la granja de llet ecològica de Can Roger a Cardedeu hem viscut un dels dies més tristos des de fa 6 generacions. Degut a que no es pot vendre la llet, ni regalar-la a qui la necessita perquè és llet crua, en Valentí Roger s'ha vist obligat a llençar-la. #canroger pic.twitter.com/YmZp9YxmS9
— Maria I. Gabarró – OptimValue ✨ (@mariaisagabarro) April 3, 2020
—Quin missatge voleu transmetre?
—Vull demanar a la gent que no faci un canvi de consum per molt que estigui tancada a casa. El gran consumidor ha marxat al gran lineal per anar a comprar i tornar a ser a casa en vint minuts. La gent ha aplicat una política de compres molt conservadora. Han deixat de comprar el que compraven sempre en un lloc de proximitat i han anat a les grans cadenes. És normal, jo ho entenc, però molts ens hem quedat penjats… Algun gran lineal sí que creu en el producte de proximitat, però la gran majoria no. A més, molts menjadors escolars consumien productes de proximitat, però ara estan aturats. És una situació que es pot entendre perquè a molta gent li perilla la feina i hi ha moltes circumstàncies difícils, però en la mesura que es pugui hem de continuar consumint els productes que sempre havíem consumit. Sembla que anar a comprar sigui un acte ben simple, però implica moltes coses.
—Quines?
—Quan vas a comprar decideixes com vols que sigui el futur del lloc on vius. Si compres productes de proximitat apostes perquè allà on vius vegis els aparadors plens i tinguis un entorn cuidat quan surtis a córrer. Si la gent ho busca, veurà que el comerç de proximitat on abans anava a comprar, el xarcuter, carnisser o verdulaire de sempre, s’ha organitzat per portar-li el producte a casa. La gent pot continuar comprant el que compra sempre sense anar gaire lluny de casa perquè els botiguers s’han organitzat per continuar oferint el producte. Només cal trucar-los i preguntar… En un moment o en un altre tot això passarà, i quan fem la compra al present decidim si volem continuar trobant botigues obertes i un entorn cuidat al futur. No es pot dir ‘ja hi tornaré quan això acabi’, perquè potser aquell botiguer ja no hi serà.
—Que recomanaríeu per comprar llet de proximitat, concretament?
—Si tu mires l’etiqueta d’un producte i veus que és fet aquí, això és un producte de proximitat. Només amb això ja tenim molt de guanyat. La llet fresca refrigerada, per exemple, és encara més de proximitat. En comptes de comprar un formatge d’una gran indústria, és millor comprar un formatge fet a Moià, l’Empordà o el Berguedà. Això és proximitat. Hem d’aconseguir de vincular l’economia del territori amb l’economia urbana. Si podem fer això tots hi guanyem i ningú no hi perd. Si no ho aconseguim, estem perduts.
—Més enllà del que puguin fer els consumidors, els ramaders us sentiu ajudats per les institucions en aquests moments?
—La Generalitat intenta avalar formatgers perquè comprin la llet de cabra que sobra, perquè no es llenci. A nivell estatal hi ha una sobreproducció de llet de cabra que ha col·lapsat el sector. A més, n’entra de fora, de França, perquè és més econòmica i la d’aquí no es ven. Es tracta de promoure el producte de proximitat. Ho intenten i fan tant com poden. El problema rau en el canvi de costums de compra de la societat. Tothom pot fer coses. A França això passa menys perquè els francesos estan molt conscienciats sobre aquesta qüestió: ens porten una generació d’avantatge. Aquí s’ha premiat molt el gran lineal i quan hi ha un problema són ells qui donen aliment a tothom. Està bé que sigui així, però també s’ha d’intentar de pressionar-los perquè comprin producte de proximitat, perquè també el comprin els menjadors escolars i tothom en general. Tot això hauria de servir perquè el petit consumidor entengués la importància de comprar un producte de proximitat o fins i tot de demanar-lo en un gran lineal.
