‘Hi haurà una nova versió digital del “Diccionari català-valencià-balear”‘

  • Entrevistem el director literari de la nova Editorial Moll, que enguany ha començat la seva trajectòria

VilaWeb
Sebastià Bennasar
17.08.2020 - 21:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Si hagués nascut a la Itàlia renaixentista, Tomeu Canyelles seria un d’aquests homes capaços de fer qualsevol cosa sempre que anés vinculada amb el món de la cultura. Passa que va néixer a Mallorca el 1984 i haurem de dir que és historiador, investigador, dinamitzador cultural, músic, periodista i, a més, d’ençà del mes de desembre passat, director editorial de la nova Editorial Moll. La història contemporània i cultural és un dels seus centres d’interès i el moviment punk el rovell de les seves curolles, però ha fet recerques ben variades, com ara repassar títol per títol la biblioteca privada de Llorenç Villalonga i analitzar totes les notes que l’autor de Bearn feia a peu de pàgina dels llibres que llegia i que és on esdevenia més sincer (o potser l’únic lloc on esdevenia sincer). Ara agafa les regnes d’un projecte agosarat però que no és fàcil d’arrencar: posar en solfa una editorial nova que parteix d’una de les fallides culturals més impressionants de les Illes Balears, vinculada a un nom de quatre lletres que pesa molt en la història cultural, Moll. Fer ressorgir de les cendres l’editorial no és fàcil: caldrà fer molta feina per recuperar el prestigi i la confiança i resta un patrimoni de més de 130.000 exemplars de més d’un milenar de títols diferents que també s’han de comercialitzar per fer viable la continuïtat del projecte. És com voler treure el Titànic del fons de l’oceà. Confia en l’empenta de l’equip, la humilitat i la feina ben feta per a aconseguir-ho. I si no pot treure tot el vaixell de cop, si més no anar-ne fent surar una part de la història.

Què és la nova editorial Moll?
―La nova Editorial Moll és un nou capítol d’una història que arrenca el 1934, que té un episodi central al llarg del segle XX, passant per diferents èpoques i que al final cau víctima d’una llei de la selecció natural al segle XXI, perquè l’editorial Moll no estava preparada per fer front als canvis que implicava un nou entorn. Entre el 2015 i el 2019 es va posar en funcionament la Institució Moll i hi ha hagut una voluntat de renovació integral que ha conduït al llançament de la nova Editorial Moll. No és un simple canvi de logotip, de web o de col·leccions, sinó una nova orientació per a una editorial que malgrat la seva història és una editorial petita i que vol continuar essent-ho, perquè un nom amb moltes dècades d’història no et pot salvar de res, al contrari, és una motxilla que has de dur. Ara som una empresa petita que bascula entre el model tradicional i la innovació, que té un fons històric impressionant amb joies com el Cançoner, les Rondalles i el Diccionari català-valencià-balear, però que com a editorial no ha de viure del passat i aquest no és ni el seu objectiu ni la seva visió, ans al contrari.

―Entenc que és una branca més de la Institució Francesc de Borja Moll, creada el 2015…
―La institució va ser una bomba d’oxigen per a evitar que es perdés el fons. Hi ha una voluntat de proteccionisme del catàleg i els objectes de l’editorial. En quatre anys s’han reeditat 141 títols, però la institució podia fer una acció limitada i per això es va decidir de començar de zero la tasca editorial, cercant un àmbit més competitiu i tornar a entrar al mercat.

―Amb quin equip compteu? Hi ha gent vinculada a l’anterior etapa de l’editorial?
―L’equip és jove, però hi ha gent que ve de l’època històrica, com el comptable Joan Llinàs o Toni Moll, de la família Moll. També hi ha Antoni Mir, que és el gestor del projecte, però de la resta de gent jo, que som del 1984, som el més vell. És un equip jove amb una mirada femenina que a l’editorial ja hi havia estat amb les figures d’Aina Moll i de Susanna Moll i que té una altra visió de les coses.

―Un dels projectes que heu posat sobre la taula és una nova digitalització del Diccionari català-valencià-balear. Per què?
―Sí, hi haurà una nova versió digital del Diccionari català-valencià-balear. L’any 2019 aquest diccionari va tenir 3,2 milions de consultes en una web que necessita renovar per treure’n més prestacions. El diccionari és polièdric i la versió web ha de permetre des d’elaborar mapes de dialectologia fins a incorporar les imatges que hi ha en la versió paper i no en la digital; la nova versió digital ha de plasmar tota aquesta riquesa. El diccionari també ha de connectar amb la gent jove perquè és un tresor que no poden desconèixer i per això hem de renovar estratègies i diversificar els serveis que a partir de la web actual no es poden oferir.

