La temporada de bolets ha arrencat amb un mes de retard, sobretot en alguns punts del Pirineu, on els mesos de juliol i agost gairebé no hi va ploure. Tot i això, l’investigador del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) expert en bolets, Juan Martínez de Aragón, assegura que en els darrers dies “s’ha animat la producció” i ja es poden trobar bolets en força quantitat a comarques com el Ripollès i la Garrotxa. La temporada, però, no es preveu que sigui de les més bones: “Anem amb un mes de retard, per tant serà una temporada entre bona i regular”. Amb l’inici de la campanya de bolets, algunes zones ja han començat a notar aglomeracions al bosc i torna a prendre força el debat sobre la regulació de l’accés al medi natural.

Amb tot, l’evolució de la temporada dependrà de les pluges de les setmanes vinents i, segons ha apuntat a l’ACN l’investigador del CTFC, “les previsions dels següents catorze dies són que no plourà gaire i això vol dir que el bosc s’assecarà una mica i, per tant, hi haurà un descens de la producció”.

L’expert Juan Martínez de Aragón pronostica que la campanya serà “entre bona i regular”, però aclareix que difícilment s’assemblarà a la del 2018, quan va haver-hi una producció de 167 quilos per hectàrea de bolets i que es va convertir en la segona campanya amb més producció des que es tenen registres. De fet, la producció mitjana dels darrers vint anys està estimada en 60 quilos per hectàrea.

Es reobre el debat sobre la regulació d’accés al medi natural

Amb l’arribada de la temporada de bolets es tornen a repetir les imatges de boscos plens i multitud de cotxes mal aparcats als vorals de les carreteres. De fet, el desconfinament per la covid-19 va agreujar aquesta situació i, des de les comarques on acumulen més visitants que van a caçar bolets, com el Berguedà i el Ripollès, ja van fer un crit d’alerta per reclamar que es regulés l’accés al medi natural.

A Campelles (Ripollès) fa anys que intentant regular la circulació de vehicles per evitar massificacions als boscos, especialment a la tardor. El 2015 van crear un carnet per accedir a algunes pistes forestals restringides. Té una durada d’un any i està vinculat a una matrícula de vehicle. No portar-lo i circular per aquests espais comporta sancions dels Agents Rurals i els Mossos d’Esquadra. Els veïns tenen accés gratuït mentre que els propietaris de segona residència han de pagar 15 euros i la resta, 30 euros.

La seva batllessa, Judit Cornellà, en fa una valoració positiva perquè s’ha reduït lleugerament el nombre de vehicles que accedeixen al bosc. Tot i això, admet que cal anar més enllà. “No sabem la fórmula, però cal restringir-ho més; encara hi ha molts vehicles que venen sense tenir el permís i el bosc s’ha de poder preservar”, afegeix. La xifra de permisos, en canvi, es manté any rere any pels volts del centenar de vehicles.

Diversitat d’opinions entre els boletaires

Jesús León de Granollers és un caçador de bolets habitual del Ripollès. Cada any ve amb un grup d’amics que també estan jubilats entre setmana. “És una tradició i ens ho passem molt bé”, explica. Desconeixia que al municipi hi hagués un permís per circular per pistes restringides perquè ells venen entre setmana i no han viscut massificacions. Ara bé, entén que la massificació pot ser un problema i que cal ser respectuós amb el medi.

Així mateix, ell no veuria bé que s’implantés un carnet de boletaire per poder accedir al bosc. “Quan pagues sembla que això et doni dret a trobar-hi bolets, però no és mai segur que n’hi puguis trobar”, diu. I per tant, creu que no seria una bona fórmula. “Hi ha propietats, però el bosc és per a tothom; podem molestar una mica, però els bolets a Catalunya són un privilegi i tothom ha de tenir dret a aprofitar el bosc”, afirma.

Qui sí que veu bé el carnet de Campelles és Josep Maria Vila, un veí de Ribes de Freser que fa cinquanta anys que recorre la zona. Creu que el principal problema no és l’augment de visitants, sinó que “no es comporten” correctament i “van amb el cotxe tot arreu i deixen brutícia”. I això, lamenta, “fa mal als bolets i al bosc”. Creu que s’haurien d’acostumar a deixar el cotxe a peu de carretera i fer la resta de camí passejant, ja que forma part de l’experiència. “És el que hauria de fer tothom, deixar el cotxe i pujar la muntanya a peu; com faig jo”, afirma. I explica que, per fer això, no cal demanar cap permís de circulació de pistes forestals i el problema estaria resolt.

“Necessitem que l’administració es posi les piles”

La Federació Catalana d’Associacions de Propietaris Forestals (BOSCAT) fa anys que reclama al Govern una regulació específica per anar a buscar bolets, una normativa que ara és més “urgent que mai” per la massificació que pateixen els boscos a causa de la pandèmia. “Ens preocupa això i els problemes que generen en els accessos a les masies, camps de conreu o gossos que posen en perill el bestiar”, explica el president de l’entitat, Just Serra, que considera que establir una llicència o pagar una taxa dotaria de “seguretat jurídica” als propietaris i als boletaires i permetria invertir aquests diners en els boscos.

Segons Serra, el principal problema és que falta “consciència” entre la ciutadania i veu imprescindible establir un protocol que tingui legalitat. Fa anys l’entitat fins i tot va elaborar un decret per regularitzar la recollida de bolets, però va quedar en un calaix. “L’administració no va fer res i ara els hi tornem a proposar perquè d’una vegada per totes es posin les piles”, exigeix Serra.

Aquesta mateixa setmana s’han reunit amb la directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi de la Generalitat, Anna Sanitjas, per tractar precisament aquest tema. De moment, però, asseguren que caldrà esperar, com a mínim, fins a l’any que ve. Serra avança que des del Govern els han transmès que, abans, volen regular altres problemàtiques com l’extracció massiva del llentiscle o la recollida i la comercialització de la pinya.

Més civisme i més implicació de la Generalitat

Des de l’Associació de Propietaris de Finques Rústiques de la Vall de Camprodon reclamen més regulació i que la Generalitat “es mulli”. El seu president, Josep Maria Pujol Galceran, recorda que ja fa anys que es parla d’implantar un carnet, però que “mai ha vist voluntat real de voler arreglar-ho de veritat”, es queixa. I el problema segueix agreujant-se coincidint amb la pandèmia i les ganes de sortir a la natura.

Els preocupa que les xarxes socials i les imatges de bolets facin un “efecte crida” i que els boscos s’omplin de persones incíviques. “El 95% del bosc és propietat privada i des de sempre s’ha deixat anar a buscar bolets i ho farem així, no ens sap cap greu, sempre que se sigui respectuós”, remarca. I això vol dir no sortir de les pistes amb els cotxes xafant prats i cultius, per posar un exemple. “Cal conviure de la millor manera i això passa pel respecte a la propietat privada i a la gent que viu del territori”, afirma. La part positiva, segons diu, és que alguns ajuntaments estan prenent mesures per regular aquesta sobrefreqüentació i combatre l’incivisme amb la creació d’aparcaments i la prohibició d’estacionament en zones de pas dels veïns.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.