La darrera tendència en benestar a la Xina? Les maratons. Però bona sort per a aconseguir-hi una plaça

  • En un sol cap de setmana del mes passat, gairebé 500.000 corredors van participar en més de 50 maratons per tota la Xina

VilaWeb
The Washington Post
12.05.2024 - 21:40

The Washington Post · Christian Shepherd i Vic Chiang

Els corredors entraven a la recta final un dissabte al matí. L’aire era humit, però l’atmosfera era elèctrica, sobretot perquè els nens de l’escola primària tocaven “We Will Rock You” de Queen amb tambors tradicionals de pell de vaca xinesos, gairebé tan grans com ells. Els corredors ja havien passat davant els ciutadans que portaven vestits tradicionals i feien balls del drac o tocaven el guzheng, la cítara xinesa.

Alguns fins i tot s’havien aturat al recorregut per olorar les roses, literalment. Al capdavall, la mitja marató de Daxing es va promocionar com la “marató de flors de Pequín” (no importava que no fos la distància completa). Per a molts participants, córrer vint quilòmetres als afores de la capital no era la primera opció. Haurien preferit d’haver format part dels vint mil corredors que van sortir una setmana abans de la plaça de Tian’anmen per a la mitja marató més coneguda de la capital.

Però la demanda de places a curses a la Xina supera la disponibilitat en els grans esdeveniments del país. “Enguany és molt popular córrer maratons”, diu Shine Zhang, un treballador del sector tecnològic de trenta-sis anys que acabava de córrer la seva primera mitja marató a Daxing. Zhang atribueix la bogeria de córrer a la pandèmia, que va fer que la gent se centrés en la salut i cerqués maneres de ser “feliç de tot cor.”

El pas següent per a Zhang és una marató completa, i vol córrer la de Pequín, però és molt lluny. Fins i tot si pot recórrer la distància, necessita molta sort per a aconseguir un lloc en una de les curses més conegudes del país, explica.

Les maratons de primera categoria del país –a Pequín, Xang-hai i Xiamen– encara no atrauen les elits internacionals que es reuneixen a Boston, Londres o Tòquio. Però ja hi ha un excés de subscripcions en gran manera per atletes locals i afeccionats que no volen córrer qualsevol cursa.

A la marató de Pequín del mes d’octubre hi va haver 130.000 corredors apuntats per a 30.000 places. Però la marató a Wuxi, una cursa de prova per als Jocs Olímpics de París d’enguany, va tenir encara més demanda: un rècord de 265.000 participants van sol·licitar 33.000 places. A la ciutat sud-oest de Chongqing, 100.000 persones van sol·licitar en un sol dia d’entrar a la cursa, solament el 4% dels sol·licitants van aconseguir arribar a la línia de sortida.

En un sol cap de setmana del mes passat, gairebé 500.000 corredors van participar en més de 50 maratons per tota la Xina. Però les curses més curtes també guanyen popularitat. Un informe de la Federació de Material Esportiu de la Xina publicat enguany va mostrar que córrer ara com ara és l’esport més popular a la Xina: un 58% dels enquestats va dir que ho havia provat, més que no el 48% del 2020. L’informe assenyalava que córrer havia anat més enllà de l’exercici i la relaxació i s’havia convertit en “una tendència de moda en auge”.

L’esclat en part és conseqüència de la preocupació per la salut i al temps lliure creat durant la pandèmia. “Un altre factor és el despertar de la consciència de la forma física entre la població urbana de la Xina, especialment els treballadors de coll blanc”, diu Shang Na, vice-presidenta de Beijing Norton Sport Development Company, que organitza esdeveniments esportius, incloent-hi maratons. Remunta el començament de la bogeria als Jocs Olímpics de Pequín del 2008.

Els principiants també s’inspiren en les actuacions com més va més impressionants dels atletes xinesos. He Jie va trencar el rècord masculí de marató de la Xina vigent durant setze anys el 2023, i després el va tornar a superar a Wuxi al març amb un temps de 2 hores 6 minuts i 57 segons. Ara es prepara per als Jocs Olímpics de París d’aquest estiu. (També va atraure atenció no desitjada el mes passat quan tres corredors africans es van retirar de sobte a la línia de meta d’una mitja marató per deixar-lo guanyar. Més tard es va dir que eren llebres, però tots quatre van ser desqualificats.)

També hi ha un impuls oficial. El Partit Comunista va presentar un “programa de forma física en massa” de cinc anys el 2021, ara mira l’exercici amb una òptica de “modernització de l’estil xinès”. Un informe d’un centre d’idees afiliat al Diari del Poble, l’òrgan oficial del Partit Comunista, va emmarcar el “desenvolupament d’alta qualitat dels esdeveniments de cursa a peu” com a central per a assolir aquests objectius més amplis mitjançant la promoció de la cultura xinesa, la tecnologia, el medi i la cooperació internacional.

Molts centres urbans de segona categoria o tercera aprofiten l’auge de les maratons per raons més prosaiques: és una manera d’atraure grans multituds de gent –i els seus diners– durant una desacceleració econòmica. Alguns recorren a estratègies per a cridar l’atenció. Datong, una ciutat minera a la província de Shanxi, va organitzar una “mitja marató de rock and roll” que va reunir set mil participants en un recorregut que va acabar amb un concert en directe amb molts grups de rock. Una marató a Qingdao va oferir delícies locals, com ara els morros de porc i seixanta mil gambes fregides, als punts d’avituallament al llarg de la ruta. A Hengdian, coneguda com el Hollywood de la Xina, els corredors van passejar-se per platós de films i van poder veure celebritats.

A Daxing, una zona que la majoria dels habitants de Pequín tan sols visiten per sortir de l’immens aeroport en forma d’estrella de mar, els habitants dels pobles van rebre amb entusiasme els corredors: van ballar i tocar música folklòrica amb tambors, plats i la suona, un instrument semblant a una trompeta. La direcció esportiva local va declarar l’esdeveniment un èxit per a la política de “revitalització rural” del govern.

Però amb el clamor per a més curses arriben les queixes sobre una organització deficient i la massificació. Fa una dècada, tan sols hi havia cinquanta curses de carretera a la Xina, però ara n’hi ha gairebé set-centes cada any. Moltes de les quals són organitzades pels governs locals en llocs remots que esperen que un “esdeveniment esportiu multitudinari”, per utilitzar la terminologia oficial, pugui posar la ciutat al mapa.

Tot i que alguns aconsegueixen de ser alternatives barates i alegres a les grans curses –i els participants en la cursa de Daxing generalment diuen que era ben organitzada, malgrat córrer enmig de la contaminació de l’aire, sis vegades més que no els nivells recomanats per l’Organització Mundial de la Salut– moltes deixen els corredors frustrats. Les queixes més habituals: fems pels recorreguts. Armariets de bosses que tanquen massa aviat i que obliguen els participants a portar l’equip durant la cursa. Estacions d’aigua poc abastides enmig d’una calor abrasadora.

La mala gestió ha suscitat crítiques dures dels mitjans de comunicació xinesos, que han criticat els organitzadors per haver prioritzat aspectes superficials per sobre del professionalisme de la cursa. En el pitjor dels casos, vint-i-un corredors es van morir quan les temperatures es van desplomar de cop durant una ultramarató muntanyenca a la província nord-est de Gansu el 2021. Set organitzadors i funcionaris locals van ser condemnats fins a cinc anys de presó.

Les curses de les grans ciutats també han estat objecte de crítiques. En la marató de Dalian, un camió es va creuar inexplicablement al camí d’un atleta d’elit en l’últim tram. A Qingdao, una mala distribució dels corredors va fer que l’últim tram es convertís en una aglomeració de gent, cosa que va fer impossible una arribada en esprint. Després hi ha allò que els mitjans de comunicació estatals xinesos qualifiquen de comportament “incivilitzat”, com ara “l’oncle Chen”, a qui van prohibir de córrer durant dos anys després d’haver fumat durant el recorregut de la marató de Xiamen al gener.

Les coses van arribar a un punt tan crític a final de l’any passat que l’Associació d’Atletisme de la Xina va introduir més requisits als organitzadors i una resposta d’emergència més bona, i va prohibir que les empreses organitzessin dues maratons amb menys de vuit dies d’interval. Però per a la majoria dels participants –i segurament per als qui els observen a les pantalles– l’emoció de l’èxit atlètic supera aquestes queixes. Un vídeo publicat per Runyeah, un mitjà de comunicació amb seu a Xang-hai que cobreix el món de les curses, en què es veu He travessant la línia de meta d’una marató va atraure milions de visualitzacions.

Per Sun Ruiyi, fundadora de Runyeah, els rècords han augmentat encara més l’interès de la gent per les maratons. “Pots veure quanta gent s’hi interessa ara.”

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any