Quin és el vostre pla editorial?
―En la primera fase prenem una opció molt decidida a favor de les reedicions. Provam la nostra maquinària i el nostre equip i ens hem de rodar una mica, i a més a més hi ha llibres que consideram que és imprescindible que siguin a les llibreries. Aquesta opció també inclou un canvi de disseny i de forma de les col·leccions clàssiques i és vital, per exemple, la nova versió que fem de la mítica col·lecció la Balanguera de poesia de l’editorial. Una altra cosa que fem és renovar la web, i també seleccionar i potenciar els grans patrimonis de la casa amb la col·lecció Raixa de narrativa i les Illes d’Or per a autors de les Illes i llibres més menuts. També potenciarem molt els manuals d’introducció a la naturalesa. Volem arrencar amb la màxima humilitat, no som una elit, ni de bon tros, sinó una editorial petita amb objectius realistes que vol fer pocs llibres però acurats i ben connectats amb el conjunt de la llengua i la literatura catalanes.

Costarà molt de guanyar-vos la confiança del sector després de la fallida de l’antiga editorial?
―El sotrac va ser molt fort per a tot el sector i va fer que molta gent estigués dolguda. Som perfectament conscient que no és senzill partir d’una història traumàtica, però en aquesta nova etapa jo tenc molt clar que vull donar el tracte als autors que crec que totes les editorials han de donar: oferir contractes d’edició; professionalitzar la relació amb els autors i també canviar la dialèctica que hi ha hagut fins ara. Hem d’establir noves estratègies de comercialització dels llibres i d’explicació dels nostres productes i per això seran vitals les xarxes i la comunicació de proximitat. Hi ha d’haver una relació de més proximitat amb els compradors que vinguin a la web, també, i un bon servei personalitzat per a ells i hi ha d’haver una resposta àgil a les seves necessitats.

―Penseu entrar a l’associació d’editors de Mallorca?
―Som en procés d’entrar al gremi, però record això, que som al primer any i que hem de tenir objectius realistes i senzills. Hem de trobar nous lectors i rejovenir el perfil que té l’editorial Moll, que durant anys s’ha associat a una editorial molt clàssica. Això ens obliga a diversificar els nostres productes i a ser una mica innovadors. No hem d’oblidar, però, que molta gent pensa que l’editorial Moll no existeix, que va tancar, i hem de rompre aquesta imatge, hem de demostrar que no érem morts, i per fer això hem de fer una conquesta esglaó a esglaó per recuperar presència a les llibreries, als mitjans i a la vida cultural illenca i catalana. Nosaltres tenim una convicció, que va més enllà d’una editorial: s’edita en català perquè hi ha una missió, i la nova Editorial Moll ha de contribuir a enriquir el panorama literari català. És clar que pot haver-hi gent que no tingui bon record de l’etapa anterior i del seu final, però hem de rompre aquesta tendència.

―Una branca fonamental de l’editorial ha estat, tradicionalment, l’Aplec de Rondaies Mallorquines de mossèn Alcover, signades amb el nom de Jordi d’es Recó. Les mantindreu amb el preu popular o només hi haurà l’edició comentada?
―Els aplecs de Rondaies Mallorquines s’han de mantenir així com són, s’han de continuar editant a un preu popular i amb la possibilitat de comprar-los com un lot sencer: són els vint-i-quatre volums que va fer mossèn Alcover i no n’hi haurà més, amb llibres a vuit euros cadascun o el lot sencer a 192, que és un regal que es feia molt tradicionalment per Nadal o per una comunió o dates assenyalades. Després tenim la versió comentada, que falta per editar-ne el darrer volum, però que això té un interès molt concret per a determinades persones i un cost de producció molt més gran. Però l’Aplec de Rondaies ha de continuar essent popular. Si no, perdria el sentit.

També parlàveu de la continuïtat de les obres completes de Gabriel Alomar i alguns altres. Serà una prioritat?
―Les obres completes de Gabriel Alomar s’han de continuar, com també les de mossèn Alcover i les de Francesc de Borja Moll. Són tres eixos fonamentals que hem de mantenir perquè són un lligam amb la feina anterior i no la podem deixar a mitges.

―Quan començarem a veure el resultat de la vostra elecció en els títols, més enllà de les reedicions?
―A la tardor hi ha dues novetats a la col·lecció la Balanguera: un poemari és de Damià Rotger, que ens ha entusiasmat, i un producte que neix a partir d’una sèrie d’IB3 que es convertirà en llibre i que ens fa il·lusió perquè implica contacte amb altres indústries. A la tardor, a punt de fer el primer any, serà quan es començarà a notar la tasca de recerca de nous productes.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes